El viatge més èpic de la meva vida. Part 3

A poc que en els darrers anys hagueu seguit aquest blog — els comptes de Facebook i Twitter són una mica més actius — sabreu que la constància mai ha estat un dels meus forts. Allò que comences a escriure molt animant, amb moltíssimes coses a explicar: dos mil paraules, tres mil, cinc mil. En un acte de caritat humana decideixes dividir la entrada en tres o quatre parts per facilitar una mica la lectura, que quan em poso no hi ha qui em pari i tampoc és qüestió de matar-vos d’avorriment. Acabes la primera part, poc després comences amb la segona… i de sobte et poses amb un altre tema i la crònica queda més penjada que un fuet. Tot un clàssic a Colla Verglas, i més ara que sóc pare.

El viatge més èpic de la meva vida. Part 2

La setmana passava us vaig començar a parlar de la escapa que vaig fer el Nürburgring allà pel 2010. Vaig tancar aquell primer capítol amb una sessió de fotos al més pur estil paparazzi, moments abans d’agafar la carretera que va de Brünchenn al traçat de GP per assistir a la trobada de fanàtics del BMW M3 a la que s’havia apuntat el meu germà.

El viatge més èpic de la meva vida. Part 1

Quan un ha anat al Nürburgring una dotzena de vegades és normal que els records es barregin una mica. Després de tot, anar a l’Infern Verd ve a ser sempre més o menys una mica el mateix: et lleves, esmorzes, agafes el cotxe, fas unes voltes, te’n vas a Brunchen per tirar quatre fotos, un currywurst a la benzinera, unes quantes voltes més, et dutxes, sopes un rumpsteak al Pistenklause… i torna a començar. Un dia, i un altre, i un altre, al més pur estil Groundhog Day.

Alguns dels cotxes que em vaig trobar pel Nürburgring ara farà uns anys.

Fa uns dies us vaig mostrar les fotos que vaig fer a l’Eifel Rally de 2008 i que havia tingut oblidades durant tot aquest temps. Un dels avantatges que ofereix aquesta prova és que es disputa a escasos 30 kilòmetres del Nürburgring, així que amb el rally finalitzant dissabte al vespre i l’avió sortint diumenge cap al tard, la idea de passar el dia al Nürburgring era massa temptadora com per deixar-la passar per alt. Si us voleu estalviar la parrafada sapigueu que teniu les fotos penjades en aquesta galeria de Flickr.

Nürburgring 2014, un cap de setmana de rodar poc i esperar molt.

Com ja vaig comentar en el seu dia, durant el pont del primer de maig hem estat per terres alemanyes gaudint una mica del Nürburgring. Per desgràcia, a l’Infern Verd les coses no sempre surten com un voldria. Tranquils, que el Golf i el Swift estan bé. El problema, aquest cop, va ser 1) el temps i 2) un problema tècnic irresoluple. Anem per parts.

El futur de les touristfahren al Nürburgring tal i com les coneixem.

Llegeixo a Bridge to Gantry que un dels possibles compradors del Nürburgring té previst invertir uns 25 milions d’euros en el Nordschleife. D’entrada sona molt bé. La idea és instal·lar un circuit tancat de televisió per controlar possibles incidents a pista, senyals lluminoses com a la resta de circuits moderns, i remodelar completament la entrada al circuit. Totes aquestes mesures em semblen collonudes. La proposta que ja m’ha sobtat una mica més és la d’instal·lar transpònders als cotxes per controlar-los en tot moment.

Aquest Citroën AX diésel és la prova de que al Nürburgring no tot és potència.

Tot i que baixar dels 10 minuts al Nürburgring pugui semblar una tasca relativament senzilla, aconseguir-ho no és tan fàcil com sembla (i si no que li preguntin a Sabine Schmitz el dia que va provar de fer-ho en una Ford Transit). Si a més a més ens proposem fer-ho en un cotxe que no arriba ni tan sols als 60 CV, la cosa passa a una dimensió quasi èpica. Aquesta és la al·lucinant història d’un pilot francés desconegut i el seu veterà Citroën AX 14D dièsel macarrònic.

Oficials del Nürburgring versus un Ferrari amb moltes ganes de fer xivarri.

El Nürburgring NO és un circuit. Ho és quan parlem de les VLN Series, de les 24 hores o de les tandes privades en les que una empresa lloga el circuit per uns quants privilegiats. Per la resta de casos, principalment les Touristfahren o tandes lliures obertes al públic, el Nürburgring és una carretera de peatge d’un sol sentit sense límit de velocitat. Per més que ens agradi pensar en el Nürburgring com el millor circuit del món, per més que el Nürburgring sigui la estrella indiscutible dels simuladors, per més que al Nürburgring es puguin explorar els límits dels cotxes com en cap altre lloc del món, repeteixo, el Nürburgring NO és un circuit.

Alguns cotxes que vaig veure al Nürburgring (i que no vaig publicar en el seu dia)

L’altre dia, mentre posava al dia el disc dur, em vaig adonar que encara no havia publicat les fotos que vaig fer al Nürburgring el passat mes de juny. Vaig parlar de moltes coses, del Swift Sport, del Porsche Museum, vaig publicar alguns videos onboard — però dels “altres” cotxes res de res. Com que mai és tard si la dita és bona, aquí va un “petit” recull de les fotos que vaig fer. La majoria van ser fetes a Metzgesfeld, la doble a esquerres que hi ha després d’Adenauer Forst, un racó al que mai havíem estat i que de ben segur repetirem en el futur.

Guia pràctica de supervivència al Nürburgring. Els voltants.

Article publicat en el seu dia a MotorFULL, blog d’Hipertextual en el que hi vaig col·laborar durant un parell d’anys i que tancarà la paradeta en breu. En el seu dia ja vaig fer una breu referència al blog, però he decidit publicar la entrada íntegra abans de que es perdi. Tingueu en compte que els articles originals es van publicar el desembre de 2010, així que és possible que algunes dades i informacions no siguin del tot correctes. En tot cas he intentat actualitzar-les en la mesura del possible. Les fotos corresponen al Rebel Run 2010 i al AvD Oldtimer Grand Prix d’aquell mateix any.

Después de haber hablado del Nürburgring y de lo que debemos tener en cuenta a la hora de lanzarnos a conducir por sus 154 curvas, hoy os quería dar una visión general de lo que uno puede hacer en la zona, si no tiene intención de meterse a pilotar dentro del circuito. Y es que aunque no lo parezca, la oferta gastro-lúdico-festiva que ofrece esa región es mejor de lo que uno podría esperar.