Aquest matí m’he llevat amb un article de Motorsport Retro que m’ha deixat fascinat. Fa uns mesos vaig sentir parlar d’aquesta història, quan va ser publicada per Jalopnik, però fins ara no m’havia parat a llegir-la. Els protagonistes són un Ferrari Dino 246 GTS de 1974, un senyor amb ganes d’estafar a la companyia asseguradora i dos “mercenaris” amb massa apreci per les curves de l’esportiu italià. No menys curiosa és la manera en la que els editors de Jalopnik van acabar trobant un cotxe que s’havia donat per perdut durant dècades.
Tot va començar l’any 1978 quan dos nens van descobrir un cotxe enterrat quasi per error. Ho van fer mentre jugaven amb la sorra al jardí de casa. Al topar-se amb el que semblava ser el sostre d’un cotxe van alertar als pares i aquests, alhora, a la policia. Després de que les autoritats s’asseguressin de que a l’interior de l’habitacle no hi havia drogues o coses pitjors, la policia finalment va aconseguir identificar-lo.
Va ser adquirit l’octubre de 1974 als afores de Los Angeles per un tal Rosendo Cruz. La alegria li duraria ben poc ja que, només dos mesos després i mentre sopava amb la seva senyora en un restaurant, li van acabar robant. En un primer moment la asseguradora Farmers Insurance Group va tancar el cas sense donar-li més voltes, indemnitzant al pobre Rosendo amb uns 22.500 dòlars.
Quan el cotxe va ser re-descobert quatre anys després de la seva desaparició, un confident de la policia ho va confessar tot. Sembla ser que Rosendo Cruz va orquestrar el robatori però que les dues persones encarregades de fer desaparèixer el cotxe es van negar a tirar-lo al mar, com estava inicialment previst. En el seu lloc van decidir enterrar-lo, i així es va quedar fins que aquells nens el van trobar quasi per error, quatre anys després, quan jugaven al jardí de casa.
En un principi, quan Jalopnik va publicar la primera noticia, es desconeixia si el Dino en qüestió encara existia. El més curiós del cas és que al veure aquest primer article, l’actual propietari d’aquesta preciositat, un californià de nom Brad Howard, va decidir posar-se en contacte amb els editors per esclarir els pocs dubtes que quedaven per resoldre. El canal de YouTube /DRIVE va publicar un video en col·laboració amb Jalopnik, la pàgina des d’on la noticia es va extendre com la pòlvora. L’article final el trobareu aquí.
Com a mínim els lladres van ser una mica considerats i es van prendre la molèstia de protegir el cotxe de possibles desperfectes. Entre les tovalloles que van posar per absorbir la humitat i els plàstics amb els que van cobrir la carrosseria, van aconseguir que aquesta es mantingués més o menys en bon estat durant els quatre anys que es va tirar sota terra. Això, i els dos anys de sequera pels que va haver de passar la regió de Los Angeles.
Després de ser adquirit l’any 1978 en un procés de subhasta una mica accidentat, el cotxe va passar a mans d’un empresari que es deia Ara Manoogian. Un dia Brad Howard va escoltar una conversa telefònica entre Manoogian i el mecànic que havia contractat per reviure el Dino. Es van posar a parlar del cotxe i, en vista de que Manoogian no estava gaire content amb la compra, Howard va decidir fer-li una oferta. Manoogian i Howard van contactar llavors amb l’especialista Giuseppe Cappalonga per veure si d’una vegada per totes el podien fer funcionar — i així va ser. Posteriorment el cotxe va ser restaurat i re-pintat en el color verd original, i la resta, com diuen, és història.
Colla Verglas 