El viatge més èpic de la meva vida. Part 1

Quan un ha anat al Nürburgring una dotzena de vegades és normal que els records es barregin una mica. Després de tot, anar a l’Infern Verd ve a ser sempre més o menys una mica el mateix: et lleves, esmorzes, agafes el cotxe, fas unes voltes, te’n vas a Brunchen per tirar quatre fotos, un currywurst a la benzinera, unes quantes voltes més, et dutxes, sopes un rumpsteak al Pistenklause… i torna a començar. Un dia, i un altre, i un altre, al més pur estil Groundhog Day.

Turboseducción: Renault 5 GT Turbo Fase II

M’acabo de trobar amb unes imatges escanejades des de ves a saber tú quan, on apareix un Renault 5 GT Turbo Fase II igualet al meu (i que, per cert, segueix en el dic sec). Es tracta d’una prova que va aparèixer a la revista Automóvil quan el cotxe era una novetat. Ara més aviat el trobariem a Motor Clásico!

 

Les fotos de la trobada de clàssics a Vic, organitzada per l’ACO

Diumenge passat vam estar per Vic. Feia bastant temps que no visitava la capital osonenca, així que qualsevol excusa era bona. En aquesta ocasió, el pretexte per matinar més del compte (això per no comptar la hora de son que ens van “robar”) va ser la Trobada de Clàssics que van organitzar els Amics dels Clàssics d’Osona, una jornada lúdico-festiva d’aquestes que tan m’agraden: bon ambient, bons cotxes (alguns millor que d’altres), una botifarrada popular de bon matí, i una ruta per la Trona i les carreteres del Lluçanés ideal per estirar les cames del Renault 5 GT Turbo i el BMW M3.

Trobareu totes les fotos al meu compte de Flickr.

GT Turbo al Nürburgring: fet!

Ara estic fet caldo després de 16 hores de viatge que no han acabat d’anar del tot bé. Demà ja penjaré alguna cosa amb una mica més de cap-i-peus. De moment només diré que vaig fer dos voltes memorables (2 amb el GT Turbo, 11 amb el Golf GTI)… i que a 250 km de casa, una merda de peça de plàstic del pedal del embrague quasi em deixa tirat a França. Al final… m’han hagut de remolcar desde l’àrea del Montseny fins a Granollers. Per poquet…

Però tot i així, ha valgut la pena. Oi tant que si!!

Foto: RingFotoCenter.de

Vaig una mica de cul…

Vaig una mica de cul.

En dos dies, el Team Catalonia CostaRica Competició sortirà camí del Nürburgring amb motiu del Rebel Run 2010, i d’una macro-concentració de BMW E30 M3 que tindrà lloc al traçat alemany durant el mateix cap de setmana. Com que a frikis no ens guanya ningú, hem decidit que hi anirem amb el GT Turbo i amb el M3. Flipa!

El tema és que això de triar aquests dos trastos com a mitjà de transport ens ha donat una mica més de feina de la esperada. Pel que fa al petit Renault, farà cosa d’un més va tornar a la vida després de 6 llargs messos tancat al garatge. Nou embrague, nous tubs de silicona (aigua i aire), oli nou, valvulina nova, refrigerant nou. Tot en regla.

La iteuve em va costar una mica més ja que l’ample de vies donava més del permés… i és que les Compomotive FASS de 14″ que porto són… digue’m… una mica més amples que les de llantes serie. Llantes d’origen instal·lades, i iteuve pasada en un tres i no res. Cap més incidència. El R5 està fet un chavalín. Ara toca una rentada final, posar un parell de brides allà on calgui… cinta americana… i llestos.

El eme-tres ha implicat una mica més de feina. Per un error de càlcul/malentés (culpa totalment meva) no el vaig poder portar al mecànic quan tocava (un mecànic que és com nar al metge: a la que perds el torn… pringues molt). Per sort, en Ramón de Mecapower m’ha fet un forat a la agenda, demà a la tarda, per fer el reglatge de vàlvules. Tot a última hora.

Per un altre banda, l’altre dia vam nar a buscar un parell de recanvis a la BMW. Demà el meu germà haurà d’anar a comprar pneumàtics per les Compomotive negres de 16″ (amb les de 17″ daurades, els pneumàtics que porta tenen un perfil massa alt i toquen l’aleta). I l’aleró DTM… que mola molt… està sent pintat a Mollet mentre escric aquestes línies. És a dir, tenim troços de cotxe escampats per mitja Catalunya. I tot, a dos dies de marxar cap a Alemanya.

Ja ho diuen ja que no risk, no fun (sense risc no hi ha emoció)… però pot ser hem portat les coses una mica al extrem…

I per si tot això no fos suficient, el més que ve l’IVA puja al 18%… amb el que això implica de la feina. Més el fet de que, descomptant els dies de pont i festa, ens trobem a final de mes… amb el que això implica de feina. D’aquí que no trobi tot el temps que voldria per escriure a Colla Verglas… però es fa el que es pot.

GT Turbo Revival: ja el tenim al taller…

Després de molts messos de “parada tècnica”… el GT Turbo ja està al taller. De moment “només” se li ha de fer embragatge i canviar els tubs d’aigua i aire. I poso només entre cometes, perquè pel que sembla, un cilindre no acaba d’anar gaire fi… pel que també s’haurà de mirar compressió. De moment creuo els dits perquè no sigui res greu i tot quedi en un extrany-sorollet-al-relentí… ja que del contrari, al Nüburgring hi hauré d’anar amb el Meriveyron. I tot i que estic segur que una volta al Nordschleife amb el Meriva seria èpica… segueixo preferint el R5.

Raro, raro, raro…

El meu estimat GT Turbo està a punt de tornar a la vida…

El passat 11 d’Octubre em disposava a agafar el GT Turbo per prendre part a una “noctura” amb els amics… quan al sortir del garatge vaig notar que el embrague estava demamant unes vacances a la de ja. El fet és que el embrague del R5 mai havia acabat d’anar del tot bé, amb un tacte una mica peculiar, i amb molt poc “recorregut útil”. Bé. De fet, més que el propi disc d’embrague, el que necessita un canvi és la premsa. Però ja possats…

El tema és que des de llavors, el cotxe ha estat acumulant pols al garatge de casa. Fins ahir. Sis messos han passat.

Fa uns dies, vaig contactar amb Mecapower, un preparador de Vilobí d’Onyar especialitzat amb BMW E30 M3 (el mateix que va fer el motor del eme-tres del meu germà) per veure si li podien donar un cop d’ull al tema, i vam quedar que li portaria el cotxe el després de Setmana Santa. Per desgràcia, sembla que el disc d’embrague encara no ha arribat (un orgànic reforçat)… i tot i oferir-me un de “normal” prefereixo esperar-me les 2-3 setmanes que trigui en arribar i tenir un embrague de qualitat. Després de tot, el cotxe només surt a passejar per fer carreteres, així que millor no estalviar en material i fer les coses bé.

Aprofitant que el cotxe serà remenat per mans expertes, també vaig comprar uns tubs de silicona VenAir a Armangué (en negre: discrets a la par que elegants) tant d’aigua com d’aire, per canviar els vells… que més d’un diria que perd aire. I ja posats: aliniar, revissar la direcció que el volant va tort, coixinets, donar un cop d’ull general al cotxe… i que tot estigi al seu lloc.

La idea maquiavélico-suïcida que tinc en ment és portar-lo al Nürburgring aquest Juny… amb el que això implica: tot ha de funcionar com un rellotge. No hi ha res que m’agradi menys que quedar-me tirat al mig de la campinya francesa sota un sol abrassador al més de Juny. Però pel Juny encara queda molt. Ara el que tinc són unes ganes boges d’agafar-lo, ara que sembla que el bon temps ja ha arribat a terres catalanes…