Prova: Seat Mii Style Sport 60 CV

Porto uns dies una mica liat, entre altres coses perquè havia d’acabar una prova que vaig fer fa un parell de setmanes pels amics de Motor.cat. El cotxe en qüestió és el SEAT Mii Style Sport, equipat per la ocasió amb un motor 1.0 12V tri-cilíndric de 60 CV (també s’ofereix amb 75 CV). La veritat és que em va agradar molt, tot i que donant-li voltes al tema, em pregunto com és que per un cotxe eminentment urbà ningú ha pensat en equipar-lo amb un canvi automàtic d’origen. El Smart ForTwo és un bon exemple d’això, i tot i que el seu manual robotitzat és una caca de proporcions bíbliques, s’ha de reconèixer que a l’hora de conduir per ciutat no hi ha res millor que un canvi automátic. La explicació m’imagino que la trobem en la voluntat de mantenir els costos a ratlla. Però insisteixo: amb un canvi automàtic ben parit — DSG, per exemple — seria un cotxe ideal per moure’s per ciutat.

Continua llegint

19 minuts de Rally Monte-Carlo

Si hi ha una cosa que no m’agrada dels WRC actuals és ho estables que són, sobretot si els comparem amb els darrers Grup A i els primers WRC de finals dels 90. Serveixi com a exemple del que dic el video que ve a continuació: 19 minuts de Rally Monte-Carlo, corresponents a la època en la que els WRC donaven espectacle de veritat — entre 1997 i 2007. Parlo dels Corolla, els Escort, els Xsara i els Seat Cordoba WRC. Clar que els pilots també hi debien tenir algo a veure: sense voler desmerèixer als Sordo, Solberg i Novikov actuals, s’ha de reconèixer que els Auriol, Sainz i Kankkunen donaven força més espectacle. Qui sap, pot ser és que m’estic fent vell…

Vacances, Nürburgring, Meriveyron i d’altres cosetes pendents

Vacances, aquell període de l’any on més temps lliure tinc i on, paradoxalment, menys coses publico a Colla Verglas. Tot just ahir vaig arribar a casa després de passar una setmana i mitja recorrent-me Europa, en un viatge que em va portar a llocs tan dispars com el Nürburgring (sí, per segon cop en dos mesos), Tirol o Suïssa. Tot va començar divendres 29 a les 15:00, moment en el que en va començar un periple que ens portaria primer a Dijon, on vam fer nit, per acabar el dia següent a la meca de l’automobilisme mundial: el Nordschleife.

Pel matí va tenir lloc una cursa de les VLN Series, on després de flipar-nos una mica amb els Porsche 997 GT3 RSR, els Mercedes-Benz SLS GT3 i els no menys espectaculars Renault Clio Cup Evo preparats fins al més mínim detall (llantes, difussor, gurney flap, aletes, separadors, frens, escape central, vidres de metraquilat, etc.) va arribar l’hora de fer un primer contacte amb el traçat (sobretot pel Samu i l’Andrés, ja que era el primer cop que anaven al Infern Verd). El cotxe escollit va ser el Seat Ibiza Cupra TDI del meu germà, enlloc del Meriveyron tal i com vam fer l’any passat en aquella gloriosa volta produïda per Flying Hawaiana Productions.

La sorpresa va venir quan al arribar a la línea de boxes del Nordcshleife, enlloc de girar a la dreta i entrar al traçat antic, uns cons mal posats ens van enviar a la recta del circuit de Gran Premi. Us asseguro que no us podeu ni imaginar els crits histèrics del meu germà quan va encarar la recta de pits del Sudschleife; un moment que segurament no oblidarà en molt de temps. Donat que poder rodar als dos circuits alhora no és una cosa que es pugui fer tots els dies (a no ser que participis a les VLN Series), tot just arribar de nou al aparcament vaig decidir agafar el Meriveyron per fer una volta adicional amb la Mireia i uns amics flamencs (flamencs de Flandes, no d’Andalucia) i francesos de TheAutoUnion. La veritat és que va ser força traumàtic adonar-se de la manifesta falta de potència del Meriva a base d’avançaments fulminants per part de trastos com el BMW M3 o Porsche 911 GT3. Clar que qui no es consola és perquè no vol: com a mínim vaig poder avançar un Opel Astra Combi i un Audi A6 Avant. Això per no parlar de la GENIAL foto que em vam fer, i amb la que he decidit obrir aquesta entrada.

Al dia següent, el meu germà no va parar de rodar amb el Volkswagen Scirocco 2.0 TFSI DSG de Rent-Racecar. Per la seva part, en Lluís (copi de l’Ignasi amb la Sabine) va fer la seva primera aproximació al circuit al volant del seu Opel GT… a la que van seguir unes quantes voltes més. Coses del Nürburgring, que enganxa. Al final, l’Ignasi va grabar un video de la seva darrera volta (un 8:52 amb molt de trànsit, de la que parlaré un dia d’aquests) de la que va quedar absolutament flipat. Podriem dir que després de prop de 70 voltes, ja té el traçat completament per la ma (el que es tradueix en aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 225 km/h abans d’Schwedenkreuz o 190 km/h abaix de tot de Fuchsröhre aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 220 km/h abans d’Schwedenkreuz (botant), 190 km/h a Flugplatz i 225 km/h abaix de tot de Fuchsröhre). Jo, mentrestant, em vaig dedicar a fer fotos (la meva dosi de conducció ja la vaig tenir el mes passat). Les fotos les veureu durant els propers dies, juntament amb les del Rebel Run 2011, que ja van amb un retard força considerable. Sorry.

Després d’un molt bon sopar a Pistenklause, amb rumpsteaks i molt bona companyia, de retrovar vells amics com el Matteo de Swiss Car Sightings, i de passar-nos-ho genial en un cap de setmana en el que no va ploure (tot i que tampoc feia precissament calor: 9ºC de mínima, 12,5ºC de màxima el diumenge), dilluns al matí la Mireia i jo vam enfilar la autobahn cap a Munich, on per desgràcia vam trobar-nos amb el museu de BMW tancat a cal i canto, i d’allà… a Austria. Però d’això millor parlem un altre dia.

Una entrada dedicada a tots els fans de la marca SEAT

Cert. SEAT no té cap esportiu a la seva gama, ni cap model amb un motor V8 de 500 CV. SEAT tampoc ostenta cap rècord de volta ràpida al Nürburgring, ni cap dels seus cotxes costa més de 100.000€. Actualment, SEAT tampoc compta amb cap programa oficial al WTCC ni als rallyes. De fet, ni tan sols ha organitzat la Supercopa SEAT Leon d’enguany. SEAT és una mica caca, vaja. Però com cada estiu, sempre podem consolar-nos amb les SEAT Girls, les animadores del campionat d’Espanya de Volley Platja. Wow.

Via Autoblog

Amb la de cotxes macos que té SEAT, i va i a Goodwood es presenten amb l’Ibiza Bimotor

SEAT Ibiza Kit-Car, Córdoba WRC, el revisat Córdoba Evo 2, el brutal Toledo GT, els Toledo WTCC, Leon WTCC, Leon TDI WTCC, Cupra GT, Leon Supercopa… fins i tot el 124-1430 d’en Zanini, si m’apures. Em venen al cap molts cotxes amb els que SEAT es podia haver presentat a Goodwood, però ells van decidir que el model que millor representava la història de SEAT Sport era — atenció — el Seat Ibiza Bimotor. En fi.

Via Diariomotor

Prova: SEAT Exeo 2.0 TDI 143 Multitronic Sport

Aquest article va ser publicat a MotorFULL el 24 de maig de 2011. Ara que sembla que el blog d’Hipertextual està a punt de tancar la paradeta he decidit publicar-lo aquí íntegrament abans de que es perdi per sempre. Trobareu totes les imatges en aquesta galeria de Flickr.

Es curioso como a veces los prejuicios nos llevan a valorar las cosas de una forma totalmente injusta. Tomemos como ejemplo la berlina Seat Exeo, un modelo que desde que fue presentado en 2009, ha tenido una aceptación más que notable en nuestro mercado. A grandes rasgos, podríamos decir que el Exeo no es más que un Audi A4 de la generación anterior (B7) al que le han hecho pequeños retoques estéticos para diferenciarlo del modelo alemán.

Continua llegint

Seat Ibiza Hielocar!

L’any passat, i durant set llargs mesos, el meu germà va estar treballant de valent en un projecte molt particular. Juntament amb en Mingu, en Joan, en Joaquim i d’altres persones que també van aportar el seu granet de sorra, van crear del no res una silhouette per correr a les BPA G-Series, el campionat de curses sobre gel que es disputa a Andorra.  Basat al voltant del que originàriament era un Seat Ibiza de carrer, el resultat va ser una mena de proto, amb tracció a les quatre rodes, motor central-davanter, i una carroseria de fibra inspirada en el Seat Ibiza d’última generació.

Continua llegint

Una volta a Macau amb Tom Coronel

Aquest cap de setmana es disputa la última prova del mundial de turismes al circuit de Macau, juntament amb la habitual prova de la F3 d’on han sortit noms com Mika Hakkinen, Michael Schumacher… o el propi Pedro De La Rosa. Curiosament, aquest és un circuit urbà sobre el que he llegit molt però que per més que miro les imatges que volten per internet, mai m’acabo de fer una idea del traçat. Sé que és estret, sé que té pujades i baixades, sé que té una paella de 180º (la de la imatge), i sé que té un parell de rectes interminables que acaben amb un angle de 90º on any sí, any també, hi ha trinxada popular.

Continua llegint

Seat Leon “Intereconomía” Edition

seat_leon_colores_bandera_espana-1

Després de mesos de recerca, de setmanes trencant-me el cap pensant quin és el cotxe que millor s’adapta a les meves necessitats, per fi he trobat la opció perfecte, el cotxe ideal, aquell amb el que més m’identifico, el que més m’omple. En definitiva, el més millor. No és alemán, en contra del que pugui semblar. Ni té les darreres innovacions tecnològiques nipones. Ni ha estat dissenyat a Modena. No. El meu cotxe idea és ESPAÑOL. Amb vost´rs, el nou Seat León “Intereconomía” Edition.

Continua llegint

Un Leon que se la fot, i dos comissaris que quasi no ho expliquen…

Tot revisant el que tenia atrassat – que a Colla Verglas no era poc – m’he topat de nou amb aquest video que ja deu tenir un parell de messos (així que es possible que ja l’hagueu vist). Es tracta d’una cursa de la Seat Leon Eurocup, en un meeting al circuit britànic de Brands Hatch. El protagonista és un tal Francisco Carvalho, portugués per més senyes, qui va perdre el control del seu Leon després de tenir un lleuger canvi d’impressions amb un altre competidor.

Continua llegint