Pot una rèplica de Lancia Stratos ser millor que l’original?

Si volem comprar un Lancia Stratos tenim dues opcions: hipotecar la nostra casa a 40 anys, o adquirir una de les moltes rèpliques que hi ha al mercat. Quan parlo de rèpliques no em refereixo a les recreacions cutremanguis de Ferrari sobre la base d’un Peugeot 406 Coupe o un Pontiac Fiero. Parlo de rèpliques quasi idèntiques al disseny de Bertone, que caminen tant o més que el model original, i que costen una fracció del que valen aquests. Fa uns dies la revista britànica Autocar ha publicat una video-prova del Lister Bell STR, una rèplica quasi exacte del cotxe que tantes tardes de glòria va donar a pilots com Sandro Munari o Bjorn Waldegard.

Joies abandonades: d’un Lancia 037 a un Alpine A220

Avui, en un nou capítol de “coses que no entendré mai”, una petita sel·lecció de cotxes abandonats pels que més d’un i de dos que em conec donarien el seu ronyó esquerra. En serio. Com m’expliqueu si no com pot ser que un Lancia 037 aparentment “perfecte” acumuli un parell de dits de pols en un garatge abandonat de ves a saber on? O que un preciós Alpina A220 (un dels cotxes més macos que han participat mai a les 24 hores de Le Mans) estigui mig destrossat sota muntanyes de merda? O que una persona amb la síndrome de Diògenes acumuli tones d’escombraries sobre un Bugatti dels anys 30?

Lancia Stratos. Tots ells. En una imatge.

Petrolicious: Lancia Stratos

Imagino que estarem tots d’acord en que el Lancia Stratos és un dels cotxes més extravagants que mai han participat al mundial de rallyes. Reconec que mai l’he trobat especialment maco, com a mínim en el mateix sentit que el Lamborghini Miura, i tot i així sempre he sentit una certa fascinació per aquest petit esportiu italià. Serà el motor Ferrari que amaga sota el capó? Serà aquesta imatge tan purposeful, com diuen els anglesos i que mai he trobat traducció al català? Seran els èxits mundialistes amb Sandro Munari al capdavant? La darrera entrega de Petrolicious gira entorn d’aquest petita obra d’art de Marcello Gandini, així que ja sabeu: prepareu el pitet i a gaudir.

Pirelli, Lancia, Kankkunen, Alen… i Chris Harris

Només als italians se’ls hi podia passar pel cap presentar un pneumàtic sense deixar-lo provar als mitjans de premsa que ells mateixos han convidat. Clar que quan un veu els cotxes que la marca havia preparat per la ocasió, s’entén. Situem-nos. Nord d’Itàlia, trams del San Remo. Pirelli presenta el nou P7 Corsa Classic. Aparcats davant del camió de la marca hi ha un Lancia Delta S4, un Stratos, un Fiat 131 Abarth, un preciós 037 negre (sense enganxines, com a mi m’agraden) i el mític Lancia ECV. Amb aquest parc mòvil, no és d’extranyar que els italians no deixèssin agafar els cotxes ni a Chris Harris, un paio que no va precisament a poc a poc. Per compensar-ho, Pirelli va buscar uns “taxistes” a l’alçada de les circumstàncies: Paolo Andreucci, Markku Alen i Juha Kankkunen. Pim pam.

Tot i que sentar-se al seient del acompanyant no és una cosa que agradi gaire a Chris Harris (recordo una columna a la revista evo on el britànic parlava precisament d’això), fer-ho al costat de mestres — i qui diu mestres diu HEROIS amb majúscules — com Alen o Kankkunen ha de ser tot un honor. Cert. Probablement vagin al 30% del ritme al que anaven quan tenien 25 anys menys, però tot i així, sentir la patada dels 500 CV del S4 (i els 850 kg que deu pesar, també) ha de ser tota una experiència. Sembla que en Chris Harris va disfrutar com un nen!!

Si us sóc sincer, quan en un video hi ha un pilot com Alen o Kankkunen, per mi el cotxe passa a un pla completament secundari. Evidentment que m’encanta veure aquestes màquines, però encara m’agrada més escoltar el que aquests pilots expliquen sobre elles: l’estil de conducció, com aquest anava millor que l’altre (segons Kankkunen, el el 205 T16 era molt més fàcil de portar que el Delta), etc. L’únic dubte que em queda és com s’ho feien per veure amb una DSLR enganxada al parabrises…

Pupurrí informatiu (II)

• Un altre esdeveniment impressionant del que no tenia ni idea: Porsche Solitude Revival. Dos 917 K, alguns 550 Spyder, 718 RSK, 908/3, Carrera 6, 904 GTS. Té una pinta impressionant… i, evidentment, ja està apuntat a l’agenda per si en un futur sorgeix l’oportunitat d’anar-hi. (via Formfreu)
• Quan un pensa en el BTCC de 1986, el que menys espera trobar-se és una lluita entre Chris Hodgetts i Tiff Needell, al volant d’un Toyota Corolla AE86 i un Corolla AE92 respectivament. (via Speed Hunters)
• El que fan els diners. Tom cruise prova el Red Bull de Formula 1 en una sessió privada. Probablement es tracta del mateix RB5 de 2009 que David Coulthard va passejar recentment pel (encara en construcció) circuit d’Austin. (via MotorpasiónF1)
• Un mecànic es carrega un Ferrari F40 mentre el seu propietari estava de viatge per Europa. A les imatges sembla que només s’ha trencat el frontal, però pel que es veu, el monocasc està esquerdat. Sinistre total. (via Jalopnik)
• Si estàs pensant en re-decorar el saló de casa teva, per què no possar-hi un dels McLaren MP4/6? Es tracta d’una escultura (?) que recorda a les plantilles que et trobes quan comences a muntar un model de la marca Tamiya (aquests que has de muntar tú mateix). Ha sortit a subasta i s’ha adjudicat per una quantitat que ronda els 60.000€. Sona a molt, però si pensem que és el McLaren que va conduir Ayrton Senna l’any 1991, la cosa canvia una mica. (via Autoblog)
• Atenció a les espectaculars fotos d’un Porsche 930 Turbo a París. M’estan començant a agradar molt (però molt) les Fuchs bi-color amb els pals pintats en gris. (via Motoringconbrio)
• Ara ja pots convertir el teu KTM X-Bow en un Lancia Stratos Wannabe gràcies a una conversió que ofereix Montenergy… al mòdic preu de 12.000€. (via Autoblog)

El rallycross no només es va carregar quasi tots els grup B…

Atenció al video que he trobat via IEDEI, i que ens mostra com era una cursa del Campionat Europeu de Rallycross l’any 1978. Sempre s’ha dit que aquesta categoria ha estat la reponsable de que en l’actualitat quedin tan pocs grup B de rallyes, i raons en sobren. Clar que pocs recorden com era aquest campionat abans de l’arribada dels Sport Quattro S1, els RS200 o els Metro 6R4. L’any 1978, sense anar més lluny, un podia trobar-se en una eliminatòria a tot un Lancia Stratos, dos Porsche 911 i un Alpine A110. Fa mal només de veure-ho.

Via IEDEI.

Un tribut als Lancia de rallyes…

Lancia Fulvia HF, Lancia Stratos, Lancia 037, Lancia Delta S4, Lancia Delta HF Integrale. La llista de cotxes guanyadors amb la que el fabricant italià ha participat al mundial de rallyes és per enmarcar, i diria que encara a dia d’avui no ha estat igualada (en varietat) per cap altre fabricant. Per desgràcia, avui en dia Lancia és una ombra del que va ser durant els anys 70 i 80: cotxes horribles, acabats horribles i una gama de models horrible on l’avorriment predomina per sobre de cap altre cosa. Sort en tenim de videos com aquest per no oblidar-nos del que va ser Lancia en els seus anys de glòria…

Via Jalopnik.

M’he enamorat del nou Lancia Stratos…

Crec que fins ara no us havia parlat del nou Lancia Stratos – i la veritat és que no sé com ha pogut passar. Pel que es veu, un milionari alemany de nom Michael Stoschek va encarregar a Pininfarina la recreació d’un dels seus cotxes favorits, el Lancia Stratos. Mesos després, el projecte arribava al seu punt àlgid quan el cotxe va ser presentat davant del public (si és que podem entendre per “public” un selecte grup de periodistes) al circuit francés de Le Castellet, també conegut com Paul Ricard. (Hi ha video del moment i tot!)

La història és simple: la gent de Pininfarina, tal i com van fer amb el Pininfarina P4/5 de James Glickenhaus, van agafar un Ferrari, en aquest cas un 430 Scuderia, i van fer girar tot el projecte en torn a aquest. Per començar, la carrosseria és 330 mm més curta que la del Ferrari original, amb una distància entre eixos que s’ha reduit en 200 mm. Això és molt, encara que no ho sembli. El motor, això si, segueix sent Ferrari – com en el Stratos original de 1970 (tot i que llavors era un Dino V6).

La veritat és que s’ha de reconèixer que les proporcions i les dimensions les han clavades a la perfecció. Fins i tot el cotxe en el que s’ha basat tot el projecte no podría haver-se triat millor. És, senzillament, perfecte.

De moment es fabricaran 25 unitats, sempre i quan la demanda no afluixi, i fins i tot s’està parlant d’una versió GT2 per competir a les Le Mans Series i les 24 hores del Nürburgring – tot i que aquest darrer punt ja grinyola una mica. Ara que la reglamentació de rallyes està a punt d’obrir-se als GT com el Porsche 911 GT3, no seria d’extranyar que aquest genial projecte acabés allà on va començar l’any 1973. Per somiar que no quedi…

Via Carscoop.