Fa pocs minuts s’ha publicat la setena entrega de les famoses gymkhanes de Ken Block i companyia. D’espectacularitat no en manca, d’això no hi ha cap dubte. No obstant, enlloc de l’habitual Ford Fiesta que ha fet servir en les darreres entregues, aquest cop Block ha preferit fer el cabra amb un Ford Mustang amb tracció total i el que a simple vista semblen uns trope-cents-mil cavalls de potència. Els amants dels muscle cars estaran contents. Jo, en canvi…
Creieu-me si us dic que ho he intentat de totes les maneres. M’he mirat les fotos, he vist els videos, he llegit opinions, proves, articles. I tot i així, tot i la meva bona predisposició, encara no li trobo la gràcia al nou Ford Mustang. Fa uns dies va ser presentat amb tots els honors a Barcelona, inundant ràpidament el meu time-line de comentaris positius i lloances. No era per menys. Després de tot el Mustang és un d’aquests models atemporals, eterns, al mateix nivell del 911 o el Corvette.
Què accelera més ràpid: el Ford Fiesta ST amb el que Tanner Foust participa al Global Rallycross Championship, o un Ford Mustang Cobra Jet dissenyat específicament per les pistes de dragster? Mentre el primer compta amb tracció total i un motor de 2.0 litres turbo amb una potència al voltant dels 550 CV, el Cobra Jet equipa un V8 de 5.0 litres amb un supercharger i uns 600 CV de potència que van directament al eix del darrere. Un cotxe pensat per anar des d’un punt A a un punt B el més ràpidament possible, i un altre pensar per accelerar des d’un ount A a un punt B el més ràpidament possible. La batalla està servida.
Els videos de cotxes al banc de potència tenen un no sé què que sempre m’ha fascinat: el so, la potència bruta, la por a que el cotxe salti dels rodets o el risc de que tot s’en vagi a la merda. El video que avui us porto pot ser no és espectacular en el sentit estricte de la paraula, però divertit ja us asseguro que ho és una bona estona. A que no sabeu quants cavalls dóna el Mustang descapotable de la Barbie?
Per més que es parli d’un mon globalitzat, resulta obvi que el que agrada a la Xina no té per què coincidir amb el que ens agrada a nosaltres o el que agrada als Estats Units. Els cotxes són un molt bon exemple d’això que dic: mentre que aquí el que es busca és un cotxe barat que gasti poc (el mes passat el vehicle més venut a Espanya va ser el Dacia Sandero, no diré més), als Estats Units les pick-up i els motors “grans” estan a la ordre del dia. Coses de tenir la benzina barata (que no regalada), imagino. Alguns pensareu que probablement estigui generalitzant una mica massa i tirant d’estereotips, i no us falta raó. Després de tot, les dues marques que més venen als Estats Units són Honda i Toyota… i no ho fan precisament gràcies a les seves pick-up amb motors de 6.0 litres. És per això que em disculpareu si en aquesta entrada em deixo portar per un moment per aquesta idea mig-mitològica de que als Estats Units tots els cotxes amaguen un V8 sota el capó. I want to believe.
Un cop arribats a les muntanyes de Colorado, més o menys a mig camí entre Chicago i San Francisco, crec que és un bon moment per donar un cop d’ull als cotxes que em vaig trobar en aquesta primera meitat del viatge de noces. Com ja sabeu, una de les meves aficions preferides quan viatjo és fer car spotting i, en aquest sentit, fer-ho en un país amb una cultura automovilísticament tan interessant i variada com els Estats Units pot convertir-se en una experiència d’allò més gratificant.
Com sempre, trobareu totes les fotos al compte de Colla Verglas a Google+ (81) o clicant directament a sobre de qualsevol imatge.
Per si no us ho havia dit fins ara, Bridge to Gantry és una de les pàgines on trobareu més informació i material sobre el Nürburgring. Sense anar més lluny, podeu trobar-vos coses com aquest video, on veure la cursa de 300 kilòmetres que va tenir lloc al Eifelrennen 2010. Si conduir al Nordschleife és una cosa ja de per sí complicada, que empitjora bastant a la que comencen a caure quatre gotes… imagineu-vos com ha de ser fer-ho a més a més conduint un Porsche 911 clàssic, un BMW 2002, un Alpine A110 o un Ford Mustang. Cantos, cantos i més cantos… i una diversió més que assegurada.
Via Bridge to Gantry.
Qui no ha sentit mai la expressió “aquest cotxe corre com un avió“? Aquesta frase no podría ser més literal amb el trasto que ens ocupa avui, anomenat molt adequadament “The Beast”. Sense arribar als extrems del Mini amb 3.500 cavalls, aquest invent és un trasto artesanal al que li han muntat el motor d’un avió Merlin. Es tracta d’una mecànica d’origen Rolls Royce (una marca que a més a més de fer cotxes de super-luxe, també fa turbines i motors per l’aviació) amb 12 cilindres, 27 litres de cilindrad, i una potència que ronda els 1.000 cavalls.
És, de fet, el mateix motor que feien servir els avions Mustang P51 de la Segona Guerra Mundial. John Dodd, l’amo, inventor i creador de The Beast, només va haver de substituïr els superchargers que equipava el motor de sèrie, i canviar-los per un carburador Holley de 4 cossos. Que no se que vol dir pero sona guay. El consum, evidentment, va en consonància amb el tamany de la mecànica: 100 litres cada 100 kilómetres. Només de pensar-ho ja m’entren suors freds…
Tot i que el trasto compta amb matrícula britànica, en l’actualitat es troba a Marbella (el racó del jubilat per mitja Gran Bretanya), on ocasionalment se’l pot veure fent vols rassants per les autopistes de la zona.
Més info a Motorpasión.
Colla Verglas 