Martin Brundle ens mostra com era el vell Spa-Francorchamps

brundle spa

Spa-Francorchamps és un circuit amb una història i un prestigi similar al que avui en dia té el vell Nürburgring. Amb un traçat que s’endinsa enmig del bosc, amb desnivells estil Dragon Khan i en un escenari — el de les Ardenes — inmillorable, la veritat és que se m’ocurreixen poques formes millors de cremar benzina. El traçat que coneixem avui en dia no és el mateix que tenia quan el circuit es va inaugurar l’any 1922. La part “interessant” s’ha mantingut: La Source, Eau Rouge, la recta Kemmel fins Les Combes. És justament al final d’aquesta recta on el vell Spa continuava recte en un traçat que aleshores mesurava ni més ni menys que 14 kilòmetres. Avui, tot i ser el traçat més llarg de tot el mundial de Formula 1, s’ha de “conformar” amb només 7.

Continua llegint

Calen 600 CV per passar-s’ho bé a volant?

Un Porsche 911 de 1965. El circuit d’Spa-Francorchamps. Un pilot que té les idees clares. Suposo que el video us sona, oi? Si no és així, la veritat és que no sé a què espereu. Jo si no l’he vist unes dues-centes vegades, no l’he vist cap. M’encanta. Em fascina. És obvi que amb un Porsche 911 (997) GT3 RSR 2012 es pot rodar molt més ràpid. De fet, estic segur que amb les llargues rectes que té el circuit belga, fins i tot un Porsche 911 (997) GT3 RS 4.0 de carrer podria baixar el temps d’aquesta vella glòria. Tot i que el motor, quaranta anys després, segueix estant al lloc equivocat, no hi ha cap dubte de que els esportius d’avui en dia tenen molt més grip, molta més potència i molta més aerodinàmica.

La pregunta del milió, doncs, resulta obvia: què és més divertit? Amb què us ho passarieu millor al volant? Amb un 911 de 1965 amb menys grip que el Renault Laguna del vostre tiet, o amb un míssil de 450 CV? Amb un cotxe de 250 CV però només 800 kilos de pes, o amb un de 500 CV i 1.300 kilos? Fent Eau Rouge a 200 km/h o fent-la a 120 km/h però completament de costat? Jo ho tinc bastant clar, no sé vosaltres.

Tot plegat ve a compte arrel d’un parell de successos que m’han passat recentment. El primer es remunta a principis de maig, quan vaig tenir la oportunitat de posar-me al volant del nou BMW F10 M5. Tot i que el seu pes deu rondar les 2 tones, els 560 CV que rendeix el seu V8 bi-turbo són més que suficients per llençar-lo a velocitats de retirada de carnet amb només 2 segons de pedal a fons en tercera. Creieu-me. És així. D’això ja vaig parlar en el seu moment quan es va presentar el nou Audi B8 RS4: calen tants cavalls per un cotxe que, en el 98% del seu temps, serà utilitzat en condicions normals de trànsit i a velocitats legals? Jo crec que no. Pel que val un M5 surt més a compte comprar-se un BMW 320i Touring i, amb el que et sobra, fer-te amb un 993 Carrera de segona mà. De fet, no fa ni dos dies vaig veure un Porsche Boxster a un compra-venda d’Andorra per només 12.800 euros. D’opcions n’hi ha a patades.

L’altre historieta té a veure amb el darrer cotxe que vaig llogar al Nürburgring: un Suzuki Swift Sport llogat a Rent-Racecar. El cotxe equipa suspensions Monroe, unes pastilles més esportives, barres i pneumàtics Yokohama semi-slicks. I ja està. Amb 130 CV i 1.000 kilos de pes, creieu-me si us dic que m’ho vaig passar d’allò més bé fins al punt de tornar a repetir l’any vinent — clar que, de fer-ho, segurament agafaria el Swift Sport Stage 2+ de Rent4Ring.

Què vull dir amb tot això? Doncs que no calen grans xifres de potència per passar-s’ho bé al volant. A Schwedenkreuz i a Fuchsröhre sempre arribava en cinquena, a 7.000 rpm i a 200-205 km/h. El cotxe no donava més de sí. Amb qualsevol BMW segurament hi hagués arribat molt més ràpid. Això per no parlar d’un Porsche o un Lotus. De fet, amb el Volkswagen Golf GTI que solia llogar hi arribava uns 15-20 km/h més ràpid, però ni el so era el mateix, ni el motor girava a 7.000 voltes, ni les sensacions tenien res a veure. Però mentre que amb el Swift Sport podia conduir al 100% del que donava el cotxe, amb qualsevol cosa amb molts més cavalls probablement ho estaria fent al 80-85%. Què és més divertit, doncs?

(Fixeu-vos que només parlo del Nürburgring, un circuit molt particular en el que tot es magnifica. I això val tant per la velocitat com pels riscos que un assumeix. En unes tandes a Montmeló, o a qualsevol altre circuit de Gran Premi, que pel cas és el mateix, la cosa seria diferent. Perquè sense desnivells i amb unes escapatòries interminables tot es veu diferent.)

Pot ser m’estaré fent gran, pot ser estic començant a apreciar els cotxes — el Ferrari F40 i el McLaren F1 segueixen sent els meus referents, no us penseu — pel que són i no pel que corren. Qui sap. Del que no hi ha dubte és que amb videos com el que obre aquesta entrada, amb un Porsche 911 de 1965 que segurament ni arriba als 250 CV, amb pneumàtics de la època, amb menys grip que els Kumho que porto al Meriva, i amb un circuit que dona molt de joc, a mi sincerament no em calen els 500 CV del GT3 RS 4.0. Cosa que no vol dir que si em toqués l’Euromillones el primer que faria seria fer-me amb un, que una cosa no té res a veure amb l’altre.

Per què a tothom que parla del BMW (E30) M3 se li il·luminen els ulls, tot i rondar només els 200 CV? Per què ja gent no al·luciona amb la darrera generació i els 420 CV del seu potent V8? Doncs perquè més potència no sempre es tradueix amb més diversió, cosa que a vegades sembla que els fabricants no acabin d’entendre. M’imagino que, després de tot, això és el que fa dels clàssics una experiència tan gratificant. I concuir l’Escrot ho és. Me’l canviaria per un Mitsubishi Lancer Evo X, amb el doble de cavalls, amb molta més tracció i significativament més ràpid? Definitivament no. On hi hagin 200 CV i 870 kilos de pes, per què en vols més?

Unes voltes a Spa-Francorchamps en un McLaren F1 GTR Longtail

Fa uns dies vaig publicar un video on apareixia un Audi R8 LMS Ultra retronan per les rectes de Monza. El so estava bé. Molt bé, de fet. Però quan parlem de cotxes de cursa, pocs sonen tan rematadament bé com el motor V12 de 6.1 litres que BMW va desenvolupar pel McLaren F1. En el video que trobareu sobre aquestes línies veureu un McLaren F1 GTR Longtail barallant-se amb un grapat de prototips de la Can-Am nordamericana dels anys 70 a les 6 hores d’Spa-Francorchamps de 2011. Si salteu al minut 3:19 podreu comparar com sona el motor del F1 GTR Longtail al costat d’un Chevrolet V8 pushrod de 8.0 litres. Amb quin us quedeu? Per gaudir de la càmera interior haureu d’esperar fins al minut 4:00. Així que ja sabeu: volum dels altaveus al màxim i a gaudir.

Si us ha agradat i us sobren uns quanys milions d’euros, sapigueu que un altre unitat del McLaren F1 GTR Longtail sortirà a subhasta d’aquí poc. Es tracta, curiosament, de la mateixa unitat que vaig veure a Bingo Sports Tokyo, pintant en els colors de Gulf.

Via Axis of Oversteer

Una volta a Spa-Francorchamps en un Mercedes-Benz C11 Grup C

Una de les grans èpoques de l’automobilisme en circuits va ser, sense cap mena de dubte, la que a finals dels anys 80 i principis dels 90 ens va brindar els mítics Grup C. Marques oficials com Jaguar, Mercedes-Benz, Peugeot, Porsche van convertir el World Sportscar Championship en un campionat d’altíssim nivell… fins que Bernie Ecclestone i la FIA van voler-hi fotre cullarada, enviant-ho tot en orris l’any 1993 — algo així com el que van fer amb el DTM: cosa que toquen, cosa que s’en va a la merda.

Sempre he sentit una especial fascinació per aquests cotxes, alguns dels quals es van deixar veure al Circuit de Catalunya al Master Series – Esperit de Montjuïc. Entre els inscrits hi havia un espectacular Mercedes-Benz C11, un dels meus favorits. Equipat amb un motor 5.0 V8 bi-turbo, no va tenir gaires problemes per apallissar a la resta de participants en una cursa totalment carent d’emoció.

Per a que us feu una idea de la velocitat que pot arribar a agafar aquest trasto — recordem que data de 1990 — aquí va un video d’una volta onboard al circuit d’Spa-Francorchamps. El pilot és un tal Bob Berridge,  un britànic habitual de les curses d’històrics i recent campió de la categoria reservada a Formula 1 amb un Williams-Cosworth FW08. Prova de que aquest paio sap el que es fa la tenim a l’entrada d’Eau Rouge, on arriba a ni més ni menys que 290 km/h. Quasi res. El temps de volta és de 2:05, el qual, posat en perspectiva, li hagués permés entrar a la Q2 en el Gran Premi de Bèlgica de 2011. La pole la va fer Vettel amb un temps d’1:48.2, tot i que en la Q2 el millor crono va ser de 2:03.3. Impressionant, oi? Doncs espereu a veure el video…

Via Racing Gang

Si voleu més, aquí teniu unes voltes al mateix circuit en un Ford GT40,

Eau Rouge no perdona!

Tan se val si vas amb un Caterham, amb un Mazda, amb un Volvo tronat, amb un BMW o amb una barchetta. Spa-Francorchamps, Eau Rouge i la pluja no perdonen. El que més em sorprén, això sí, és que tret d’un Toyota Aygo, no hi ha cap accident fort. Només virolles, virolles i més virolles. I em sorprén, sobretot, perque la part de dalt d’Eau Rouge és completament cega. No vull pensar que t’ha de passar pel cap si arribes a dalt de tot, amb pluja, amb el cotxe carregat d’inèrcies, i et trobes un infeliç enmig de la traçada amb el seu cotxe apuntant en sentit contrari. Mama por.

Via Axis of Oversteer

Audi no només guanya a Le Mans, també ho fa a Spa-Francorchamps

Abans d’adjudicar-se la primera victòria a Le Mans l’any 2000, el currículum esportiu d’Audi es resumia amb les victòries al mundial de rallyes, les aventures nordamericanes de les Can-Am Serie si la IMSA… i algun que altre èxit als turismes, amb pilots com Dindo Capello o Jordi Gené al volant del competitiu Audi A4 ST. Des de llavors, la imatge del fabricant alemany ha donat un gir de 180º: des d’aquella primera victòria a La Sarthe aconseguida pel trio Kristensen-Capello-Pirro han seguit nou més, un domini només trencat pel Peugeot 908 HDi FAP de Marc Gené l’any 2009 i per la victòria de Bentley el 2003 (tot i que el Speed 8 no era cap altre cosa que un Audi R8 amb sostre). Audi R8, R10 TDI, R15 TDI, R15+ TDI, R18 TDI. El domini ha estat absolut.

Clar que, a dia d’avui, Le Mans no és la única cursa de resistència en la que participa Audi de forma oficial. Gràcies al programa que van engegar amb el Audi R8 LMS (GT3), les victòries a campionats “menors” també han anat sumant. La darrera, no obstant, no té absolutament res de “menor”, doncs estem parlant de les 24 hores d’Spa-Francorchamps, una cursa en la que el trio Franchi-Ekström-Scheider va guanyar després de dominar 22 de les 24 hores que tenia la cursa. Tenint en compte que enguany hi havia ni més ni menys que 12 marques oficials, incloent el millor de Porsche, Ferrari, Mercedes-Benz o fins i tot McLaren, s’ha de reconèixer que el mèrit de la gesta té tela. Marinera.

Per celebrar-ho, com passa habitualment quan guanyen, Audi ha publicat un video amb imatges de la cursa, on es capta d’una manera quasi perfecte l’ambient que es respira en una cursa de 24 hores i la duresa que això implica. Això sí, està en alemany. Sorry.

Via Skiddmark.

La impressionant primera volta de Michael Schumacher a Spa-Francorchamps

Tot i que Sebastian Vettel va ser el just guanyador del Gran Premi de Bèlgica, el pilot que per a mí va fer el millor paper a Spa-Francorchamps va ser Michael Schumacher. Sí, el iaio aquest de 41 anys que “està fent el ridícol” i que “millor s’hagués quedat a casa enlloc d’arrosegar-se per la graella com està fent ara“. Per començar, va sortir últim. Per continuar, va marcar una volta ràpida 1.1 segons més ràpida que la del seu company d’equip (un tal Nico Rosberg). Y per acabar, va finalitzar la cursa en 5ª posició. Amb quaranta-un anys. Contra paios que quan ell va debutar ara fa 20 anys ni tan sóls havien començat a fer kàrting.

Gran part del mèrit en aquesta 5ª posició final la té una primera volta “perfecte”, en la que no només es va limitar a esquivar tots els merders que es van muntar (com el seu inútil d’en Senna, emportant-se per davant el Toro Rosso d’en Jaume Alguersuari), sino que va aconseguir avançar ni més ni menya que deu posicions. Tan bona va ser aquesta cursa, de fet, que és la major remuntada que mai havia fet el pilot alemany, superant la que va fer durant el Gran Premi de Monaco l’any 2006. El que aquest paio està fent amb 41 anys és per treure’s el barret.

Via MotorpasiónF1

Una mirada retrospectiva a Spa-Francorchamps

Aprofitant la celebració del Gran Premi de Bèlgica a Spa-Francorchamps, m’ha donat per buscar fotos antigues del mític traçat de les Ardenes. Quasi totes han estat tretes del meu Tumblr, font inesgotable de fotos retro tant de Formula 1 com de motociclisme, rallyes… o qualsevol altre disciplina relacionada amb el motor que us vingui a la memòria. En quasi totes apareix Eau Rouge, la curva més popular d’Spa i la que ha viscut més coses (com el tràgic accident d’Stefan Bellof quan va intentar passar per fora a Jackie Ickx). Crec que ja en la primera foto queda clar per on van els trets, oi?

(Les tres últimes no són fotos d’època, òbviament, tot i que el seu valor històrico-cultural, amb clàssics com el Mercedes-Benz 300 SEL 6.8 AMG, està fora de tot dubte). Queda clar, vist la petita recopilació que he fet, que Spa-Francorchamps és un dels traçats amb més personalitat i amb més història de quants es fan servir avui en dia a la categoria reina. En conseqüència, cada cop que Bernie Ecclestone o la FIA deixen anar que podria perdre el seu lloc al calendari en favor d’un nou circuit dissenyat per Tilke en mig de la estepa siberiana, Déu mata a un gatet. He dit.

Més fotos: Tumblr de Colla Verglas

Fernando Alonso i John Surtees, parlant d’Spa-Francorchamps

Aquest cap de setmana es disputa el Gran Premi de Bèlgica al circuit d’Spa-Francorchamps. Shell no ha volgut desaprofitar la ocasió per presentar un video en el que ens mostra les diferències que hi ha entre la Formula 1 d’avui en dia i la dels anys 60, dos èpoques que no tenen quasi res en comú. Per fer-ho, res millor que una conversa informal entre el bi-campió Fernando Alonso i John Surtess, pilot britànic que en el seu dia va còrrer per l’escuderia italiana. La veritat és que és força interesant, ja que toquen temes com Eau Rouge, les particularitats del circuit belga (que plogui a un lloc i que faci sol a un altre) o les diferents tècniques de conducció entre una època i l’altre. Val la pena donar-hi un cop d’ull…

Via Speed Hunters

Una volta a Spa-Francorchamps en un Ford GT40

Fa un parell de setmanes es va disputar la Spa Classic 2011 al circuit belga (o hauria de dir flamenc?) d’Spa-Francorchamps. Bàsicament, podriem dir que és algo així com l’Esperit de Montjuïc que vam poder gaudir al Circuit de Catalunya, però elevat a la enèssima potència. D’entre tot el recull de fotos i videos que ha fet la gent de Motorsport Retro, em quedo amb aquest genial video onboard d’un Ford GT40 rodant pel mític traçat d’Spa. Volum a tope, que val la pena…

Via Motorsport Retro