El viatge més èpic de la meva vida. Part 1

Quan un ha anat al Nürburgring una dotzena de vegades és normal que els records es barregin una mica. Després de tot, anar a l’Infern Verd ve a ser sempre més o menys una mica el mateix: et lleves, esmorzes, agafes el cotxe, fas unes voltes, te’n vas a Brunchen per tirar quatre fotos, un currywurst a la benzinera, unes quantes voltes més, et dutxes, sopes un rumpsteak al Pistenklause… i torna a començar. Un dia, i un altre, i un altre, al més pur estil Groundhog Day.

De com el Nürburgring pot acabar carregant-se els cotxes que més ens agraden…

Fa uns dies vaig llegir un article a Piston Heads sobre ‘la mort dels hot hatches’ — que és com els anglesos anomenen els utilitaris i compactes esportius — amb el que no podria estar més d’acord. La idea principal és que la recepta màgica ha canviat al llarg dels darrers anys: si abans tot estava centrat en les ‘sensacions’ que un tenia rere el volant, avui en dia el que més compta és el temps de volta al Nürburgring. I clar, això està molt bé quan parlem d’un GT3 RS o d’un M3 CSL, però no tant quan ho fem d’un Clio Sport o d’un Ibiza Cupra. M’explico.

Amb vostés el nou Alpine… vull dir, el nou Renault RS 01.

Renault acaba de presentar el nou RS 01, que no és més que el cotxe amb el que l’any vinent es disputarà la Renault Sport Trophy europea. Es tracta d’una bèstia fabricada en fibra de carboni, amb un monocasc dissenyat per Dallara, i equipada amb el motor del Nissan GT-R, tot i que amb ‘només’ 500 CV de potència. Dic ‘només’ perquè el GT-R en fa més. La noticia no passaria de ser una simple anècdota si no fos perquè aquest cotxe avança d’alguna manera com podria ser el nou Alpine. O no. Depén. Ja veurem.

Sobre el Renault Megane RS 275 Trophy-R i el nou rècord de volta al Nürburgring.

Fa unes setmanes SEAT va batre el rècord de volta al Nürburgring per a cotxes de tracció davantera. Ho va fer amb un dels nous León Cupra pilotat per Jordi Gené. El ‘secret’ — i dic ‘secret’ per no dir ‘trampes’ — és que aquella unitat comptava amb una mena de performance pack opcional que inclou, entre d’altres, pneumàtics semi-slick Michelin Pilot Sport Cup 2 i frens Brembo de més capacitat. Sobre el paper no hi ha res a objectar: primer, perquè demà mateix pots anar a un concessionari SEAT i endur-te a casa un León igual que el avui ens ocupa; i segon, perquè, no ens enganyem, al Nürburgring no hi ha cap mena de reglament que posi una mica d’ordre en tot això dels rècords de volta.

El món al revés.

La imatge que teniu sobre aquestes línies, amb un conill una mica estrany acompanyat del lema “aquets és el motiu pel qual no tenim cotxes de tracció davantera”, va ser una molt ocurrent campanya publicitària que BMW va utilitzar fa uns anys als Estats Units. Era una manera molt gràfica d’il·lustrar un dels principis més sacrosants de la marca, la tracció al darrere, i alhora riure-se’n dels cotxes de la competència amb tracció davantera.

Un dia a la capital. Visita ràpida a la Fernando Alonso Collection.

Aquests dies Madrid té moltes coses a veure. I no, no parlo ni de la Puerta del Sol, ni de l’estadi Santiago Bernadeu. Parlo de dos exposicions imprescincibles per a qualsevol persona a qui li agradi això de les quatre rodes: el Madrid Motor Days, una fira de la que ja vam parlar ahir en una més que extensa entrada, i la Fernando Alonso Collection, una mostra retrospectiva de la carrera esportiva del pilot asturià. Si voleu tirar pel dret i estalviar-vos la parrafada que ve a continuació trobareu les fotos al meu compte de Flickr.

Res millor que una mica de Renault 5 Turbo per començar la setmana

Fa temps un amic em va dir que el Renault 5 Turbo és el somni eròtic de tota la gent que té un Renault 5 GT Turbo, i la veritat és que no hi podria estar més d’acord. És un d’aquests cotxes que es va fabricar per homologar una variant dissenyada específicament per competició, i probablement sigui el Grup B de carrer més asequible de quants es van posar a la venda a mitjans dels 80. Avui us porto un video d’uns alemanys que es fan dir caroholics (no us perdeu el video del Kadett GT/E que també tenen publicat) protagonitzat per un Turbo 2 decorat amb els color de Phillips. Jo els associo més amb el Maxi Turbo, però s’ha de reconèixer que no queda malament en la carrosseria “normal” del 5 Turbo, sobretot amb les Gotti negres a joc. Tot i no entendre una sola paraula del que diuen, trobo que és una bona manera de començar la setmana…

Norbert Haug al volant del Renault RE30 de 1981

Aquest senyor que veieu a les imatges, assegut en el Renault RE30 de 1981 amb un vistós casc a joc de la marca Simpson, és Norbert Haug . Exacte, el mateix Norbert Haug que durant molts anys ha dirigit la divisió esportiva de Mercedes-Benz. Fa 32 anys l’alemany estava en molt millor forma i, a més a més, era el cap de la secció d’automobilisme de la revista alemanya Auto Motor und Sport — d’aquí la prova. Les fotos no són gran cosa, però entre que el RE30 sempre m’ha cridat molt la atenció i que amb el casc groc a joc queden de meravella, he pensat que no estaria de més compartir-les amb vosaltres.

Curiós documental sobre el Renault 5 per no avorrir-se aquest cap de setmana

Un bon amic ha publicat a TheAutoUnion un documental sobre el Renault 5 d’alló més interessant. No només tracta del Turbo, com seria d’esperar, sino també de les versions bàsiques, del per què de la seva existència o dels avantatges que representava en una època en la que els utilitaris simplement no existien. També parla de la copa que es disputava en circuits, del Supercinq (com el d’un servidor) i… com no… de la aventura francesa al mundial de rallyes. Quasi una hora de docu per no avorrir-se aquest cap de setmana.

Harry Metcalfe ens explica el perquè li agrada tant el Renault Clio Sport 182

Com pot ser que un paio que té un Lamborghini Countach, un Pagani Zonda C12 S, un Lancia Delta Integrale Evo 2, un Lamborghini Espada o un Lotus Elan senti tanta satisfacció per un cotxe tan insignificant (en comparació amb els anteriorment citats) com ho és el Renault Clio Sport? Per tres raons, principalment. La primera és perquè aquest no és un Clio Sport qualsevol: és el Clio Sport 182 Trophy, la darrera evolució de la tercera generació del Clio, la qual venia farcida de petites millores com les suspensions Sachs de competició, deu cops més cares que les de sèrie, i millors que les que equipaven els Clios de la copa.