Quaranta-vuit hores després de la bandera a quadres, el meu cos encara s’està recuperant dels excesos que he fet durant el passat cap de setmana. Perquè han estat un parell de dies d’allò més intensos. Massa i tot, afegiria, que ja no tenim 20 anys. No obstant, per mi aquesta és la única manera de gaudir de la cursa com Déu mana. Caminar molt i dormir poc i voler aprofitar al màxim el poc temps disponible. Després de tot estem parlant de LA CURSA, amb majúscules. Val la pena.
Les meves 24 hores de Le Mans.
Respon