Diuen que les comparacions són odioses, però sempre he pensat que els pilots actuals del mundial de rallyes mai tindran la màgia i l’estatus de llegenda que tenien els pilots que van competir amb els Grup B. Segurament no és una comparació justa, ho sé. I segurament ara s’arriba al doble de velocitat del que s’arribava amb els Sport Quatto S1 o els Delta S4, també. Però conduir aquells cotxes era tan exigent (i arriscat) que per més mundials que acumuli en Loeb mai tindrà el reconeixement que tenen Vatanen, Alen o Röhrl.
Parlant de l’alemany, aquí va un petit video-tribut on es repassa la seva carrera esportiva, des del primer mundial de 1980 amb el Fiat 131 Abarth fins a la victòria a la Pikes Peak l’any 1987 amb el brutal Audi Sport Quattro S1 Pikes Peak Special. Al currículum de Röhrl “només” hi ha dos títols mundials, un fet que probablement s’explica per haver competit en una de les millors èpoques del mundial — tant pel que fa a marques oficials com a pilots. No obstant, el que fa de l’alemany un pilot per sobre de la mitjana és haver guanyat el Monte-Carlo amb quatre fabricants diferents durant quatre anys seguits — amb el 131 Abarth, amb un Porsche 911 SC, amb el Lancia 037 i amb l’Audi UrQuattro (l’any següent encara quedaria segon amb el Sport Quattro S1).
Després dels rallyes encara tindria corda per participar a la Trans-Am americana amb el 200 Quattro Trans-Am, a la IMSA amb el 90 IMSA GTO, i al DTM amb els V8 Quattro. Des de llavors, i un cop penjat el casc, Walter Röhrl s’ha dedicat a compaginar les tasques de pilot provador de Porsche, les d’embaixador de la marca i alguna que altre sortida ocasional en rallyes històrics amb el Sport Quattro S1 o el cotxe que li deixin. Una jubilació daurada per un dels millors pilots de la història del mundial de rallyes.
Colla Verglas 