Fa un parell de setmanes /DRIVE va publicar un video on entrevistaven a Davide Testi, provador oficial de Pagani. Escoltant les seves vivències a les ordres d’Horacio Pagani era impossible no pensar en la història del que probablement sigui el pilot-provador més famós de tots els temps: Valentino Balboni. Tot i pertànyer a èpoques diferents, totes dues històries tenen en comú que van començar des d’avall, escombrant el terra i fent feinetes de mecànic ras, per anar escalant poc a poc dins de l’organigrama tècnic de la marca.
Des de que Pagani va presentar el Huayra ara farà un parell d’anys, la darrera creació d’Horacio Pagani mai m’ha dit absolutament res. Ni em va agradar quan el van presentar ni m’agrada ara. Sento pura indiferència. I és curiós, perquè estic segur que és un gran cotxe. Però no — ni el trobo maco, ni m’agrada que hagin canviat el V12 atmosfèric del Zonda per un motor bi-turbo. Per contra, el vell Zonda em desperta sentiments completament oposats: trobo que és un dels darrers exponents de la Modena més artesanal, un cotxe analògic sense gaire electrònica i amb un disseny senzillament espectacular. Això per no parlar d’un motor que sona a glòria.
Segons diu la rumorologia popular, el Nissan GT-R en la seva darrera evolució pot accelerar de 0 a 100 km/h en dos segons clavats. Per fer-ho només cal activar el Launch Control i prèmer l’accelerador a fons, que la màgia de la electrònica ja s’encarregarà de la resta. En la mateixa línia, James May va demostrar que per anar a més de 400 km/h en un Bugatti Veyron no cal cap habilitat especial.
Arribar a segons quins kilometratges en segons quins cotxes no és gaire habitual. Un taxi o una furgoneta de repartiment segurament no tindran gaires problemes per arribar al mig milió de kilòmetres. Alguns, amb molta sort i molts, molts anys de feina, podrien arribar fins i tot al milió. Més enllà d’això ja són paraules majors. Aquest Zonda que veieu a la imatge és un dels pocs escollits en haver superat el milió de kilòmetres. Sí, un milió. I sí, un Pagani Zonda per increïble que això pugui arribar a semblar (de fet al compta-kilòmetres es pot llegir 1.1 milions de kilòmetres).
Imagineu-vos que teniu un parell de milions d’euros a la butxaca (és molt imaginar) i esteu pensant en comprar-vos un cotxe nou. Deixant de banda el mercat dels clàssics o esportius com el Ferrari F40 (perquè si jo tingués dos milions d’euros aquest seria el primer de la llista), podriem dir que les opcions es redueixen a dos: el Bugatti Veyron i el Pagani Huayra. Cert és que pel que val un Veyron jo abans em comprava un Porsche 991 GT3, un 991 Turbo S, un Cayman S, un 991 Carrera Cabrio i un Panamera híbrid (i encara em sobrarien diners per un 964 Carrera RS, per exemple), però això és un altre tema. Avui toca parlar d’aquests dos: Huayra versus Veyron, Veyron versus Huayra.
Espero que el darrer video de Chris Harris, on no arriba a obrir la boca en cap moment, sigui només un avanç del que ens espera la setmana que ve, perquè després de veure aquests dos minuts de música celestial és difícil no quedar-se amb ganes de més. En ell tenim un Pagani Zonda S, el qual ja comença a acusar el pas dels anys (sobretot si el comparem amb els més recents McLaren P1 i Ferrari LaFerrari), al costat del nou Huayra (un cotxe que a mi encara no m’ha convençut del tot). Lluny de ser dos Paganis més, aquestes dues unitats són el Huayra i el Zonda personals d’un tal Horacio Pagani.
Dodge acaba de presentar la nova generació del Viper — i amb aquesta en van cinc — tot i que a partir d’ara es comercialitzarà sota la marca SRT. Junt amb la nova versió de carrer, també han presentat el programa de competició que marcarà el retorn de la marca a les ALMS, un motiu ideal per recuperar un mini-documental sobre els èxits del Dodge Viper GTS-R de finals dels 90 i principis dels 2000. (via Autoblog)
Porsche acaba de comprar el circuit de Nardo. Ja sabeu, aquell on es poden agafar velocitats d’escàndol. Tenint en compte que Volkswagen, un dels principals accionistes del fabricant alemany, també és el propietari de la interminable recta de Ehra-Lessen, on el Veyron va marcar el rècord dels 407 km/h, em pregunto on aniran a probar ara la resta de fabricants. (via WCF)
Jalopnik i els seus particulars rànkings. El darrer? 10 maneres de convèncer a la teva dona per comprar el cotxe que tu vols. Val la pena donar-hi un cop d’ull si us voleu comprar un joguet nou. (via Jalopnik)
No sé com deuen ser els vostres records d’infància en relació als cotxes — els meus, amb un Seat 124, un Peugeot 505 i un Renault 21, definitivament podrien ser millors — però els d’aquesta nena de tres anys tenen pinta de ser memorables. Sobretot quan el pare accelera a fons en el seu Audi R8 Spyder. El moment “tall d’injecció” tampoc té desperdici. Turboooo!! (via Carscoop)
Si tingués la sort de tenir un cotxe com el Brabus SLR McLaren Roadster, em venen al cap mil-i-una maneres d’exprimir els més de 600 CV que rendeix el seu V12 bi-turbo: el Nürburgring, una autopista alemanya, qualsevol circuit, etc. Uns il·luminats van preferir temptar la seva sort en un aparcament subterrani, posant-lo a 150 km/h. Es de ser inútiles. (via Diariomotor)
Descapotable, 1.200 CV de potència, 1.500 Nm de par màxim. El Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse és descomunal en tots i cadascun dels sentits. I el seu video promocional tampoc es queda enrera. (via Jalopnik)
Quan un pensa en Chris Harris, normalment espera trobar-se esportius de 400 CV cap amunt capaços d’agafar velocitats màximes rondant els 300 km/h. Fa uns dies, però, el que el va portar a Mallorca va ser el Renault Twizy, una cosa rara que els francesos s’han tret de la màniga amb 17 CV totalment elèctrics. Curiós, si més no. (via Jalopnik)
Tot i que el Pagani Huayra ja és una realitat, això no vol dir que el Zonda s’hagi deixat de banda. Res més lluny de la realitat. Pel que es veu, a can Pagani encara treballen en encàrrecs “especials” per clients encara més “especials” basats en el veterà Zonda. A la darrera evolució li han posat el nom de Pagani Zonda 760 RS, convertint-se de passada en el Zonda més potent que s’ha fet mai. Serà l’últim? Qui sap. Jo ja no m’atreveixo a posar la ma al foc. (via Autoblog)
Quan pensava que ja ho havia vist tot, i després de parlar del Lotus Elan amb les seves llandes en 13″, ara va i em creuo amb aquest Chevrolet Camaro calçat amb llandes de 32″. Trenta-dos!!!!! Al final serà veritat això que deien els maies: l’any 2012 tot s’anirà a la merda. (via Jalopnik)
Com pot ser que es cremin tants super-esportius al poc temps de ser presentats? Ahir un Lamborghini Aventador LP700-4 va quedar reduït a cendres… però abans ha passat el mateix amb el Ferrari 458 Italia i tants altres. És que no fan proves de llarga durada per assegurar-se de que aquestes coses no passin? (via Jalopnik)
Hi ha gent que no es conforma amb un Porsche 997 GT3 RS Mk2. Mireu si no a aquest italià i la conversió que ha fet en un GT3 RSR 4.0. Bru-tal. (via GT Spirit)
Jugar al Anzhi Makhachkala rus li deu sentar força bé a Samuel Eto’o. Cobrant 23,3 milions d’euros per temporada no m’extranya que s’hagi pogut auto-regalar un Bugatti Veyron. El cabron. (via GT Spirit)
Si voleu saber tots els secrets que amaga la temporada 2012 de Formula 1, no us perdeu la info-guia que ha sortit publicada a Autoblog. Tècnica, pilots, equips — tot el que us cal saber. (via Autoblog)
Imagineu que us deixeu 3 milions d’euros en un Mercedes-Benz 500 K Roadster de 1937 i que quan el porteu a Alemanya per mostrar-lo a la Techno Classica d’Essen, les autoritats aduaneres el confisquen alegant que va ser robat l’any 1945. Putada. (via Jalopnik)
El meu somni de la infància es pot fer realitat: surt a subhasta una de les rèpliques oficials de la furgoneta GMC del Equipo A, encarregada per Mike Myers. (via Autoblog)
Durant les passades 12 hores de Sebring, el meu amic straßenversion va grabar un video de la posta de sol en format time-lapse. No espereu grans moments carregats d’acció, però si una bona mostra del ambient que es respira en aquesta cursa nordamericana. (via straßsenversion)
L’altre dia em vaig creuar amb unes imatges de Jim Clark d’alló més curioses: estaven fetes amb un objectiu Fisheye durant el Gran Premi de Monaco. (via Tumblr)
Tiff Needell va fitxar no fa gaire per la revista EVO, i en un dels primers videos que ha fet per la revista britànica es dedica a comparar el Nissan GT-R 2012 amb el nou Porsche 911 (991) Carrera S. (via Autoblog)
Sembla ser que el nou govern del PP està considerant la possibilitat d’augmentar el límit de velocitat tant a autopistes com a autovies. Alguna cosa bona havien de tenir, oi? El que em fa gràcia és que quan la benzina estava a 1,30 euros/litre van limitar la velocitat a 110 km/h, i ara que està a 1,50 euros/litre volen pujar-la. Digues-lis incoherents. (via motorFULL)
Un any després de presentar-se, encara no li he trobat la gràcia al Pagani Huayra. No dubto que sigui tecnològicament més avançat que el Zonda al que substitueix, ni més ràpid. Tampoc dubto que els acabats hagin millorat o que el nou motor V12 bi-turbo empenyi més que l’atmosfèric del model anterior. Simplement li falta algo: la màgia del Zonda, la espectacular simplicitat del Aventador LP700-4. No sé. Algo.
Una cosa no treu l’altre. Que no m’agradi no vol dir que no se li hagi de reconèixer el mérit de ser una obra d’art amb rodes. Una mica sobrecarregada, sí. Però una obra d’art, en definitiva. A les fotos que trobareu més avall es veu clarament el per què: cada peça, per petita que sigui, podria estar exposat tranquilament en una exposició d’art. Per convertir-se en una realitat, el nou Pagani Huayra ha necessitat 5 anys des del primer moment en el que Horacio Pagani va agafar un llapis per dibuixar com podria ser el substitut del Zonda.
En el video que el fabricant italià ha publicat recentment es pot veure tot aquest procés, tant pel que fa a la creativitat com al propi procés de fabricació tant del cotxe com dels elements que el conformen. Només per veure com s’han fet els escapaments de titani ja val la pena veure’l. No obstant, per impressionant que sigui tot plegat, a mi encara no m’han convençut. Qui sap si amb l’arribada de versión més prestacionals (els equivalents del Zonda F, el Zonda R i el Zonda Cinque) canvio d’opinió. Ara per ara, si tingués mig milió d’euros que dilapidar en un cotxe — i hagués de comprar necessàriament un cotxe modern — probablement acabaria optant pel Lamborghini Aventador LP700-4.
El trunying — o, dit d’un altre manera, el tuning portat a l’extrem del mal gust — no distingeix classes, ni pressupostos, ni categories. Afecta per igual als esportius més reputats així com a les propostes més bàsiques. I com a mostra, un botó. Per començar tenim aquest Pagani Zonda S, el qual es va deixar veure per l’stand Forgiato al Osaka Auto Messe. Realment s’ha de tenir mal gust i baixa moral per agafar tot un Zonda S i muntar-li difussors, aleróns i taloneres amb la intenció — imagino — d’apropar-lo una mica al Cinque, la versió més prestacional i evolucionada del Zonda (exceptuant el Zonda R de circuits). Per no salvar-se, no se salven ni les llandes.
La veritat és que em recorda una mica al Anliker McLaren SLR 999 Red Gold Dream, tot i no arribar als excessos d’aquesta horterada valorada en 8 milions d’euros. A l’altre extrem de l’espectre trunyós tenim un Honda Civic que volia ser Bugatti Veyron. Un cop vistes les fotos la veritat és que queda poc a afegir: més que un esportiu, el resultat és més digne d’un capítol de la sèrie Los Autos Locos que cap altre cosa. De vergonya aliena.
Colla Verglas 