De tots és sabut que si no hagués estat per la reclamació que Peugeot va interposar contra Porsche l’any 1964, el coupé alemany més famós de tots els temps s’hagués acabat dient Porsche 901. Aquesta va ser, de fet, la denominació que es va aplicar a les primeres unitats que van sortir de fàbrica. No obstant, degut a que Peugeot tenía registrades a França totes les nomenclatures de tres xifres amb un zero al mig, el fabricant alemany va acabar reculant i optant per 911 en el seu lloc. És una història repetida fins a la sacietat. La que ja no és tan coneguda és la història que a finals de 1990 va enfrontar un tal Eddie Jordan amb el gegant alemany.
L’any 1990 Eddie Jordan va decidir fer el salt de la F3000 a la Formula 1. La presentació, a la que van assistir una dotzena de periodistes i poca cosa més, va tenir lloc la tardor d’aquell mateix any al circuit de Silverstone. A diferència del que passa actualment amb els equips nous, Eddie Jordan va pagar de la seva butxaca el primer monoplaça perquè així fos més fàcil trobar patrocinadors. Era una estrategia arriscada en una època en la que, imagino, crear un monoplaça del no res era força més assumible del que ho és actualment.
Aquell primer monoplaça, dissenyat per Gary Anderson i vestit amb una carrosseria de fibra de carboni sense més adhesius que els del propi equip, va rebre el nom de Jordan 911. Les raons per haver optat per aquest nom no són difícils d’entendre: el 91 corresponia a la temporada del debut, i l’1 a la categoria — Formula 1. D’aquesta manera, els substituts s’havien de dir 921, 931, etc. Fàcil.
Amb un nom així, no obstant, estava clar que tard o d’hora Porsche diria la seva — i així va ser. En un primer moment Eddie Jordan i companyia no entenien a què venia tan rebombori. Després de tots, el Jordan 911 per ells era el “noranta-u u”, mentre que el Porshe 911 era el “nou onze”. No obstant, en una reunió amb els representants de Porsche, els alemanys van deixar clar que Jordan havia de canviar tota referència al nom 911. Tota. Conscient de que tenia les de perdre, Eddie Jordan, molt llest ell, va dir que fer-ho seria tremendament car ja que això implicava tornar a retolar els camions, la roba dels mecànics, el merchandising i un llarg, llarg etcètera.
La realitat era que el cost de fer-ho a dures penes arribava als 30 euros (25 GBP), que era el que costaven els dos adhesius que hi havia als pontons del monoplaça. Tractant-se d’una empresa gran, jerarquitzada i burocratitzada fins al ridícol, a can Porsche ningú es va molestar en comprobar les afirmacions de l’irlandés. Per compensar-lo per les molèsties, Porsche va decidir obsequiar-lo amb un Porsche 911 nou de trinca.
D’aquesta manera, el monoplaça que va nèixer com a Jordan 911 a finals de 1990 va acabar convertint-se en el Jordan 191 que tots coneixem, un dels monoplaces més macos i elegants que mai s’ha vist en un Gran Premi i el cotxe en el que va debutar un tal Michael Schumacher al Gran Premi de Bèlgica de 1991.
La història completa la explica Mark Gallagher a la seva pàgina web.
Colla Verglas 