Jo sóc dels que pensen que no hi ha res com les sortides llançades: són molt millors que les sortides des de parat, perquè amb les llançades, aconsegueixes que tots els cotxes arribin a final de recta en un nombre major, molt més junts i molt més ràpid. A més a més, aquest tipus de sortides es consideren “més segures”, motiu pel qual són les que es fan servir a curses de resistència amb grans inscripcions… i al CER en el que correm de tan en quan.
Clar que, a vegades, tot això de que “són més segures” s’en va en orris quan un director de cursa no s’entera del que està passant, quan el Safety Car no entra al pitlane per la raó que sigui… i quan, per acabar-ho d’arrodonir, a mitja recta hi ha un rasant que no et deixa veure el que està passant a 200 metres per endavant. Això és precisament el que va passar a Paul Ricard a la primera cursa de les LMS: el cotxe de seguretat no va entrar, el director de cursa va posar el semàfor en verd tot i que les banderes grogues seguien onejant, els de davant van sortir, van frenar… i com a totes les caravanes, l’efecte “acordió” es va encarregar de la resta…
Em va recordar la genial sortida del Safety Car a Pau, al WTCC de 2009…
Via Jalopnik.
Colla Verglas 