El nou MINI es fa gran — literalment.

Ahir MINI va presentar la nova generació del MINI, l’únic model al mercat, ara que ho penso, que no té denominació específica. El tema és que juntament amb el comunicat oficial, els alemanys (o britànics, segons es miri) han publicat algunes imatges amb les quatre generacions que existeixen d’aquest popular utilitari l’una al costat de l’altre — la primera d’Alec Issigonis i les tres reinterpretacions posteriors de BMW. No dic que el nou MINI sigui un cotxe gran, perquè no ho és. Però si el comparem no ja amb el disseny original sino amb el primer posterior a la adquisició de BMW, sobta aquest constant increment de volum.

Aquests són els millors cotxes de l’any segons la revista evo

La setmana passada la revista Evo va escollir el millor cotxe de l’any en circuit. No obstant la espectacularitat del video, haver de triar entre un Radical, un BAC Mono i un McLaren 12C GT Can-Am que no pots fer servir ni pel carrer ni en una competició no té gaire sentit en el món real. El plat fort, doncs, estava per arribar. I així és com fa uns dies la revista britànica per fi ha publicar el video del cotxe de l’any en majúscules, amb una sel·lecció de les millors que recordo entre els que hi ha el Ferrari F12berlinetta, el Porsche 991 GT3, el nou Cayman, l’Alfa Romeo 4C, el SLS AMG Black Series de Mercedes-Benz, l’Audi R8 V10 Plus, l’Aston Martin V12 Vantage S o el MINI Cooper S JCW GP. L’escenari no podia ser altre que la Route Napoleon, carretera fetitxe de la revista i on Chris Harris ja va estar fent de les seves no fa molt amb el 512 TR. And the winner is…

Mini Cooper S versus Ford Galaxy, David contra Goliat

Via Motorsport Retro he trobat un video d’aquests que il·lustren com poca altres la típica lluita “desigual”, el David contra Goliat. Per un costat tenim un rapidíssim Mini Cooper S pilotat per un tal Jason Stanley, qui, durant el passat Goodwood Revival, va fer parella amb Rauno Aaltonen. A l’altre cantó del ring, un Ford Galaxy descomunalment gran equipat amb un V8 descomunalment gros. Velocitat de pas per curva contra potència pura, un pes-ploma contra un armari empotrat. El resultat d’aquesta lluita, on ja us avanço que el Mini no acaba de sortir del tot ben parat, no està exempt de polèmica, tot i que jo sincerament penso que no el va veure venir. Racing incident o mala llet? Vosaltres direu…

Un any més, la revista Evo escull el track car de l’any

Un any més, la revista Evo s’ha entestat en decidir quin és el millor track car de l’any, aquell cotxe que més i millors sensacions és capaç de transmetre en circuit. La llista de candidats és d’alló més variada, i en ella tenim des de propostes tan “civilitzades” com el Mini Cooper S JCW GP, el nou Porsche Cayman S o un Subaru BRZ preparat per Litchfield, fins a anades de castanya tan bestials com el BAC Mono, el Caterham Seven 620R, el Radical RXC o el McLaren 12C GT Can-Am. Obviament aquí el de menys és el temps de volta o la velocitat màxima a final de recta, doncs el Mini poca cosa podria fer. Qui serà el guanyador? Ho descobrireu al final del video…

Tal com sona: una cursa de cotxes remolcant Minis

De competicions extranyes i surrealistes hi ha moltíssimes: tractors, autocaravanes, segadores, etc. Poques, però, superen el bizarrisme d’aquesta que ens porta MotorpasiónF1: una cursa de cotxes fets caldo remolcant Minis fets caldo. Tan fascinant com carent de sentit. M’encanta.

MINI felicita a Porsche per l’aniversari del 911

Moltes vegades solem tractar als diferents fabricants com a rivals entre sí, empreses amb interesos creuats que la única cosa que volen és veure el fracàs dels altres. A vegades, però, hi ha comunicats de premsa que deixen entreveure una certa humanitat entre marques, i la felicitació de MINI pel 50 aniversari del Porsche 911 és un molt bon exemple. Els britànics (o pot ser hauria de dir alemanys?) han publicat una sèrie de fotos amb un Mini original, aquell dissenyat per Alec Issigonis, al costat d’un Porsche 911 Targa de finals dels seixanta. Veure’ls l’un al costat de l’altre recorda una mica a la extranya parella, i tot i així no m’importaria gens tenir-los al garatge de casa, un per anar a treballar, l’altre pel cap de setmana.

Així camina el MINI que Jean-Philippe Dayraut pilotarà a la Pikes Peak

La Pikes Peak s’acosta i els equips poc a poc van afinant les màquines. Si fa un parell de setmanes era el Peugeot 208 T16 Pikes Peak de Loeb el que entrenava al circuit de Pau-Arnos, avui toca parlar del MINI amb el que Jean-Philippe Dayraut mirarà de plantar cara al pilot francès. Amb 900 CV de potència i un pes lleugerament superior al del Peugeot, aquest MINI probablement sigui el rival més directe de Loeb en aquesta edició de la Pikes Peak, sense per això desmerèixer a la resta d’inscrits (en aquest enllaç trobareu els de la categoria Unlimited). La cita ja sabeu quan és: el proper 30 de juny, amb cobertura televisiva en directe per Red Bull TV.

La segona joventut del MINI Countryman: rallycross amb Liam Duram i la Pikes Peak amb Jean-Philippe Dayraut

Sempre m’ha agradat molt el MINI Countryman JCW WRC, sobretot en configuració d’asfalt. Per desgràcia el cotxe mai va arribar a estar a l’alçada dels seus rivals, Citroën i Ford principalment, i això que l’equip encarregat del programa mundialista era Prodrive. Problemes de fiabilitat i econòmics de tota mena van enviar el projecte en orris, i fins i tot Kosciuszko, únic pilot de MINI aquesta temporada, ha decidit passar-se a Ford en vista dels desastrosos resultats aconseguits fins ara. Per sort ara sembla que el MINI Countryman tindrà una segona oportunitat lluny dels rallyes mundialistes.

Ford i MINI deixen el Mundial de Rallyes — i ara què?

Amb uns cotxes cada cop més allunyats de la realitat i amb pressupostos estratosfèrics, prendre part al Mundial de Rallyes — o al BTCC, al DTM i a la Formula 1 — s’ha convertit en un capritx d’allò més prescindible. La cosa és encara més greu si donem un cop d’ull a la crisi que afecta a bona part dels mercats europeus: tancaments de fàbriques, aturades en la producció, caiguda de les vendes a l’estil Felix Baumgartner. En vista d’aquest panorama, no és d’extranyar que tant Ford com MINI hagin decidit retirar-se del Mundial de Rallyes de manera oficial — el que no treu que M-Sport i Prodrive, respectivament, puguin mantenir programes privats al llarg de 2013 i més enllà.

En el cas de MINI es veia venir d’una hora lluny. Amb un cotxe molt poc competitiu davant dels Fiesta i els DS3 oficials, i amb una relació entre Prodrive i la marca d’allò més tormentosa, estava clar que la aventura alemanya tenia els dies comptats. Si un no guanya no surt als diaris, i si un no surt als diaris la inversió feta no surt a compte. I en aquestes s’ha trobat MINI. El cas de Ford, per contra, és molt més preocupant. Després de 16 temporades i 52 victòries — per no parlar dels èxits dels Escort MK1 i MK2, dels Sierra i Escort RS Cosworth de Grup A, del RS200 — la marca de l’òval deixa un mundial amb el que ha estat estretament vinculat durant més de 40 anys. Hi ha projectes que venen i van, uns que duren més i d’altres que, com el cas de MINI, no aguanten ni un parell de temporades. Però el cas de Ford és com el de Lancia al 1991 o el de Subaru al 2008. Se’ls trobarà a faltar.

Així doncs, amb Ford i MINI deixant el campionat a finals d’any, unit a l’anunci de Citroën de deixar el Mundial la temporada 2014 per provar sort al WTCC i als dubtes més que raonables que desperta el projecte de Hyundai, la pregunta que ens fem tots és: i ara què? Qui correrà el Mundial de 2014? Volkswagen? Peugeot amb el nou R5 presentat a París? Quan de temps aconseguiran mantenir el programa de rallyes amb una caiguda continua de les vendes a tot Europa?

Cinc cotxes inútils que no arribaré a entendre mai

MINI està a punt de presentar el Paceman, la versió de tres portes del Countryman. Per una companyia creada l’any 2001 amb l’únic objectiu de recuperar l’esperit del Mini original, el Paceman no és altre cosa que un insult a la memòria d’Alex Issigonis. D’entrada està basat en el Countryman, un model que no sé ben bé a què respon i que pràcticament duplica la mida del model original de 1959 — un utilitari, no cal dir-ho, que es caracteritzava per les seves reduïdes dimensions exteriors, per la gran habitabilitat interior i per comptar amb un comportament que li va permetre adjudicar-se el Rally Monte-Carlo de 1964, 1965 i 1967. Per més voltes que li dono, no arribo a comprendre què va portar a la filial de BMW — perquè per més que els alemanys ens intentessin enganyar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres, els MINI actuals venen de Münich — a presentar un model d’aquestes característiques quan la filosofia del model original probablement apuntava a propostes de caire molt més urbà — com el MINI Rocketman.