A poques hores de que comenci la darrera prova mundialista de la temporada, el Wales Rally GB, la revista britànica Autocar ha publicat una petita prova del Citroën DS3 WRC de Kris Meeke a mans de Steve Sutcliffe. És obvi que hi ha videos de rallyes molt millors que el que trobareu a continuació, però no està de més veure què sent un periodista no del tot vinculat al món dels rallyes al provar un cotxe com aquest…
Hi ha tres tipus de persones que compren Ferraris. Per una banda hi ha la gent que l’únic que vol és deixar-se veure i fardar de cotxe. No els hi preguntis qui és Enzo Ferrari o si algun cop han sentit parlar del F40. Tant se’ls hi en fot. Després hi ha la gent que sempre ha volgut tenir un Ferrari i que, després d’estalviar durant dècades i/o hipotecar-se fins a les celles, per fi ha pogut fer realitat el seu somni. Són clarament identificables perquè sempre van vestits amb merchandising de la marca. Finalment hi ha un tercer grup format per la gent a qui un 458 Italia senzillament li sap a poc. Són els incondicionals més exigents, pilots amateurs en la majoria dels casos que l’únic que volen és un cotxe de carrer capaç de brindar sensacions similars a les que es viuen en un cockpit de competició.
Ahir poc abans de la mitjanit es va aixecar l’embargo i revistes com Evo o Autocar per fi van poder publicar les respectives proves del Ferrari LaFerrari, hereu espiritual de mites com l’F40 o l’Enzo. Si un mitjà les publicava abans d’hora s’arriscava a rebre una multa estratosfèrica, així que, com comprendreu, les expectatives estaven pels núvols. Admeto que com a fanboy del 918 Spyder i persona a qui el McLaren P1 li va deixar d’alló més satisfet, tenia molta curiositat per veure què podia donar de si el nou monstre pseudo-híbrid de 950 CV made in Maranello.
Darrerament he estat una mica allunyat del teclat, així que és possible que ja hagueu vist el video objecte d’aquesta entrada. Si aquest és el cas, les meves disculpes. Es tracta de la prova del McLaren P1 que la revista Autocar va fer no fa gaire al circuit de Bahrain. L’encarregat d’exprimir el nou hiper-esportiu de Woking va ser Steve Sutcliffe, i pel que es pot veure a les imatges s’ho va passar força bé. No és per menys: el cotxe és un passada es miri com es miri, una afirmació que serveix tant per les prestacions pures que ofereix com per la tecnologia híbrida que amaga sota la carrosseria.
Pot ser que el Porsche 918 Spyder sigui millor i tot que el Bugatti Veyron? Això és el que s’ha preguntat Steve Sutcliffe després de provar-lo al circuit de Cheste. I la veritat és que no m’extranya. A més a més de caminar com cap altre Porsche ho ha fet abans, i allà està el 6:57 que va fer fa un parell de mesos al Nürburgring com a prova, incorpora tanta, tantíssima tecnologia que ben bé podríem dir que està una dècada (o més) avançat al seu temps.
Si volem comprar un Lancia Stratos tenim dues opcions: hipotecar la nostra casa a 40 anys, o adquirir una de les moltes rèpliques que hi ha al mercat. Quan parlo de rèpliques no em refereixo a les recreacions cutremanguis de Ferrari sobre la base d’un Peugeot 406 Coupe o un Pontiac Fiero. Parlo de rèpliques quasi idèntiques al disseny de Bertone, que caminen tant o més que el model original, i que costen una fracció del que valen aquests. Fa uns dies la revista britànica Autocar ha publicat una video-prova del Lister Bell STR, una rèplica quasi exacte del cotxe que tantes tardes de glòria va donar a pilots com Sandro Munari o Bjorn Waldegard.
Avui la comparativa del dia ens la porta Autocar, i a diferència de les darreres s’ha de reconèixer que no està del tot malament. Com a mínim té força més sentit que la de la segadora versus Honda Civic BTCC de l’altre dia. Com a primer candidat a la victòria, i en representació de la potència pura, trobem Steve Sutcliffe amb el McLaren MP4-12C Spyder, un trasto amb més de 600 CV. El segon candidat també té quatre rodes i representa la adherència: es tracta de l’escocès Gordon Shedden i l’Honda Civic BTCC sots-campió del 2013. Finalment, i en representació de la lleugeresa i la relació pes-potència tenim la Honda CBR1000RR Fireblade d’Alex Lowes, campió del britànic de Superbikes.
Presentat durant el passat saló de París, el nou Ferrari 458 Speciale és l’hereu espiritual dels 360 Challenge Stradale i 430 Scuderia, una versió que podria definir-se a grans trets com la variant de carrer del cotxe que es fa servir a la Challenge de circuits. No obstant, mentre que en els dos primers models d’aquesta particular nissaga aquesta transició del circuit a la carretera es va fer més o menys de forma directa, el nou 458 Speciale compta amb molts elements — sobretot pel que fa referència a la aerodinàmica activa — dels que la versió de circuits no disposa.
Fa un parell de mesos Chris Harris es va posar al volant d’un Formula Ford matriculat. Es tractava d’un projecte de Ford l’objectiu del qual era posar de manifest la eficiència del motor 1.0 EcoBoost. Si tenim en compte que en aquesta ocasió l’eficient motor de Ford rendia 200 CV i que el pes que no arriba als 500 kilos, us podeu fer una idea del que aquesta joguina era capaç. Avui és Autocar qui recupera aquest esbojarrat projecte en una comperativa tant carent de sentit com alhora fascinant. Entre els seus rivals — per dir-ho d’alguna manera, doncs els seus rivals es redueixen als Super Seven, al KTM X-Bow i a l’Ariel Atom — hi ha el BMW M6 Gran Sport, l’Audi R8 i el Mercedes-Benz A45 AMG, i tot i que la pluja fa que les comparacions perdin bona part del seu sentit, no deixa de ser interessant veure el petit fòrmula de Ford al costat d’aquestes esportius que, en comparació, semblen desmesuradament grans. Ai, si Colin Chapman aixequés el cap…
Fa un parell de mesos us vaig parlar del Caterham 620R, una bogeria sobre rodes a l’estil Ariel Atom o el Radical SR3. A grans trets podriem dir que es tracta d’un míssil de 310 CV i només 500 kilos de pes (d’aquí el nom, 620R, fent referència a la relació pes-potència). Això són sis-cents cavalls per tona, més que un Bugatti Veyron, per posar-ho en perspectiva. Autocar ha tingut la oportunitat de provar-ne un recentment, i sembla que han quedat força al·lucinats. No és per més: només escoltant com brama el quatre cilindres Duratec amb supercharger que amaga sota el capó jo ja en tindria prou per perdre el coneixement.
Colla Verglas 