Chronodriver Winter Revival. Així va anar la pujada al Farell amb l’Escrot.

Dissabte passat la meva senyora i jo vam prendre part a la Chronodriver Winter Revival, una pujada en costa de regularitat per vehicles històrics organitzada al Farell. Tal i com vaig mencionar en alguna ocasió durant la setmana passada, aquest ha estat el meu baptisme de rallyes, si és que podem anomenar així a la primera prova en la que surto on la carretera està tancada al trànsit. Per fer-ho tot una mica més interessant, el temps no ens va acabar d’acompanyar en tot el dia, amb pluges més o menys abundants i una boira que, en alguns moments, a dures penes donava per veure una quinzena de metres per endavant.

Publicada la llista d’inscrits de la Pujada al Farell — Chronodriver Winter Revival.

Ja queda poc per la pujada al Farell que aquest cap de setmana organitza Chronodriver. Tot just ahir van publicar la llista definitiva d’inscrits, amb una barreja d’allò més interessant entre clàssics dels anys 50, com és el cas d’un Porsche 356A Carrera GS o un preciós Jaguar XK150S Roadster; cotxes de rallys més o menys preparats, com el nostre immaculat Ford Escrot MK2 o un Alpine A110 Grup 4; o esportius més modernets com el Porsche 911 Carrera 3.2 del meu amic Manel o un Renault 5 GT Turbo, entre d’altres.

Monsters of hillclimb. Del Delta S4 a l’Audi Sport quattro S1, el BMW M3 i el Porsche 935.

Una de les coses que més m’agrada de les pujades en costa europees és la varietat dels inscrits. Suposo que el fet de tenir un reglament tirant a molt ampli fa que a pujades com la de St. Ursanne s’hi puguin veure des de monstres com el Lancia Delta S4 de Bruno Ianello a cotxes dissenyats per circuit com els BMW M3 del DTM o fins i tot algun que altre Porsche 935/76.

Curiositat del dia: Ford Fiesta 1100 RS Grup 5

Si per alguna cosa es caracteritzaven els Grup 5 és per la seva estética extrema, amb alerons impossibles i entrades d’aire de generoses proporcions. Sota el paraigües d’aquesta reglamentació trobem cotxes tan animals com el Porsche 935 K3, els BMW 320i Turbo o els Ford Capri de Zakspeed, tot i que també hi ha lloc per propostes una mica més “curioses”. Aquest és el cas del Ford Fiesta 1100 RS que avui ens ocupa, un cotxe del que no es que hi hagi molta informació (com a mínim en un idioma intel·ligible) però que m’ha atrapat només veure’l.

BMW M3 E30 Grup A. Francesc Gutierrez. Pujada a La Faya.

Diuen que no hi ha dos sense tres, així que després d’aquella tarda amb dos il·lustres M3, i després de veure com anava en Francesc Gutierrez amb el M3 ex-Bassas al Rally Osona, avui toca veure’l al volant de la seva altre joguina: el M3 amb el que va participar al CET a principis dels 90. Aquest cop l’escenari no és un circuit permanent, sino la pujada en costa a La Faya. El so senzillament és espectacular.

La bogeria de les pujades en costa i la poca coherència de la FIA

Veient videos com el que obre aquesta entrada, un no pot evitar poreguntar-se fins a quin punt té sentit fer pujades en costa amb segons quins cotxes. Està clar que una barqueta o un GP2 és molt menys segur en cas d’impacte que un cotxe tancat. Com a mínin en aquests hi ha una carrosseria que pot amortiguar el cop. I a vegades ni això, com en el cas de l’accident que li va costar la vida a Georg Plasa. El video en qüestió, amb David Hauser al volant d’un Dallara de GP2, correspon a la pujada en costa de St. Ursanne, a Suïssa, la mateixa en la que l’any 2010 va perdre la vida Lionel Regal, tota una referència en aquesta disciplina.

Jo el que em pregunto és com pot ser que la FIA suspengui les cronos de Formula 1 per culpa de la pluja i en pro de la seguretat (com ha passat aquest cap de setmana a Austràlia), i al mateix temps no digui res sobre aquesta disciplina. Ho trobo contradictori i molt poc coherent, més si tenim en compte la seguretat dels monoplaces de la Formula 1 actuals en un entorn controlat com són els circuits de Gran Premi (i si no que li preguntin a Robert Kubica). No em malinterpreteu: trobo fascinant veure aquests trastos fent 235 km/h en una carretera comarcal com la de St. Ursanne, però al mateix temps crec que s’ha d’estar MOLT GRILLAT per anar a aquest ritme i amb tan poc (per no dir gens) marge d’error.

A continuació va n un parell de videos extra per il·lustrar el que dic:

Un Lamborghini Murcielago R-GT a la pujada en costa de Lückendorf

Gran pregunta que m’ha vingut al cap al veure aquest video i que vull compartir amb vosaltres: per quina raó les pujades en costa a Catalunya i Espanya són tan ratoneres, estretes i revirades? Per quina raó no compten amb rectes llargues on els cotxes puguin estirar les cames com Déu mana? A Alemanya i Àustria els hi funciona bastant bé la cosa, i si no, a aquest video em remeto.

Aquí teniu un Lamborghini Murcielago R-GT – la versió de curses del V12 de Sant’Agata Bolognese, desenvolupat per Reiter Engineering sota reglamentació GT1 – a la pujada en costa de Lückendorf, Alemanya. Aleeeeeerta. Altaveus ben amunt, que aquest clip no té desperdici!! Ja quan vaig estar a Le Mans l’any 2006, aquest trasto em va semblar el que millor sonava de tota la graella…

Via GT Spirit.

BMW E30 320 IRL EVO: ufffff…

Al llarg de la meva vida, puc dir que he vist un bon grapat de BMW Serie 3. Em refereixo concretament a la generació E30, la bona. I entre tots els E30 que he vist, doncs hi ha de més macos, de més lletjos, de més preparats, de menys… i per sobre de tots, hi ha el E30 més bestial que he vist mai: el BMW E30 320 IRL EVO de l’equip Team Edlinger, que participa al europeu de muntanya:

Es tracta, a grans trets, d’una carrosseria d’E30, a la que li han muntat un motoràs: ni més ni menys que un V8 de 3.5 litres, cortesia d’un monoplaça de la Indy Racing League. La potència no està malament: 550 cavalls, a 10.700 rpm. Si a això li afegim que el míssil aquest només pesa 825 kilos, doncs tenim que aquest E30 és una cosa seria. Molt seria.

El pilot es diu Erich Edlinger, i el 320 IRL EVO amb el que fa l’europeu ben bé podria ser un creuament entre un BMW M3 dels anys 90, i un DTM actual. Només cal veure tota la aerodinàmica de la part del darrera!! El video que veureu correspon a la pujada de Saint Urban, a Suïssa (crec), que si no m’equivoco, es on va perdre la vida el campió campioníssim Lionel Régal, quan va perdre el control del seu F3000.

* Correcció: Lionel Régal va morir a Saint Ursanne, a Suïssa.

Via Speed Hunters.