A no ser que visqueu en una cova sabreu que Porsche va estar la setmana passada rodant al Nürburgring amb el Porsche 919 Hybrid Evo. Se’n va parlar molt, moltíssim. Sense estar subjecte a cap reglamentació, doncs Porsche es va retirar de la categoria LMP1 al final de la passada temporada, el 919 Hybrid Evo vindria a ser una mena de 919 desfermat sense cap tipus de limitació ni mecànica ni aerodinàmica.
No és d’extranyar que en la era dels Tilke-bunyols, Spa-Francorchamps sigui per molts el circuit més maco de quants acullen una cursa de Formula 1 al llarg de l’any. De la vintena de revols que conformen el seu traçat, Eau Rouge és la curva preferida dels aficionats i de gran part de pilots. I no és per menys: els desnivells que hi ha tant de baixada com de pujada s’han de veure per creure. Aposto a que fer-la a fondo ha de ser una de les sensacions més gratificants que es poden tenir al volant d’un cotxe…
La temporada 2013 probablement no passarà a la història per ser la més emocionant. De fet, i si ens posem a fer memòria, en els darrers anys recordo molt poques curses a les que ens poguem referir com a històriques. Ja sabeu. Curses èpiques, amb finals d’infart o remuntades increïbles. Curses com el Gran Premi de Monaco de 1984, per exemple. Imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us digui que aquesta va ser la cursa en la que un jove Ayrton Senna va estar a res d’emportar-se la victòria en el que aleshores era tot just el seu quart Gran Premi.
Sis minuts i onze segons. Aquest és el temps que Stefan Bellof va aconseguir als entrenaments qualificatius dels 1000 km del Nürburgring de 1983. En aquests vint anys cap altre cotxe ha estat capaç ni tan sols d’apropar-se a aquest temps estratosfèric. Cap. I això que els cotxes no han deixat d’evolucionar en tot aquest temps. Aquell cap de setmana Bellof feia parella amb Derek Bell en un dels Porsche 956 oficials. Dues dècades després, el pilot britànic s’ha retrobat amb aquell mateix cotxe — xassís 956.007 — en aquell mateix circuit per retre un merescut homenatge a l’autor de la volta més mítica que s’ha donat mai a l’Infern Verd.
Stefan Bellof va tenir una carrera esportiva tan fugaç com llegendària. Ell va ser qui va establir el rècord de volta al Nürburgring amb un temps de 6:11 tot just fa 30 anys (no us perdeu la entrada que li han dedicat a Racing Gang), un rècord que encara segueix vigent a dia d’avui. Durant el Gran Premi de Monaco de 1984, aquell on la cursa es va haver de suspendre per culpa de la pluja i on Ayrton Senna es va convertir en una estrella pilotant un modest Toleman, Bellof va acabar en tercera posició amb l’únic monoplaça atmosfèric de la graella.
No sé si sóc jo, si és el recent viatge que he fet al Nürburgring, si és cosa de la cursa de 24 hores que s’ha disputat aquest cap de setmana… o si aquesta és l’època de l’any on quasi tots els fabricants decideixen publicar les seves voltes ràpides/rècords alhora; però el fet és que des de fa un parell de setmanes no he parat de trobar voltes al mític circuit alemany, siguin aquestes des d’un Caterham privat, des d’un Corvette de fàbrica… o des d’una Ford Transit.
Comencem, per exemple, amb el video que obre aquesta entrada, i on trobem el Caterham R300 Superlight de Bridge to Gantry fent de les seves en un dia de touristfahren. No és una mala forma de començar…
Si per contra us agrada més el muscle americà, sempre podeu recòrrer als habituals videos de Corvette, una marca certament activa al Nordschleife. En aquest cas, aquí teniu el Chevrolet Corvette Z06 rebaixant en fins a 20 segons el temps que el mateix model va establir l’any 2005, parant el crono en un espectacular 7:22.
Colla Verglas 