Adenauer Forst: 40 anys després, la gent segueix cagant-la igual

Divendres Sant és un dels dies més animats al Nürburgring. D’alguna manera, aquesta jornada marca l’inici de temporada després del llarg hivern. I clar, la gent arriva amb moltes ganes i després passa el que passa. D’entre els videos que he vist, hi ha un que m’ha cridat poderosament l’atenció. Està grabat a la entrada d‘Adenauer Forst, una curva que no trobo especialment complicada (sobretot si la comparem amb d’altres molt més perilloses, començant per Fuchsröhre just uns metres abans) però que la gent insisteix en menjar-se-la amb patates.

Curiosament, Adenauer Forst és el mateix revolt (o conjunt de revolts, podriem dir, perquè és una zona força revirada) on es va grabar un dels videos més memorables que recordo del Nürburgring. Data de 1970, una època on ni els cotxes eren el que són ara ni les mesures de seguretat s’assemblaven a les que tenim avui en dia. Tot i així, tal i com es pot veure al video, la gent entrava passadíssima volta sí, volta també. Com he dit, Adenauer Forst no és especialment complicada. El principal problema és que la entrada és cega i costa molt trobar el punt d’entrada venint des d’abaix. D’aquí que molta gent arrivi massa ràpid i es mengi el piano amb patates.

En els dos videos que trobareu més avall veureu que, tot i haver passat més de 40 anys entre l’un i l’altre, la gent segueix cometent les mateixes errades. Curiós, si més no. De fet, revisant entrades anterior he vist que l’any passat ja vaig publicar un de similar. En fi. AL final serà veritat això que diuen de que l’home és l’únic animal que s’entrabanca dues vegades amb la mateixa pedra.

Ja que estic, molta atenció al accident d’un Honda CR-V que va quedar totalment desintegrat durant la mateixa jornada. Tant el conductor com l’acompanyant es troben perfectament, però no deixo de pensar què va portar a aquell paio a entrar tan a lo bèstia en aquell revolt. Què es pensava? que era en Ken Block? Jo al Nürburgring he entrat tres vegades amb el Meriveyron, i mai se m’ha passat pel cap anar ràpid. Sabia que és el que tenia entre les mans, sabia que entrar 2 km/h més ràpid del que toca en un revolt podria significar una subvirada que m’enviés fora, sabia que el xasís és un bunyol. En fi.

Via Bridge to Gantry

Eifelrennen: clàssics al Nordschleife

Per si no us ho havia dit fins ara, Bridge to Gantry és una de les pàgines on trobareu més informació i material sobre el Nürburgring. Sense anar més lluny, podeu trobar-vos coses com aquest video, on veure la cursa de 300 kilòmetres que va tenir lloc al Eifelrennen 2010. Si conduir al Nordschleife és una cosa ja de per sí complicada, que empitjora bastant a la que comencen a caure quatre gotes… imagineu-vos com ha de ser fer-ho a més a més conduint un Porsche 911 clàssic, un BMW 2002, un Alpine A110 o un Ford Mustang. Cantos, cantos i més cantos… i una diversió més que assegurada.

Via Bridge to Gantry.

El P/5 Competizione ja roda al Nürburgring

No és el primer cop que parlo d’aquest projecte, i tampoc crec que sigui la última. M’imagino que a aquestes alçades, tots coneixeu l’es-pec-ta-cu-lar P4/5 Competizione, obra i gràcia de James Glickenhaus, basat en un F430 GT2, oi? Si no, feu-vos-ho mirar. El fet és que el cotxe té un objectiu clar: prendre part a les 24 hores del Nürburgring. Després de tot, ha estat dissenyat i construït bàsicament per aquesta cursa (ja que, per reglamentació, no es podia inscriure ni a Le Mans ni a les ALMS).

El moment que tothom esperava, i que havia de passar tard o d’hora, va tenir lloc el passat cap de setmana: parlo del debut del P4/5 Competizione al Nordschleife. Es tractava del primer entrenament de la temporada pels participants de les VLN Series, i allà tampoc hi fataven els habituals del campionat: el 997 GT3 R Hybrid, els GT3 RSR de Manthey Racing, els M3 GT2 guanyadors l’any passat…

La veritat és que impressiona veure aquest “monstre” sinistre al vell Nürburgring, amb la carroseria acabada en fibra de carbono (i que, a priori, hauria de quedar tal qual de cara a la cursa). Tot i així, i com a bon porschista que sóc, prefereixo que guanyi el GT3 R Hybrid semi-oficial, només per veure de que són capaços aquestos d’Stuttgart amb la tecnologia híbrida. Mentre no arribia la cursa (planejada pel cap de setmana de Sant Joan, justament la setmana següent a la nostra cita anual amb el Rebel Run de TheAutoUnion), us deixo amb la volta onboard al Grüneholle…

Via Jalopnik.

AvD Oldtimer Grand Prix – el paddock

Em passa cada tres per quatre: després d’un viatge o un esdeveniment esportiu, no pasen ni dos dies que ja estic penjant cosetes que he vist, fotos que he fet, llocs on he estat. Per alguna extranya raó, pasada la emoció inicial, un dia deixo de fer-ho… i mig any després, recordo “aquelles fotos de la carpeta per penjar a Colla Verglas” que durant sis mesos han estat abandonades a la seva sort al meu disc dur. Aquest, senyores i senyors, és el cas.

Això que veieu és el AvD Oldtimer Grand Prix, una cita que any rere any es celebra al mític circuit del Nürburgring. En línies generals es tracta d’una reunió de clàssics, amb curses i concentracions de clubs històrics – algo així com el Espíritu de Montjuich que volen muntar al Circuit de Catalunya, del que ja vaig comentar algo fa uns dies. El fet és que dir que això és “una concentració de clàssics” i compararlo amb el que volen fer per aquí és quedar-se molt i molt curt. Molt.

Nosaltres la veritat és que ens ho vam muntar molt malament. Vam decidir anar a passar el cap de setmana al Nürburgring, com a part d’un viatge més llarg que ens portaria, primer, a Stuttgart i el Porsche Muzeum, i posteriorment a Le Mans i el Museé des 24 heures. El pla passava per rodar dissabte al Nordschleife, i deixar pel diumenge tot ho que feia referència al traçat de Gran Premi, on tenia lloc el AvD Oldtimer GP. Gran cagada.

Primer, perquè un cop finalitzades les curses la majoria de gent no esperava ni dos segons per tocar el dos. Segon, perquè l’ambient al paddock va decaure considerablement – suposo que els 9ºC a l’Agost i un dia d’autèntica merda van ajudar en aquest sentit.  Tercer, perquè la majoria de clubs i trobades es van celebrar durant el dia anterior. I així em podria tirar tot el dia, ja us ho imagineu…

Tot i així, també s’ha de dir que el que vam veure ens va deixar al·lucinats. Babeta de la bona. Trempa matinera intensa. Hi havia, sobretot, un munt de Porsches: des dels més normals 2.7 Carrera RS (si és que es poden considerar “normals”), fins els descomunals 935 K o els 934 RSR Turbo. Amagats dins del paddock darrera d’una camions també vam descobrir un curiós 953 (rèplica, això sí) com el que va prendre part al Dakar (guanyant-lo, per cert) a finals dels 80.

Clar que no tot eren Porsches. També vam poder trobar un espectacular Ferrari 599 GTO pintat (o envinilat) en negre mate, o un Mercedes-Benz CLK-GTR Roadster (un dels únics cinc que es van fabricar) al stand del fabricant alemany destinat al seu departaments de cotxes històrics. O Jaguars de tot tipus i colors. O monoplaces anteriors al 1975: des de la Formula 1 a la Formula 3 o la Formula Ford. O més Porsches, etc. Varietat al poder, com podeu comprobar.

Una de les coses més guapes i que més valoro d’aquests tipus d’esdeveniments (el Silverstone Classic és practicament igual) és l’accés lliure practicament allà on vulguis anar. Mentre no emprenyis i siguis educat, ningú et donarà problemes. Així és com em vaig poder “colar” quasi fins el pitlane, enmig de joies de competició com un Lotus de Formula 1 o un Ferrari 250 GT Tour de France. I poso “colar” entre cometes perquè en el fins no m’estava colant enlloc. Molt em temo que el Espíritu Montjuich no serà així…

Veritablement espectacular, i això que vam veure el show a mig gas i quasi quan tothom ja plegava cap a casa. He vist fotos del AvD Oldtimer Grand Prix durant la jornada de dissabte, i és al·lucinant el que s’arriba a congregar per aquelles latituds. En serio. Unbilivibol. La veritat és que ja tinc ganes de tornar. Això sí: penseu que d’un any per un altre, TOTS els hotels de Nürburg i Adenau estan complerts. Nosaltres dormiem a uns 40 kilòmetres del traçat…

Cliqueu directament a les imatges o aneu al meu compte de Flickr per veure la resta.