Sebastien Loeb. Porsche Supercup. Martini Racing.

BJk2T7tCQAA58kW

Aquest cap de setmana el Circuit de Catalunya acollirà un any més el Gran Premi d’Espanya de Formula 1, i si una cosa em sap greu de no anar-hi no és el fet de no poder veure l’enèssim duel Alonso-Vettel, sino la Porsche Supercup. La raó? La participació d’un tal Sebastien Loeb amb un 991 GT3 Cup decorat amb els colors de Martini Racing. Jo al·lucino amb la agenda del pilot alsacià per aquesta temporada: el FIA GT amb un McLaren MP4-12C GT3, la Pikes Peak amb el brutal 208 T16 Pikes Peak, algunes proves del mundial de rallyes amb el Citroën DS3 WRC… i ara la Porsche Supercup amb aquesta preciositat. Es pot demanar més?

Continua llegint

Impossible no sentir-se identificat en el darrer video de Porsche

Porsche_911_GT3_cup_1-1024x579

Porsche acaba de presentar la nova generació del 911 GT3 Cup amb el que es disputarà la Porsche Mobil 1 Supercup a partir de l’any vinent. El cotxe equipa un motor bòxer 3.8 igual que el de la generació anterior, amb 460 CV de potència a 7.500 rpm i un canvi seqüencial mecànic operat a través de lleves darrera el volant. El que més m’ha cridat l’atenció — més que les fotos, la estètica o les especificacions tècniques — és el video oficial, on un nen petit es recrea amb la nova joguina de Porsche de la mateixa manera que segurament hem fet tots quan no aixecaven ni un metre de terra. És impossible no sentir-se identificat…

Motor.cat | Porsche 911 GT3 Cup 2013, un joguet de 460 CV només per circuit

Continua llegint

Així eren les curses de la Porsche Supercup l’any 1993

Sempre he dit que si algun dia em toca el premi gros de l’Euromillones, una de les coses que faria seria comprar un parell de Porsche 997 GT3 Cup per disputar la Porsche Supercup (amb l’altre disputaria les VLN Series — ja ho veieu, està tot planejat). Fa uns anys, però, aquest campionat no tenia la sofisticació que tenen els cotxes d’avui en dia: no hi havia canvis seqüencials, els cotxes no tenien ni 300 CV i a dures penes els podies diferenciar de les versions de carrer en les que estaven basades. Parlo de la època dels Porsche 964 Carrera RS amb els que es va disputar el campionat a principis dels 90.

En el video que obre aquesta entrada veureu la cursa de Norisring corresponent a la Porsche Supercup de 1993. Comparat amb els 997 GT3 Cup actuals, aquells trastos a dures penes es diferenciaven dels 964 Carrera RS de carrer en els que estaven basats (raó per la qual és un dels meus 911 preferits, tot sigui dit de passada). Entre els pilots hi reconec a un tal Uwe Alzen, un paio que va disputar la Supercup durant molts anys (si és que encara ho fa) i que encara a dia d’avui es deixa veure per les VLN Series.

Via Jalopnik

Porsche Carrera World Cup al Nürburgring

Si vau gaudir amb les 24 hores del Nürburgring, espereu a veure això. Es tracta de la Porsche Carrera World Cup, una cursa sprint a només set voltes en la que s’enfrontava la créme de la créme de totes les Porsche Supercup que es celebren arreu del món. En total, hi va haver prácticament un centenar d’inscrits (la meitat que a la cursa de les 24 hores), els quals van haver de lluitar de valent no només contra els rivals i el traicioner Nordschleife, sino també contra la pluja torrencial que va inundar el circuit de mala manera…

Trobare el video complet de la prova en aquests enllaços: Part 1 | Part 2 | Part 3

Més que la cursa en sí, el que us volia ensenyar és el que es veu dins d’un d’aquests Porsche, sota la pluja torrencial, en un circuit com el Nürburgring. En una paraula: res. Absolutament res. Com a exemple, aquí teniu aquesta genial càmara onboard muntada al GT3 Cup de Sean Edwards, pilot de l’equip Abu Dhabi:

Via Crank & Piston | Foto: Frozenspeed

Dos exemples de perquè l’automobilisme és un esport segur…

El dia que li vaig dir a ma mare que volia ser pilot, primer em va enviar a la merda. Poc a poc, no obstant, ho va anar acceptant, però mai va estar del tot convençuda. El fet de que sempre hagi rodat en circuit ha ajudat força, doncs les mesures de seguretat són sempre del primer nivell (excepte quan baixem a Calafat, tot i que el traçat m’encanta). La puntilla definitiva va ser quan li vaig ensenyar el Renault Clio Cup al detall, així com la roba que portava (ignífuga). Ara segueix estant lleugerament intranquila (més per si trenquem el cotxe que per si ens fem mal de veritat, tot sigui dit), però com a mínim té la certesa de que els cotxes de cursa són més segurs que el Volkswagen Golf de 1993 amb el que ella sol moure’s per La Garriga.

A vegades, no obstant, hi ha accidents que agafen un ressó mediàtic força considerable per la seva espectacularitat, i aquest cap de setmana passat no hem tingut només un sino dos. El primer correspón al campionat V8 Supercar australià, del que he parlat més d’un cop. Es tracta d’una situació força habitual: tots a la graella, semàfor verd, un es queda parat, els pilots del darrera l’esquiven… fins que arriba un i el toca de ple. En aquest cas, a més a més, el pilot implicat a l’accident va tenir la mala fortuna de que el tanc de benzina va petar, el que va provocar una gran “bola de foc”. Tot i la espectacularitat de la castanya… el pilot va sortir caminant pel seu propi peu:

Força més dramàtic, tot i que amb idèntic resultat, és aquest segon mastagot del cap de setmana, ocurregut al circuit de Monza en una cursa de la Porsche Supercup. Pel que sembla, dos pilots es toquen a la sortida de la parabòlica, on tranquilament poden estar rodant a uns 250 km/h. Perdre el control a aquestes velocitats només pot tenir un resultat, i si no que li expliquin al paio del 997 GT3 Cup negre. Després de picar contra la paret quasi frontalment, de donar tretze-mil voltes de campana, i de deixar el cotxe irreconeixible, el paio obre la porta i surt caminant com qui no vol la cosa… això sí, una mica coix:

Vist el panorama, entre un paio que rep l’impacte d’un altre cotxe a 80-100 km/h (mínim), cosa que provoca que se li rebenti el dipòsit de benzina convertint-lo en una barbacoa mòbil; i un altre que dona mitja dotzena de voltes de campana després de picar de cara contra el mur a més de 200 km/h; si ambdos surten caminant pel seu propi peu com qui no vol la cosa vol dir que molt dolenta ha de ser la bofetada perquè un pilot es pugui fer mal de veritat. Vaja, dic jo…

Via Autoblog (1 i 2)

Joc de peus

No és el primer cop que penjo el video d’un paio conduint amb la càmara enfocant-li els peus… i segurament tampoc serà l’últim. No em pregunteu el què, però tots ells tenen algo que em fascina i m’enganxa. Probablement sigui el fet de que sempre he estat més aviat totxo a l’hora de posar en pràctica una tècnica tan aparentment sencilla com és el punta-taló; qui sap. De totes formes, tots ells encara estan lluny de la classe magistral que Walter Röhl va oferir al Rally Portugal de 1985.

D’acord amb Crank & Piston, el pilot es diu Fabien Giroix, un francés que, al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, ha competit en la Formula Renault, Formula 2, WTCC, DTM, International Formula 3000, French Supertouring Championship, Porsche Carrera Cup France, 24 hores de Le Mans, FIA GT Championship, Speedcar, French GT Championship i en el UAE GT Championship… campionat on hauria estat rodat aquest clip, en una cursa disputada a Dubai. El cotxe, per cert, sembla ser un Chevrolet Corvette Z06 GT3.

Via GT Spirit.

Impressionant joc de peus…

Admeto que una de les coses que més en va costar a l’hora d’anar ràpid – i encara avui no ho tinc del tot dominat – és el punta-tacó. Sí, cert, ho sé: vergonya m’hauria de donar. És per això que quan veig vídeos com aquest, encara al·lucino. Es tracta d’una cursa de la Porsche Supercup japonesa, al circuit de Sugo, vista a través una càmera onboard d’alló més impressionant, amb un dels objectius apuntant als pedals.

Haig de dir que, salvant les òbvies diferències amb un cotxe com el Porsche 997 GT3 Cup, el canvi del Renault Clio Cup té un funcionament bastant similar. A gaudir…

Via Motoringconbrio.