Des de que Brock Yates va crear la Cannonball Run, coneguda oficialment com Cannonball Baker Sea-To-Shining-Sea Memorial Trophy Dash, a mitjans dels anys 70 — si us interessa el tema, el seu llibre Cannonball!: America’s Greatest Outlaw Road Race és de lectura obligada — la ruta que va des del Red Ball Garage a Manhattan fins al Portofino Hotel a Redondo Beach, Califòrnia, ha estat objecte d’innumerables intents per veure qui era el més ràpid en cobrir la distància que separa Nova York de Los Angeles. L’any 2006, Alex Roy va aconseguir fer-ho amb el seu BMW M5 E39 en 31 hores i 4 minuts, un rècord que semblava imbatible si teníem en compte els recursos de que disposava: ulleres de visió noctura, helicòpters en busca de possibles radars…
Fa un parell de setmanes i quasi per sorpresa, un tal Ed Bolian sembla haver superat aquesta marca deixant el nou rècord en 28 hores i 50 minuts, a una mitja de quasi 100 milles per hora, al canvi uns 160 km/h. I això durant més de 4.500 kilòmetres. Com s’ho va fer? Per començar va agafar un Mercedes-Benz CL55 AMG i va equipar-lo amb dos dipòsits de benzina adicionals amb una capacitat total conjunta (comptant el d’origen) de 250 litres. Per que us feu una idea del que això representa, Ed i els seus dos acompanyants només van haver de parar a posar benzina tres vegades.
Les velocitats, com us podeu imaginar, eren del tot menys legals, amb una mitja, com he comentat, de 160 km/h i una màxima d’uns 260 km/h. Com s’ho feien per no ser enxampats? Doncs amb inhibidors de freqüència, tres anti-radars, diferents GPS amb avisos de radar… i amb una sèrie de col·laboradors encarregats de fer la mateixa ruta a velocitats legals un parell d’hores abans per veure si hi havia radars mòbils. Tot estava controlat. A més a més els dispositius GPS també avisaven de l’estat del trànsit, així que tot semblava estar sota control. Això per no parlar d’altres sistemes dignes d’una pel·lícula d’en James Bond, com el que podia apagar les llums posteriors independentment de les del davant…
No defenso en absolut que la gent es passi les normes de circulació a la torera, però no puc evitar sentir una mica de fascinació, i fins i tot un punt de nostàlgia, al veure com encara hi ha gent amb l’esperit dels Cannonball originals obsessionats per establir un nou rècord de costa a costa. Trobareu tota la info, els preparatius, la ruta i el que cal saber sobre el cotxe i les modificacions que portava a la entrada original que s’ha publicat a Jalopnik.
Via Jalopnik
Colla Verglas 