Si veieu que això està molt mort no patiu…

Si veieu que això està molt mort no patiu. Porto uns dies que no he parat ni dos segons, perquè entre d’altres coses, he estat preparant una guía del Nürburgring per MotorFull im-pressionant. Per a qui li interesi, aquesta es publicarà el dilluns, dimarts i dimecres de la setmana que ve. La raó de tot plegat és que demà a primera hora (si la neu que cubreix mitja Europa m’ho permet), aniré a passar uns dies fora amb la meva parella. Premi per a qui endevina la ciutat…

Credit: Jörg Dickmann Photography

Exactament: Nova York! Manhattan, la Apple Store, la Cinquena Avinguda, l’Empire State, Central Park, etc. Doneu per fet que farem moltes, moltíssimes fotos, i que no hi faltarà l’habitual reportatge fotogràfic de la fauna automobílistica que em trobi per allà, tal i com vaig fer a Amsterdam.

Fins dimecres!

Ja torno a ser a casa…

Després de 4.830 kilómetres, 9 díes, 4 païssos, Stuttgart, el Nürburgring, Reims, Normandia, Le Mans, el Loire i la Dordogne, ja torno a ser a casa. Ha estat un viatge intens. Molt.

El Meriveyron va donar dos voltes al Nürburgring, de les quals es fa difícil dir quina va ser més còmica: una amb cinc paios a dintre, finestres avall, pitant cada cop que veiem un espectador… o l’altre sota un diluvi apocalíptic, a dos per hora, explicant els “secrets” del Grüne Holle a la meva parella (i no, Grüne Holle no es cap postura del kamasutra germànic).

Llàstima que el diumenge, just el dia que voliem gaudir dels clàssic del AvD Oldtimer Grand Prix, va estar plovent des de les 8:00 del martí fins les 21:00 del vespre. Una p**a merda que va fer que ens perdèssim una molt bona inscripció i un ambient que, pel que es veu (gràcies a amics que si que hi van poder estar), dissabte va ser estratosfèric. Tan intensa va ser la pluja i la boira, que les curses es van haver de suspendre. Perquè us feu una idea. Ah… si: i la temperatura no va passar dels 15ºC, fins el punt que no sabiem si estavem a ple mes d’Agost o a finals de Novembre.

És la màgia de les muntanyes Eifel i del Ring…

Per sort, dissabte vam poder rodar a bon ritme amb un dels Sciroccos de Rent-Racecar. Impressionant el que corre aquest trasto. El meu germà i jo van poder acollonir a les respectives parelles… cosa que va ser força entretinguda, haig de reconèixer.

Reims sota la pluja no va estar malament, tot i que m’hagués agradat fer més fotos…

I Le Mans… bé, que puc dir? Era el primer cop que hi tornava des de l’edició de 2006, i va ser genial poder fer (part) del traçat un cop més… fins i tot rememorant la multa que em van possar A DINS del traçat per anar MASSA depresa amb el Meriva. EPIC WIN! El Museu de la Sarthe tampoc va estar gens malament. A veure quan trobo temps per penjar les fotos.

Ara que ja estic instal·lat, a veure si puc possar-me una mica al dia, i actualitzar una mica CV… que falta li fa. Com va dir el gran Jose María Aznar: “estamos trabajando en ello”.

No m’he mort, simplement és que em falta temps…

Us tinc abandonats. És cert. No hi ha excuses que valguin. La gent em para pel carrer preguntant-me on paro, per què he deixat Colla Verglas tan abandonada últimamemt. Tweeter, Facebook, la revista SuperPop, tothom en va ple.

No. És mentida. No estic a Cancún. Estic a La Garriga…

Senzillament és que em falta temps. Curiosament ara que estic de vacances és quan menys temps lliure tinc. No em malinterpreteu. De temps lliure en tinc, i molt. Però es que faig tantes coses quan estic de vacances que quasi no em queda ni un moment per l’internet. I des de que estic amb MotorFull, la cosa ha empitjorat. I és que si abans tenia poc temps, ara el poc del que disposo queda monopolitzat pels dos posts diaris que haig de fer, si o si. Però hey! Que com a mínim em paguen! 🙂

Per cert, parlant de MotorFull, aquí van alguns dels posts que he fet en les darreres dues setmanes (una de les quals la vaig passar per Espanya, rodejat de banderes rojigualdas!!):

Ahí estem, com un periodista profezioná!