Ara que tothom parla de Rush i de com de bé sembla que Ron Howard ha cuidat els detalls, fent servir cotxes com els que en el seu dia van fer servir Lauda o Hunt, en escenaris com el vell Nürburgring, pot ser convindria recordar el rodatge de l’altre pel·lícula centrada en la època daurada de la Formula 1: Grand Prix. Està clar que rodar una pel·lícula com Rush l’any 2013 té mèrit… fins a un cert punt. Després de tot, càmeres com les GoPro, les quals no fan ni 10 centímetres d’ample, poden fins i tot gravar en qualitat 4K. Fer el mateix l’any 1966 definitivament no era tan fàcil, i John Frankenheimer va haver de fer mans i mànigues per poder sortir-se amb la seva.
Tot això ve a compte d’unes fotos que he trobar per Tumblr on es pot veure James Garner, protagonista del fil, preparat abans de la sortida del Gran Premi de Monaco. Veure-les et fa pensar en ho complicat que debia ser rodar una pel·lícula tan realista com Grand Prix (si no l’heu vista ja veieu-la i entendreu de què parlo), amb monoplaces de veritat a velocitats de veritat, amb la majoria dels pilots i els equips girant la esquena al projecte i amb seqüències onboard quan aquest concepte ni tan sols existia. Tres quarts del mateix que John Struges va fer amb Le Mans.
No us perdeu el video (o tros de video, perquè sembla que hi ha més material però jo he estat incapaç de trobar-lo) amb entrevistes a Garner, Frankenheimer i companyia. De passada també us deixo el video de la seqüència inicial, una autèntica obra mestra en la que podreu veure com era el traçat del Gran Premi de Monaco l’any 1966, molt abans de que els hotels i els rasca-cels comencessin a inundar-ho tot.
Colla Verglas 