Tot i que al Nürburgring s’hi venen disputant curses des de temps immemorials, haig d’admetre que l’anunci en el que s’ha fet oficial que el WTCC hi correrà l’any vinent m’ha alegrat la setmana. No és per meny: aquesta noticia significa el retorn de les curses de turismes d’alt nivell al Nordschleife des de que el DTM hi deixés d’anar l’any 1993 — i la primera prova ‘mundialista’ des dels 1000 km de resistència de 1983!
Per si les curses del WTCC no fossin prou espectaculars, l’any que ve el mundial de turismes comptarà amb un al·licient extra anomenat Sebastien Loeb. L’alsacià aterra al campionat de la mà de Citroën i el nou C-Elysée WTCC, fent equip amb el veterà i quatre vegades campió Yvan Muller. Com que això de la lluita cos a cos és una discipina en la que Loeb tot just acaba de començar, què millor que un curset accelerat amb les quatre nocions bàsiques per no naufragar a les primeres de canvi? El video no té desperdici, sobretot la part on parlen de “tocar-se sense tocar-se”. Genis.
Quan Citroën va anunciar que Loeb deixava el mundial de rallyes per embarcar-se en una nova aventura al WTCC de la mà del fabricant francès, qui més qui menys va al·lucinar en colors. De tots és coneguda la afició del pilot francés per les curses de circuits (sense anar més lluny el vam poder veure al Circuit amb la Porsche Supercup). El que ja no era tan congut era l’interés de Citroën pel WTCC, una disciplina tan aparentment allunyada del mundial de rallyes. Doncs bé, la espera s’ha acabat: amb vostés el nou C-Elysée WTCC amb el que Loeb participarà al WTCC la temporada vinent.
Tot i que encara és una possibilitat remota, sembla que en un futur pròxim podrien haver curses del WTCC al Nürburgring. I no, no em refereixo al traçat de Gran Premi, sino al mític Nordschleife. Ho ha dit Marcelo Lotti, que tot i tenir nom de futbolista, és el màxim responsable del WTCC, un campionat que avui en dia està sota mínims.
El fet és que tot depén de que el traçat alemany torni a rebre la màxima categoria per part de la FIA (quatre estrelles, com la Guía Michelin), una distinció que va perdre l’any 1976 després de l’accident que quasi li va costar la vida a Niki Lauda. La creixent importància de les 24 hores del Nürburgring, així com la popularitat del Nordschleife entre els aficionats, podria empènyer a la FIA a prendre aquesta decisió, i alhora, seria la taula de salvació d’un campionat que, avui en dia, amb Chevrolet com a única marca oficial, està més a prop de desaparèixer que de continuar.
El més divertit de tot? Que els meetings constarien de dues curses a dues voltes cadascuna, cosa que trobo total i absolutament ridícula. Dic jo: no seria millor fer una única màniga a 5 voltes? A dues voltes un quasi no té temps ni de respirar!
Via Autoblog.
Aquest cap de setmana es disputa la última prova del mundial de turismes al circuit de Macau, juntament amb la habitual prova de la F3 d’on han sortit noms com Mika Hakkinen, Michael Schumacher… o el propi Pedro De La Rosa. Curiosament, aquest és un circuit urbà sobre el que he llegit molt però que per més que miro les imatges que volten per internet, mai m’acabo de fer una idea del traçat. Sé que és estret, sé que té pujades i baixades, sé que té una paella de 180º (la de la imatge), i sé que té un parell de rectes interminables que acaben amb un angle de 90º on any sí, any també, hi ha trinxada popular.
Colla Verglas 