En la era de les GoPro, amb els videos onboard a la ordre del dia, veure un GT3 RS baixant dels 8 minuts al Nürburgring ja no sorprén a ningú, per més que el porti la Sabine Schmitz. Cada dia apareixen centenars de videos com aquest. La xarxa en va plena. Dels que no abunden tant, en canvi, són els videos on el protagonista és un cotxe de 1955, i això és el que precisament us porto avui — un Mercedes-Benz 300 SL a la pujada història d’Arosa, a Suïssa.
A mi m’agrada molt el car spotting. Barcelona no és que sigui una ciutat que doni gaire joc en aquest sentit, però d’altres com París, Londres i sobretot Monte-Carlo són una autèntica mina. Gent com Alex Penfold es fan un fart de veure Veyrons, LaFerraris, McLarens P1 o Porsches 959 pels carrers de Londres. Jo mateix m’ho he passat com un nen petit pels carrers de Monte-Carlo. Allà no cal ni que els busquis: només t’has de quedar plantat a un lloc i deixar que vagin desfilant davant teu.
Vint-i-sis anys, vuit-cents vuitanta-quatre mil kilòmetres i cent setanta-set països. Aquest seria el resum en xifres del viatge que ha portat a Gunther Holtorf a recórrer els cinc continents en un Mercedes-Benz G-Wagen. Tot va començar l’any 1988, quan l’alemany va deixar la feina a Lufthansa i va fer-se enviar el cotxe al Sahara. La resta és història.
Un dels símptomes inequívocs de que et fas gran és quan passes de fixar-te en Porsches i Ferrari i comences a fer-ho en Bentleys i Mercedes-Benz. Tot i que encara no he arribat a aquesta fase, ni ganes que tinc, sí que haig d’admetre que darrerament m’ha entrat com una pseudo-obsessió pels Mercedes-Benz de finals dels seixanta i principis dels 70. Haurieu de veure la cara de la meva senyora cada cop que ens creuem amb una d’aquestes berlines, especialment els W114 i W123, i li dic que no m’importaria tenir-ne un…
Abans de l’arribada de la penúltima generació de la Classe C de Mercedes-Benz l’any 2007, la marca de la estrella era avorrida, no tenia carisma i estava clarament associada a un perfil de client amb el cabell tirant a canós. L’arribada del W204 en general i del C63 AMG en particular va canviar el panorama de la nit al dia. De sobte comptaven amb un producte atractiu, que sonava bé i que caminava molt, i per fi podien plantar cara al fins llavors intocables BMW M3 i l’Audi RS 4. El fet de ser el cotxe mèdic de la Formula 1 i de comptar amb una de les millors bandes sonores del mercat segurament també va contribuir en certa mesura.
Aufrecht. Melcher. Großaspach. Aquestes tres paraules corresponen a les sigles d’AMG, la divisió esportiva de Mercedes-Benz. Fundada l’any 1967 per Hans Werner Aufrecht i Erhard Melcher a Burgstall an der Murr (Großaspach era el poble on va nèixer Aufrecht), aquest petit preparador va començar els seus dies com a motorista. La seva filosofia era tan simple com “escoltar als clients” i així donar resposta a la llavors creixent demanda de versions i acabats més esportius.
Curiosa “comparativa” la que aquesta setmana ens porta la revista Auto Express. Per un costat tenim un Nissan 200SX preparat per fer drift, amb un 2.0 litres turbo de 520 CV i 480 Nm, i un pes que no arriba als 1.000 kilos. A l’altre extrem de la equació tenim el nou Mercedes-Benz S63 AMG, un monstre de dos tones de pes equipat amb un 5.5 V8 bi-turbo capaç de rendir una potència de més de 580 CV i un parell màxim de 900 Nm. Són dos cotxes diametralment oposats. Un saló rodant, literalment, contra un cotxe de competició amb totes les lletres. Els seus únics punts en comú? El nombre de rodes, el motor turbo, la tracció al darrere — i la facilitat amb la que tots dos es poden posar de canto.
Agafar un cotxe a escala, desmuntar-lo minuciosament, situar els diferents elements al seu lloc com si d’un manual Haynes es tractés i retratar-ho tot amb la màxima cura. Això és al que es dedica Fabian Oefner, l’artista suís responsable de les espectaculars imatges que acompanyen aquesta entrada. Sobra dir que la feinada que hi ha al darrere de cadascuna d’aquestes il·lustracions és per treure’s el barret.
La setmana passada la revista Evo va escollir el millor cotxe de l’any en circuit. No obstant la espectacularitat del video, haver de triar entre un Radical, un BAC Mono i un McLaren 12C GT Can-Am que no pots fer servir ni pel carrer ni en una competició no té gaire sentit en el món real. El plat fort, doncs, estava per arribar. I així és com fa uns dies la revista britànica per fi ha publicar el video del cotxe de l’any en majúscules, amb una sel·lecció de les millors que recordo entre els que hi ha el Ferrari F12berlinetta, el Porsche 991 GT3, el nou Cayman, l’Alfa Romeo 4C, el SLS AMG Black Series de Mercedes-Benz, l’Audi R8 V10 Plus, l’Aston Martin V12 Vantage S o el MINI Cooper S JCW GP. L’escenari no podia ser altre que la Route Napoleon, carretera fetitxe de la revista i on Chris Harris ja va estar fent de les seves no fa molt amb el 512 TR. And the winner is…
Des de que Brock Yates va crear la Cannonball Run, coneguda oficialment com Cannonball Baker Sea-To-Shining-Sea Memorial Trophy Dash, a mitjans dels anys 70 — si us interessa el tema, el seu llibre Cannonball!: America’s Greatest Outlaw Road Race és de lectura obligada — la ruta que va des del Red Ball Garage a Manhattan fins al Portofino Hotel a Redondo Beach, Califòrnia, ha estat objecte d’innumerables intents per veure qui era el més ràpid en cobrir la distància que separa Nova York de Los Angeles. L’any 2006, Alex Roy va aconseguir fer-ho amb el seu BMW M5 E39 en 31 hores i 4 minuts, un rècord que semblava imbatible si teníem en compte els recursos de que disposava: ulleres de visió noctura, helicòpters en busca de possibles radars…
Colla Verglas 