Si feu memòria probablement recordareu que l’any passat el pilot Mark Higgins va establir un nou rècord de volta a la Illa de Man en un Subaru Impreza WRX STi. Aquest any han volgut repetir la gesta amb el nou Subaru WRX STi, un cotxe significativament més lleig tot i que marginalment més ràpid (compareu vosaltres mateixos). El resultat és una volta de rècord en la que Higgins ha aconseguit parar el crono amb un temps de 19:26, prop de mig minut més ràpid que l’intent que va fer l’any passat. Si la xifra us ha deixat una mica freds, que és possible, espereu a veure la velocitat mitjana: 187,40 km/h. Repeteixo: velocitat MITJANA.
Parlar en Prodrive és parlar en Subaru. Amb la marca japonesa l’equip de David Richards va aconseguir els èxits més sonats i, de passada, fer-se un nom entre l’elit de l’automobilisme mundial. No obstant, i encara que a vegades se’ns oblidi, Prodrive és molt més que l’Impreza, Colin McRae, Richard Burns o les victòries de Petter Solberg. L’any 1984 van començar de la millor manera possible: guanyant el Dakar amb el Porsche 953. Va ser un èxit que repetirien dos anys després amb el revolucionari 959, la mateixa temporada en la que també van competir amb un Austin Metro 6R4 pintat amb els colors de Rothmans.
L’any 1998 Subaru va voler celebrar els seus tres títols de constructors al mundial de rallyes — i de passada també el 40º aniversari de la companyia — amb un cotxe molt, molt especial. Denominat Subaru Impreza 22B, bàsicament es tractava de la variant més prestacional i exclusiva de quantes es van fer del model japonés. De les 424 unitats que es van fabricar en total, 400 estaven reservades pel mercat japonés, 16 pel britànic i 5 per l’australià (les tres restants són tres prototips). Les 16 unitats britàniques a més a més comptaven amb modificacions extra cortesia de Prodrive, l’equip de David Richards que aleshores s’encarregava del programa mundualista.
Cotxes com el Mitsubishi Lancer WRC estan dissenyats per anar d’un punt A a un punt B el més ràpid que sigui possible. Què passa quan el comparem amb un cotxe fet a mida per brillar al Touge, la pista de proves/tram tancat/circuit que els de Best Motoring feien servir per comparar cotxes? Això és el que va voler esbrinar el programa japonés, enfontant així el Lancer WRC amb un Honda S2000 preparat a consciència per J’s Racing. Cal tenir en compte, això sí, que el cotxe de rallyes va amb especificacions de terra (i diria que això també inclou els pneumàtics), amb el que segurament estarà frenant pitjor, accelerant pitjor i entrant pitjor als revolts.
Un any més, la revista Evo s’ha entestat en decidir quin és el millor track car de l’any, aquell cotxe que més i millors sensacions és capaç de transmetre en circuit. La llista de candidats és d’alló més variada, i en ella tenim des de propostes tan “civilitzades” com el Mini Cooper S JCW GP, el nou Porsche Cayman S o un Subaru BRZ preparat per Litchfield, fins a anades de castanya tan bestials com el BAC Mono, el Caterham Seven 620R, el Radical RXC o el McLaren 12C GT Can-Am. Obviament aquí el de menys és el temps de volta o la velocitat màxima a final de recta, doncs el Mini poca cosa podria fer. Qui serà el guanyador? Ho descobrireu al final del video…
Si una cosa ha aconseguit la nissaga de videojocs Gran Turismo és la de donar a conèixer a la gent molts cotxes fins llavors relativament desconeguts més enllà de les fronteres del país nipó. Un d’aquests “desconeguts” és el Subaru 360, el primer cotxe de producció de Fuji Heavy Industries, casa matriu de Subaru, el qual podria definir-se com “el 600 japonés”. Certament s’ha de reconèixer que el petit 360 guarda una certa semblança amb el model de SEAT.
Laia Sanz i Marc Màrquez són els dos protagonistes de la darrera promo de Subaru, marca que els ha reunit al Circuit de Lleida en un duel d’allò més particular: ella amb un Subaru Impreza de rallyes, ell amb una Honda de motocross. Deixant de banda la història, que no hi ha per on agafar-la, si amb alguna cosa em quedo és amb la pèssima interpretació dels actors. Primer perquè es nota que el castellà no és la seva llengua, i segon perquè tampoc és que se’ls vegi molt còmodes davant de les càmeres. Sigui el que sigui, tot el que tenen de mals actors ho compensen amb escreix amb el que els hi sobra de bons pilots.
Dins d’un cotxe de competició hi ha molt xivarri. Massa i tot. I no ho dic només pel motor: les pedres o el canvi poden ser igual d’incordiants quan anem a fondu rigurós per un tram. És per això que un dia un senyor molt llest va inventar el microfon, eina indispensable sense la qual pilot i co-pilot ho tindriem complicat per entendre’s quan el motor gira a més de 6.000 voltes.
L’any 1995, Colin McRae es va proclamar campió del món de rallyes amb el Subaru Impreza de Grup A. Al mateix temps, tot i que amb uns resultats força més discrets, Martin Brundle es defensava com podia a la Formula 1 amb un Jordan-Peugeot. Coses del màrketing, ambdos pilots van tenir la oportunitat d’intercanviar els papers per un dia: l’escocès posant-se al volant del monoplaça, mentre el britànic feia tres quarts del mateix amb el Impreza sobre una pista de terra.
Amb el preu de la benzina marcant rècords històrics, segur que més d’un s’ha plantejat quin sentit té omplir el cotxe amb benzina de 98 octans. A casa nostra, entre el eme-tres, la Sabine i el Clio Cup, de tant en tant si que n’acabem posant (i Déu n’hi do si pica!!), tot i que si us dic la veritat sempre m’he preguntat quin és el guany real de potència entre fer servir el surtidor convencional o el premium.
Via Racing Gang he trobat un video de Fifth Gear que respon precisament a aquesta pregunta. Tot i que ja té uns anys — la comparativa es fa amb un Renault Clio de 80 CV, un Volkswagen Golf GTI Mk5 de 200 CV i un Subaru Impreza WRX STi de 280 CV — segueix sent igual d’ilustrativa que el primer dia. El resultat deixa clar que l’efecte de la benzina de 98 octans variarà segons sigui el cotxe: mentre que la potència del Clio no varia depenent de la benzina que hi posem, en el cas del Subaru aquesta diferència pot arribar fins els 14 CV!!!! Una diferència com per tenir-la en compte, oi?
Actualitzada — Eudald ha publicat un comentari a Facebook força interessant:
Això t’ho podia haver dit jo: NO, no val la pena. I en diesel tampoc. El gasoil especial te origen en una legislació que obligava a reduir el contingut de sofre. Les petrolíferes es van avançar a la obligatorietat oferint-lo com a opció i van mantenir els dos productes. Els additius que hi posen no compensen l’increment de preu (en tinc una estadística que ho demostra)
Colla Verglas 