L’impressionant BMW M3 d’en Francesc Gutiérrez

Fa uns mesos vaig tenir la oportunitat de fer quatre fotos a un cotxe molt especial. Es tracta del BMW E30 M3 Grup A d’en Francesc Gutiérrez. Lluny de ser un M3 “qualsevol”, aquesta unitat és la mateixa que el pilot gironí va fer servir al seu pas pel Campeonato de España de Turismos (CET) ara ja fa unes quantes primaveres. Després de trobar-lo quasi per casualitat a França, després de perdre-li el rastre durant molts anys, en Francesc l’ha restaurat de dalt a abaix deixant-lo exactament igual que quan corria a principis dels 90. El resultat salta a la vista…

Les fotos les tenia mig oblidades perquè pensava fer una entrada amb cap i peus, però la manca de temps i el pas de les setmanes va fer que m’oblidés. L’altre dia, però, el meu germà em va passar per correu un video d’aquest eme-tres tan especial al circuit de Calafat. La qualitat és brutal i dona una sensació de velocitat força representativa. Creieu-me si us dic que aquest trasto corre MOLT. De fet, mentre estava fent fotos a Montmeló, des d’un punt podia sentir on es trobava el cotxe en tot moment només pel soroll que feia el motor de quatre cilindres.

El cotxe no és un BMW M3 DTM dels que parlava ahir, però quasi. Ara mateix no recordo les especificacions exactes ni les diferències que hi havia entre aquest Grup A i les unitats de Roberto Ravaglia i companyia, però sé que no eren gaires. Tot això ho deixo per una entrada més endavant. Palabra.

Les 24 hores de 2003 i d’altres idees pecaminoses que em ronden pel cap…

Després de veure l’edició d’enguany de les 24 hores al Circuit de Catalunya, dominada a plaer pel brutal BMW Z4 GT3 de Schubert Motorsport, una cosa està clara: vull còrrer l’any que ve. No obstant, aquestes coses ja se sap com van: també vull un Porsche 911, també vull anar al Japó aquest Pont de la Puríssima i també vull un Audi A4 Avant 2.0 TDI 170 Quattro S-Tronic S-Line. De voler a poder va un món. No obstant, somiar és gratis, i aquest és l’objectiu… si al final no pot ser doncs res, demà serà un altre dia.

Jo he tingut la sort de participar a les edicions de 2002 i 2003 amb un Citroën Saxo Cup i un Renault Clio Cup, respectivament. Us ho asseguro: és una cursa inolvidable. Encara recordo el relleu que em va tocar fer amb el Saxo quan va sortir el sol, diumenge a primera hora: durant la nit haviem trencat el canvi dues vegades, era la meva primera cursa (!) i aquell moment encara el considero un dels tres millors moments que mai he viscut darrera un volant. Encara ara s’em posa la pell de gallina quan ho recordo…

Les fotos, no obstant, corresponen a l’edició 2003, una cursa en la que vam haver d’abandonar prop de la mitjanit quan un Seat Leon Supercopa ens va fer fora de la pista al curvone. Literalment. Cop per darrera i llestos. El resultat? El cotxe cap per avall després de tocar contra les proteccions, el pilot a l’hospital (res greu, per sort) i tota la il·lusió pel terra. Així són les curses, diuen.

El fet és que amb la nova reglamentació a la ma, còrrer les 24 hores del Circuit de Catalunya és més barat i més fàcil del que ho era quan hi vam participar per darrer cop. Per començar, la inscripció és més barata, el que ja és dir tenint en compte que han passat nou anys des de l’últim cop que hi vàrem prendre part; després hi poden haver fins a cinc pilots, amb el que les despeses es divideixen encara més; després està el tema dels pneumàtics, on Dunlop financia un 25% del preu de compra i et regala els sis primers (he sentit per allà, no és que ho hagi llegit enlloc); i, finalment, hi ha primes d’arribada. Més fàcil, impossible.

De moment tot és una idea pecaminosa que em ronda pel cap. Qui sap si d’aquí un parell de mesos no em trobeu fent números, buscant patrocinadors i comparant pressupostos. La veritat és que per falta de ganes no serà…

Fotos cortesia de l’Àngel, un amic que ens va donar un cop de ma a l’edició de 2003. Per fotos bones, les que David Costa ha fet aquest cap de setmana per Motor.cat. Em trec el barret. Més informació a Competició.cat.

Les 24 hores de Barcelona comencen a agafar forma…

Via Competició.cat llegeixo sobre la llista provisional d’inscrits de cara a les 24 hores de Barcelona del proper setembre. La veritat és que veient els noms, els equips i (sobretot) els cotxes inscrits, la cosa promet bastant (35 inscrits fa unes setmanes). El que queda clar, no obstant, és que la cursa catalana definitivament ha perdut aquell aire “popular”, amateur i de costellada que la va fer tan popular durant els primers anys (més de seixanta inscrits a les dues edicions en les que vaig participar – 2002 i 2003).

Per començar, tenim un Holden amb el dorsal #1, tenim un parell de Porsche, un Ginetta, un Saker (que no sé que és), 13 BMW, quatre Clios i algun que altre Leon. El fet d’estar inclosa en una challenge internacional que també inclou les 24 hores de Dubai segur que ha ajudat de forma decisiva a no fer el ridícol que es va fer l’any passat. Això per no parlar dels premis que es donen als vehicles que acabin la cursa (40.000€ a repartir, si no m’han informat correctament), el preu de la inscripció reduït a la meitat respecte edicions anteriors, i un descompted el 25% en la compra de pneumàtics.

Tan bé s’han fet les coses, de fet, que un servidor s’està començant a plantejar prendre-hi part l’any 2012 amb el Renault Clio Cup… si és que en aquest temps, aquesta cursa no ha donat el salt definitiu als GT (que no crec). El que és un fet és que aquesta cursa guanya molt de cara al públic i als patrocinadors, però perd una mica de cara als pilots locals lowcost o de pressupost ajustat, doncs les possibilitats d’aconseguir un resultat decent es redueixen a mesura que augmenta el nivell dels inscrits. Això per no parlar de que, amb tant de trasto competitiu a la pista, rodar amb un Clio implicaria estar pendent del retrovisor el 70% del temps… tot i que per això ja vam passar el 2002 amb un Saxo VTS.

La veritat és que m’alegra veure que les coses s’estan començant a fer bé d’una vegada per totes (la suspensió de la cursa de l’any passat es veia venir d’una hora lluny). Amb una mica de sort, encara ens trobarem pel paddock l’any 2012. Si algú em vol patrocinar ja sap…

Via Competició.cat | 24h Series

Al tanto que va de canto: la Sabine per Montmeló, onboard!

Ahir us parlava de les tandes que l’Ignasi i la Sabine van fer el passat diumenge al Circuit de Catalunya. Aquí està el video. Grabat amb una càmara Hero HD enganxada al sostre. Des de dintre és més espectacular que des de fora, la veritat sigui dita. Com diu el meu germà, aquest clip va dedicat a tots aquells que el xiulen als rallys per no fer cantos. Cada cosa té el seu moment, i als rallys s’ha d’anar per feina.

Tandes a Montmeló amb la Sabine

Diumenge passat, com que el meu germà s’avorria i no tenia res millor que fer, va decidir anar a fer tandes al Circuit de Catalunya. Tampoc és que calgués, més aviat al contrari: d’aquí un parell de setmanes es disputa el Rally del Berguedà i qualsevol problema podria haver posat en seriós risc la seva participació a la prova. Però com que ell és feliç, i com que sempre fot el que li dona la gana, a les 9:00 ja el teniem allà preparat amb la Sabine per una sessió matino-dominical de cantos d’aquelles que fan época. I mai millor dit.

L’objectiu del dia, bàsicament i a grans trets, era passar-s’ho bé i oferir “copis” als amics i familiars. I així va ser: cada quatre voltes el paio entrava al pitlane, el copi es baixava, pujava un de nou, i a la pista de nou. Un cop, i un altre, i un altre. Evidentment, la cara de la gent al baixar del cotxe ho deia tot: lluny d’anar per feina, l’Ignasi es va recrear curva rere curva amb uns cantos im-pressionants que no només van trempar a la gent que anava asseguda al seu costat, sino també a la de les grades.

De fotos hi ha més aviat poques, perquè entre una cosa i un altre, estava més pendent de qui pujava i baixava del cotxe que de la càmara. No obstant, allà estava en Samu fent videos des de la tribuna VIP. Gracias crack!

Master Series – Esperit de Montjuïc al Circuit de Catalunya

Aquest cap de setmana s’ha disputat l’Esperit de Montjuïc, una prova que feina temps que esperava i de la que ja vaig parlar en el seu moment, quan va ser anunciada. Es tracta d’una cita enmarcada dins el calendari de les Master Series, un campionat europeu que reuneix el millor del millor en quan a clàssics es refereix, amb joies tals com el Ford GT40 o el Lola T70; això per no parlar dels Formula 1 històrics o dels sempre espectaculars sport-prototips.

No és un Silverstone Classic, ni un AvD Oldtimer Grand Prix, però s’ha de reconèixer que va estar prou bé, especialment si tenim en compte la poca “tradició” de la cita a nivell internacional. Per contra, la trobada de clàssics i clubs que es va celebrar al paddock del circuit va fer més pena que glòria, amb un recinte pràcticament buit, molt pocs clubs involucrats i una absència quasi absoluta (a excepció del 599 GTO i d’alguna que altre excepció) de clàssics “de qualitat” – amb tots els meus respectes pels Mini, els MG i els Renault 8.

De totes formes, haig d’admetre que m’ho vaig passar d’allò més bé. Una de les coses que més por em feia és que, mentre que a Silverstone o al Nürburgring, l’accés a tot arreu era total i absolut, fins i tot als box dels sport-prototips i els Formula 1 històrics, el perepunyetisme del que quasi sempre fa gala el Circuit em feia tèmer el pitjor. Per sort, al final tot va anar sobre rodes: només calia apropar-se a un box, buscar un mecànic, demanar-li educadament si podia entrar a tirar quatre fotos i donar les gràcies. Tan fàcil com això.

Com sempre, trovareu les meves fotos (175) al compte de Flickr.

També trobareu molt bones fotos aquí i aquí. [Via Formfreu]

Més info a Motor.cat | Competició.cat

RallyClassics Sèries al Circuit de Catalunya, 460 fotos!

Acabo de publicar una entrada per Competició.cat – amb la inestimable col·laboració de Patxi Castillo i Pedro Valiente – sobre la primera cita de les RallyClassics Sèries que el cap de setmana passat es va disputar al Circuit de Catalunya. Va ser un dia collonut, amb un molt bon ambient, i una llista d’inscrits d’autèntic luxe. D’entre els trope-mil Porsche que hi havia inscrits, l’espectacular Jaguar XK140 o el més modern Lotus Elise S2, el guanyador va ser un Autobianchi A112 Abarth de Jordi Garcia. És la història de la tortuga i la llebre, feta realitat. Coses de la regularitat, on no guanya el més ràpid sino el que ho fa millor.

El fet és que m’ho vaig passar d’alló més bé tirant fotos (prop de 1000, tot i que no estic gaire satisfet del resultat; crec que l’equip ja comença a notar el pas dels anys… i les gardeles que els hi vaig fotent de tan en quan) gràcies a Motor.cat i els organitzadors de la prova, que no van possar cap impediment per moure’m pel vial com Pere a casa seva (traducció literal). Trobareu totes les fotos al meu compte de Flickr, i tota la informació de la prova al blog Competició.cat.

Via Competició.cat | Fotos: Flickr

Samarretes Kukuxumusu pels socis del Circuit de Catalunya

Avui he rebut el nou carnet de soci del Circuit de Catalunya per la temporada 2011. Normalment, la gent del Circuit sempre ens regala alguna coseta, per allò de la fidelitat del socis que renova any rere any. Però com sol ser habitual, les expectatives estaven sota mínims: un calendari, un cotxe teledirigit que ni tans sols ha sortit de la caixa i que ja no sé ni on para… digue’m que no són regals que trempin gaire, la veritat.

Aquest any, no obstant, s’ha de reconèixer que s’han lluit. I molt. Dins del sobre hi havia una samarreta dissenyada per Kukuxumusu en exclusiva que està molt i molt bé. Barreja coses tan de Barcelona (Torre Agbar, Montjuïc, Hotel Arts, el monument a Colom) com del Circuit (la tribuna d’en Tilke, motos, Formula 1), de cara als grans premis que s’han de disputar el 22 de Maig i el 5 de Juny d’enguany. Tot molt maco, molt bonic… molt kukuxumusu.

I tot i que sempre s’ha de ser agraït (alló del “a caballo regalado no le mires el dentado” que es diu en castellà) no he pogut evitar pensar en el malbaratament que representa un obsequi així, quan en els darrers dos anys no s’han parat de perdre curses de primer nivell com el DTM o les Le Mans Series. Segurament parlem de xifres molt diferents (sóc un total ignorant sobre com funcionen aquestes coses). Probablement les samarretes hagin sortir per tres rals. Però no deixa de ser un gest… i en la meva modesta opinió, dic jo que hagués estat un molt millor obsequi el recuperar curses com el FIA GT, el WTCC, el DTM o les LMS.

Dic jo…

Jorge Lorenzo, amb l’Abarth 500 al CER de Montmeló

Avui m’he creuat amb un video d’en Jorge Lorenzo que hauria d’haver estat publicat ara ja fa unes cuantes setmanes. Es tracta de la prova del CER que es va disputar a Montmeló, la mateixa en la que vam arribar a anar líders durant un parell de voltes. Com recordareu, en Lorenzo va prendre part a la cursa al volant d’un Abarth 500 Assetto Corse de Difisa Racing, al costat de De Los Milagros – vigent campió de la Copa Clio, per més senyes.

Molta pel·lícula, molta pose de nen guapo, molta infraestructura, molt motorhome… i nosaltres, amb un 0.3% del pressupost que es deuria gastar aquesta gent, amb un 0.2% de les eines i els recanvis que debien portar (van trencar palier i motor al llarg del cap de setmana), i amb un 0.4% dels mecànics i caps de premsa i massatgistes i cuiners i responsables de màrketing que debien acompanyar al pilot mallorquí – vam aconseguir estar quasi tot el cap de setmana per davant seu, fins que la direcció del nostre estimat Clio va dir prou a un quart d’hora del final. Llàstima.

Vale. El Clio es infinitament superior al Abarth, per més kits Endurance que portin. Però no és menys veritat que el nostre equip és infinitament inferior al seu. En altres paraules: que bons que som, òstia. (Si no ens ho diem nosaltres…)

Via Autoblog.

CER al Circuit de Catalunya: llista d’inscrits i box

Ja ha estat publicada la llista d’inscrits pel meeting del Circuit de Catalunya. En total, 64 inscrits, entre els que hi ha 20 Renault Clios com el nostre, fent un total de 27 cotxes a la nostra categoria, la D2. No està gens malament, oi? Sembla que riurem una mica. Als habituals del CER s’hi han de sumar en Jorge Lorenzo, que farà parella amb el campió de la Clio al volant d’un Abarth 500 Assetto Corse, i un tropel de pilots francesos, entre els quals tinc entés que hi ha el campió de França.

El nostre box serà el 25, al ben mig del pitlane (en Lorenzo està al 23). No us oblideu dels croissants i els cacaulats…

Recordeu que la entrada és gratuïta, i l’accés al paddock és lliure. L’únic accés habilitat és el de l’entrada principal, al pàrking 1.

Més info: V-Line