Volkswagen presenta un Golf de 400 CV. Hem perdut definitivament el nord?

Volkswagen acaba de presentar al saló de Beijing un Golf R amb 400 CV de potència. D’entrada haig d’admetre que la idea em sembla d’allò més seductora, però al llegir sobre un Golf de 400 CV no he pogut evitar pensar en si realment hem perdut el nord amb totes aquestes versions hiper-vitaminades. Si es tractés d’un concept com el Volkswagen Golf GTI W12 650 no diria res, ja que en aquell cas estava clar que la cosa no passaria d’allà. No obstant, la proposta que Volkswagen ha presentat a Beijing té tots els números d’acabar convertit en una realitat, i és llavors quan et preguntes: realment cal un Golf amb 400 CV?

Més de mig segle després, Volkswagen deixa de fabricar la mítica T2

Al·lucino. Després de 56 anys, Volkswagen deixarà de fabricar la mítica T2, símbol de tota una generació hippie durant els anys 60, a la planta brasilenya on s’ha fabricat ininterrompudament des del primer dia (allà per 1957). Aquesta dràstica decisió no s’ha pres degut a la baixa demanda o al fet de ser un producte obsolet des de ja fa masses dècades, sino a una nova normativa sobre seguretat que s’aplicarà en breu al país de la samba. Curiós.

El tribut de Petrolicious a la ciutat de Nova York

Nova York és una ciutat molt especial. Fa uns tres anys hi vaig anar amb la meva parella i, aprofitant el marc incomparable que ofereix l’Empire State, amb les vistes a Central Park de fons, vaig preguntar-li si es volia casar amb mi. La pobre va dir que si i, contra tot pronòstic, avui en dia encara ens parlem. Tot i aquesta vessant romàntica, Nova York també té el seu cantó hostil, sobretot si tens cotxe: quasi no hi ha lloc per aparcar, els pocs aparcaments que hi ha són prohibitius, l’asfalt deixa molt que desitjar i la gent condueix com el cul. I tot i així hi ha gent a la que li agrada moure’s en cotxe per Manhattan o Brooklyn. El capítol de Petrolicious d’avui és, en aquest sentit, un petit tribut a la ciutat de Nova York, un recull de tres històries amb tres cotxes que poc o res tenen a veure entre sí: un Porsche 911 S dels anys 70 (preciós amb els fars Cibie al capó), un Alfa Romeo GTV6 i un Volkswagen Beetle de tot menys normal.

D’això s’en diu arribar al paddock amb estil

A principis dels 60 hi havia un campionat de monoplaces anomenat Formula Vee. Bàsicament es tractava d’un campionat d’iniciació, quelcom similar a la Formula Renault o la Formula BMW actuals, on els monoplaces anaven equipats amb un modest motor Volkswagen Type 1 (1.2 litres, uns 40 CV de potència), el mateix que portava, entre d’altres, el Volkswagen Beetle. Tot i que el seu èxit va ser relatiu, Porsche va participar-hi de manera més o menys oficial amb els pilots Hans Hermann, Gerhard Mitter i Ben Pon, en el que ben bé podria considerar-se el primer programa de joves promeses per part del fabricant alemany.

Race-Taxi, la mítica Volkswagen T1 amb mecànica de Porsche 993

Fa uns anys, molt abans de que el concepte “viral” es comencés a aplicar a internet de la manera que es fa ara, hi havia un video del que tothom en parlava. Es tractava d’una càmara onboard muntada en un 996 GT3, corresponent a unes tandes a Spa-Francorchamps. Quan el GT3 estava a punt d’avançar un Aston Martin DB9 poc abans d’arribar a La Source, una cosa negre, descomunalment gran, es va colar per la dreta: era una Volkswagen T1. Les teories conspiranoiques no van trigar en arribar, apuntant quasi totes elles a una T1 amb mecànica de 993 Turbo. Fa un parell de setmanes SPEED HUNTERS va anar a trobar-la a Suïssa, regalant-nos un article on s’expliquen bona part dels secrets d’aquesta T1 anomenada Race-Taxi.

Aquest és el Volkswagen Polo amb el que Carlos Sainz correrà aquest cap de setmana als X Games

Imagineu que esteu a la graella de sortida de la final de rallycross dels X Games. Al vostre costat hi ha un tal Ken Block i, només uns metres més enrere, dos nanus que responen al nom de Tanner Foust i Liam Duram. Cada un d’ells està al volant d’un monstre de 700 CV, i l’únic objectiu que tenen al cap és passar-te per sobre. I si pot ser literalment, millor que millor. Acollona només de pensar-hi, oi? Doncs això és el que viurà en primera persona Carlos Sainz aquest cap de setmana, ja que participarà als X Games amb un Volkswagen Polo de Marklund Motorsport.

Ogier, el Polo WRC i les ganes d’anar al Monte-Carlo augmentant per moments

Com ja sabeu, la relació d’aquest blog amb el Rally Monte-Carlo va més enllà de la simple afició als rallyes. És per això que sempre intento tornar-hi — per recordar vells temps, per intentar infructuosament encendre una foguera, o simplement per morir-me de fred mentre espero als participants tres hores trepitjant neu. Alguns cops es pot, d’altres les obligacions m’obliguen a dir que no. Tot i que aquest any encara no sé ben bé si podrè acostar-m’hi o no, el meu bon amic Pere, a qui vaig conèixer precissament al Monte, ja m’ha començat a temptar amb indirectes com el video protagonista d’aquesta entrada: Sebastien Ogier fent els primers tests pre-Monte-Carlo a l’Ardèche.

Les curioses suspensions del Volkswagen Golf 7 GTI al saló de París

M’imagino que estarem tots d’acord en que, en un cotxe, com més baixes vagin les suspensions, millor queda. Que li diguin si no al Renault Clio Cup del que us vaig parlar ahir. La qüestió és que les llandes omplin els passos de roda, que no hi hagi espai entre els baixos i el terra. Conscients d’això, durant el passat saló de París algun responsable de Volkswagen probablement va pensar que les suspensions del nou Volkswagen Golf 7 GTI no eren prou baixes. Davant la impossibilitat de posar-se a muntar molles més curtes per tal de fer baixar la carrosseria uns centímetres, algú va tenir la genial idea de fer baixar l’alçada del cotxe amb una solució d’allò més casolana: amb un parell d’eslingues, el problema va quedar solucionat.

Aquest nyap ha estat descobert per Autoblog.nl, i és que en una cita com el saló de París, el més normal del món és trobar-se a periodistes i enginyers de la competència intentant descobrir els secrets de la novetat de torn. Ara l’únic dubte que ens queda és saber com quedaria el nou Golf GTI sense aquesta solució d’enginyeria avançada tan revolucionaria.

Via AutblogES, Autoblog.nl

El nou Volkswagen Golf 7 i la estratègia del risc zero

Fa un parell de dies Volkswagen va presentar la setena generació del Golf. Com si d’una Keynote d’Apple es tractés, la xarxa es va inundar a partir de mitja tarda amb les primeres imatges oficials i les dades que van començar a sortir publicades durant el vespre. Va ser una autèntica bojeria: entrades que s’anaven actualitzant sobre la marxa, fotos, comparacions, anàlisis fets a corre-cuita. Mai m’hagués imaginat que els de Wolfsburg tinguessin una base de fanboys tan activa. De fet, fins i tot alguns editors van comentar que Volkswagen és l’equivalent a Apple quan parlem de cotxes. Veure per creure.

No entraré a explicar-vos quines son les novetats del nou Volkswagen Golf 7. Hi ha blogs que ho saben fer molt millor que jo. Teniu un anàlisi a fons a Diariomotor que val molt la pena, i un repàs a la tecnologia del compacte alemany a Tecmovia. El que sí volia comentar és el disseny de la nova entrega de la saga Golf, tremendament continuista respecte de les dues generacions anteriors.

De Chicago a San Francisco, dia 4: Indianapolis, els amish i la Ruta 66

Un cop deslligat de certes obligacions que tenia, i ara que disposo d’una mica de temps lliure, pot ser seria un bon moment per recuperar les entrades sobre el viatge de noces que vaig deixar penjades fa unes setmanes. Les recordeu, oi? Sí, home, aquell viatge en el que vam anar de Chicago a San Francisco seguint la ruta US-50. Amb una mica de sort pot ser agafo ritme i tot, publicant dues o tres entrades per setmana enlloc d’una entrada cada dos o tres mesos com he fet fins ara. Shame on me. Vergonya m’hauria de donar. Ho admeto. Sóc un cas perdut.

La darrera vegada que vam parlar del viatge us vaig deixar al Indianapolis Motor Speedway. A més a més de ser una visita força interessant i recomanable (sobretot si estàs una mica al corrent de la història de les 500 milles d’Indianapolis, perquè si no la meitat de monoplaces no et sonaran de res), the racing capital of the world també va significar l’inici del viatge de veritat, la ruta que ens va portar a creuar la Amèrica profunda, la de les pel·lícules. Missouri, Kansas, la sensació de ser el primer turista que passa per aquella carretera en molt de temps. Per fi començava la part del viatge que més ganes teniem de fer.