El Nürburgring és un circuit llarg. De fet, és tan llarg que es pot donar la situació que a un extrem estigui diluviant i a l’altre faci un sol espatarrant. Jo mateix ho he viscut en un parell d’ocasions. El problema ve quan enlloc d’estar en un touristfahren estem en una cursa… i hem d’escollir pneumàtic. Si surts amb slicks i la pista està mullada, cagada. Si surts amb pneumàtics de pluja i la pista s’eixuga, cagada: en dos segons et quedaràs sense goma. Un dilema, oi?
Doncs mireu el que li va passar a la Sabine Schmitz a una cursa de les VLN Series celebrada no fa gaire. Per la sortida, el seu Frikadelli Porsche 997 GT3 R anava equipat amb pneumàtics de pluja. No obstant, durant la primera volta estaba clar que allò no duraria gaire, pel que va decidir arriscar-se, entrar al pitlane i canviar per slicks. El resultat no l’avançaré perquè la cursa no es va quedar únicament allà. Descobriu-ho vosaltres mateixos:
Pluja, sol, pluja, sol. Aquesta és la veritable màgia del Nürburgring. Jo la única solució que veig és tenir un paio plantat a Aremberg, un altre a Breidscheid, un altre al Karroussel i un altre al principi de Döttinger Hohe. Entre cada punt hi ha ben bé 4 kilòmetres, pel que és totalment possible que a un lloc plogui i a l’altre faci sol. Aquest deu ser, imagino, un dels avantatges que té viure a la regio i conèixer com va el temps. Jo, amb slicks, pluja i tota una volta per davant, la veritat és que les passaria molt putes.
Via Bridge to Gantry