Fer videos sobre cotxes no ha de ser molt difícil. L’únic que cal és una bona fotografia, bona música i un protagonista que expliqui aquesta relació extranya que sempre ens uneix amb els trastos de quatre rodes. D’això a Petrolicious en saben un munt, i prova d’això és el video d’avui: San Francisco Skyline. Al igual que en el video del Porsche 356 Cabriolet del ’62 del que us vaig parlar fa unes setmanes, la entrega d’avui torna a tocar la fibra amb una posta en escena inmillorable.
La persecució de la pel·lícula Bullit és una de les millors que hi ha a la història del cine. Protagonitzada pel Ford Mustang Fastback d’Steve McQueen i un sinistre Dodge Charger R/T conduit pels dolents de torn, perseguint-se amunt i avall pels carrers de San Francisco, per mi compta amb tots els ingredients que ha de tenir una bona persecució: tensió, una banda sonora que enganxi i — sobretot — autenticitat. I aquesta persecució d’això últim en té… i molt.
En un dels capítols de la sèrie de televisió Alcatraz (S01E13) van voler rendir un particular tribut a aquesta escena mítica de Bullit enfrontant de nou un Mustang amb un Charger. No obstant, aquí els 7.2 litres del motor del Charger R/T original baixen fins els 5.7, mentre que en el cas del Ford, la baixada va dels 6.4 ald 5.0 litres. Coses del downsizing. Tot i així no hi ha motius per queixar-se, oi? Per desgràcia, el que no han pogut emular en aquesta particular recreació és el coolness del irrepetible McQueen. En fi.
Fa dies que no escric al blog i la veritat és que ho estic començant a trobar a faltar. La raó, com alguns de vosaltres ja sabeu, és que el proper 5 de maig em caso amb la Mireia, la persona més genial que podria haver conegut mai. I clar, planificar una boda no és fàcil. Si a això li sumem un viatge de noces tirant a complexe, la cosa passa a ser directament insostenible. I és precissament en aquest punt on em trobo submergit en l’actualitat. De la boda digue’m que s’encarrega més ella, deixant-me a mi la part del viatge. I quin viatge!
Enlloc d’optar pels clàssics Polinesia, Zanzíbar, Kenya, Bangkok, sol i platja i poc més, la Mireia i un servidor em optat per una ruta una mica més… digue’m-ne… activa. I personal, també. Del 7 al 27 de maig creuarem els Estats Units, des de Chicago fins a San Francisco, en un roadtrip que ens portarà a creuar 4 fusos horaris i 9 estats diferents. En total seran uns 5.500 kilòmetres. El cotxe? Un Jeep Grand Cherokee (o similar). Per què? Perquè la benzina va a 0,80 euros el litre, bàsicament. I perquè en alguns parcs naturals farem una mica de off-road — com per exemple la Phantom Canyon Road o el Monument Valley.
Clicar sobre el mapa per veure la ruta a Google Maps
Sense entrar en gaires detalls, la ruta començarà a Chicago, d’on sortirem en direcció a Indianapolis. Allà veure’m el Indianapolis Motor Speedway Hall of Fame. Sí, és un petit desviament però… ja que estem i aprofitant que la Mireia em deixa… D’Indianapolis farem via cap a Saint Louis i Kansas City, i des d’aquesta ciutat començarà una maratoniana jornada que ens portarà directament a Colorado (són uns 1.200 kilòmetres, veurem si ho podrem fer tot en un dia).
A Colorado, un estat al que jo tenia moltes ganes d’anar-hi, pujarem a la Pikes Peak. Sí senyor. Amb dos cullons. De la Pikes Peak anirem a Aspen, i des d’allà farem via cap al Grand Canyon, on farem nit. El matí següent farem un vol per la zona per sortit tot seguit cap a Las Vegas, on aprofitare(m) que és dissabte per assistir al Cars and Coffee Las Vegas. Des de Las Vegas la ruta ens portarà fins a Santa Barbara, Monterey i — finalment — San Francisco. Evitant autopistes en la mesura del possible, sempre que es pugui.
Tot i que coincidirem en alguns trams amb la famosa Route 66 (al principi i al final), gran part de la nostra ruta transcorrerà per la US-50, anomenada també The Loneliest Road in America. Ho hem fet així per poder passar per l’estat de Colorado… i per intentar descobrir coses pot ser no tan pre-fabricades i estereotipades com les que es poden veure per la Route 66. Veurem si ens surt bé la jugada. En tota la planificació ha estat de gran ajuda un molt recomanable llibre titulat Road Trip USA escrit per Jamie Jensen, un paio que no té inconvenient en contestar-te personalment a qualsevol dubte que et sorgeixi. Comprobat.
D’entrada no penso portar-me l’ordinador, així que el més probable és que no publiqui res entre els dies previs a la boda i finals de maig. Paciència. Això sí, quan torni espereu un bon resum de les vivències en aquest roadtrip… si és que no acabo publicant alguna cosa ràpida mentre estigui per allà. Ja veurem. Dependrà del temps i del WiFi que em trobi per allà (és curiós que als horels barats internet sigui sempre gratis i als cars sigui sempre de pagament).
Així doncs, ja sabeu quin és el motiu que m’ha tingut allunyat del blog els darrers dies. I el que em queda. Boda i viatge. Viatge i boda. Tot sigui per una bona causa. I casar-me amb la Mireia bé s’ho val. Us havia dit que és la persona més genial i perfecte que he conegut mai? Crec que sí, però no està de més repetir-ho…
Aviso d’entrada que aquest post no té res a veure amb el món del motor. Però és que ho he trobat tan rematadament friki que no he pogut evitar comentar-ho. Es tracta d’una mena de promoció que està fent Google per demostrar les possibilitats dels serveis que ofereixen, en aquest cas, Google Maps i el seu genial Street View. El fet és que dos paios – frikis perduts, amb massa temps lliure a les seves mans – han creuat els Estats Units de punta a punta sense moure’s de la cadira. I tot gràcies a Google Street View. Clicky, clicky, clicky…
Si creuar el país en cotxe, uns 4.600 kilòmetres entre la ciutat californiana i Manhattan, ha de ser una pallisa interminable, no vull ni imaginar-me com deu ser fer-ho davant d’un ordinador, a cop de click. Només de sentir les dades ja em tremolen les cames: 90 hores repartides en 5 dies, i 104.619 clicks de ratolí. El que he dit al principi: frikis.
Via Pixel y Dixel.
Colla Verglas 