McLaren F1 vs McLaren P1

Captura de pantalla 2015-04-17 a les 17.08.56

És la comparativa que tothom estava esperant. El McLaren F1 contra el McLaren P1. El cotxe que va revolucionar-ho tot a principis dels 90 contra el cotxe que ho ha revolucionat tot no fa ni dos dies, amb permís, això sí, del 919 Hybrid i del LaFerrari.

Continua llegint

La curiosa història dels dos Ultima GTR que van servir de base pel McLaren F1

m4

A aquestes alçades de la pel·lícula poques coses queden a dir del McLaren F1, el que per molts –entre els que m’incloc– és un dels millors cotxes de la història. Fa un parell de dies us parlava del cap de setmana en el que Gordon Murray i companyia van acabar el primer prototip rodant del F1. El que pot ser no sabieu és que només uns mesos abans d’aquell 23 de desembre, TAG McLaren Grup havia adquirit un parell de xassissos del Ultima GTR a Noble Motorsport Ltd., el mateix Lee Noble que anys després presentaria el M600. Aquells dos bastidors van convertir-se en els dos primers prototips sobre el que es va desenvolupar el projecte que un any després desembocaria en el mític F1.

Continua llegint

The Lost Weekend, el cap de setmana en el que va nèixer un mite

317988_10151172791881717_2550392_n

Fa cosa d’un mes McLaren va publicar unes fotos a la seva pàgina de Facebook en una carpeta a la que van anomenar The Lost Weekend. Són unes imatges que corresponen al cap de setmana en el que els enginyers de McLaren, encapçalats per Gordon Murray i la seva estrident camisa hawaiana, van finalitzar el primer prototip rodant del F1: el McLaren F1 XP1. Murray es va prometre a sí mateix acabar el primer prototip abans de Nadal de 1992, així que treballadors, mecànics i enginyers es van abocar a una cursa contrarellotge que no va finalitzar fins el dia 23 de desembre, poques hores abans de que Gordon Murray agafés un avió amb destí Sud-àfrica.

Continua llegint

Fotos de la exclusiva trobada que ha reunit a una vintena de McLarens F1 (actualitzada)

El McLaren F1 és un dels cotxes més exclusius que s’han fet mai, si no el que més. I no ho és només per ser el primer (fins l’arribada del Veyron) en agafar els 391 km/h. Ni per costar un milió de dòlars allà per mitjans dels 90. És exclusiu perquè, a més a més de tot el que he comentat, d’ell només s’en va fabricar un centenar d’unitats, comptant les de carrer, cursa i les Longtail. Per comparar, del Ferrari F40 s’en van fer bastants més de mil. S’entén, doncs, que veure més d’un a la vegada sigui pràcticament missió impossible. Sense anar més lluny, fa uns mesos la pròpia fàbrica va reunir-ne una trentena a Woking i al veure les fotos quasi em dona un infart.

Continua llegint

Jay Leno no té un cotxe preferit, però sí una marca: McLaren

Aprofitant l’arribada del nou McLaren MP4-12C a la seva col·lecció, Jay Leno ens parla de la seva darrera adquisició, de la marca i del mític F1. Per comença diu que no té cap cotxe preferit, però sí una marca: McLaren. I raó no li falta. De fet, la seva vinculació amb Woking és tal que, just quan es va presentar el MP4-12C, McLaren el va convidar al McLaren Technology Center per donar-li un cop d’ull en exclusiva. És més: quan va anar a recollir la seva unitat va poder rodar i tot al aeròdrom on es roda Top Gear en una mena de curs privat impartit pels pilots provadors de la marca. D’això se’n diu tenir bons contactes.

A mi personalment el McLaren MP4-12C m’ha decebut un mica, tot i que admeto que quan més temps passa més m’agrada. Crec que hi ha hagut massa hype al seu voltant i que aquest ha estat d’alguna manera perjudicial per la imatge del nouvingut. El fet de que el Ferrari 458 Italia li hagi passat la ma per la cara en més d’una ocasió no hi ha ajudat particularment. A mi el que m’agrada de veritat és el McLaren F1, al qui Leno defineix a la perfecció quan diu que el F1 “és el darrer cotxe amb el que podies anar a Le Mans, guanyar la cursa, i tornar conduint a casa“. No puc estar-hi més d’acord.

Via GT Spirit

Hi ha algun cotxe que soni millor que el McLaren F1 GTR?

M’imagino que a aquestes alçades no caldrà que us recordi que els meus dos cotxes favorits són, a parts iguales, el Ferrari F40 i el McLaren F1. La veritat és que se’m fa molt difícil hacer d’escollir entre ells: mentre que el primer és un monument a la simplicitat més absoluta, el segon va ser un esportiu tan avançat al seu temps, que han hagut de passar quasi ni més ni menys que 15 anys perquè un cotxe hagi pogut superar els seus registres (parlo, evidentment, del Bugatti Veyron).

Si parlem de competició, no obstant, pocs cotxes m’agraden més que el McLaren F1 GTR. La raó és ben sencilla: va ser un cotxe tan perfecte que en el seu primer intent va aconseguir guanyar les 24 hores de Le Mans per davant de prototips infinitament més ràpids que ell. Una cosa a l’abast de molt pocs. L’altre motiu, una mica més personal, és perquè el seu V12 de 6.1 litres és un dels motors que millor sonen en la història de l’automobilisme mundial. Que no és poc. Un bon exemple el tenim en aquest video, grabat al Oktoberfest Festival (una mena de Rennsport Reunion en versió bavaresa) que BMW North America va organitzar al Barber Motorsport Park. Volum dels altaveus a tope i a gaudir!

Via Axis of Oversteer

 

 

Video zen del dia: el “nou” McLaren F1 de Flemke

Fa poc més d’un any, Flemke i el seu famós McLaren F1 blau elèctric van tenir un petit canvi d’impressions amb un turisme a una autobahn alemanya. El resultat va ser un frontal una mica trinxat i poca cosa més (el mastagot d’en Rowan Atkinson, en comparació, va ser força més seriós). Dic famós perquè aquest McLaren F1 és un dels més coneguts que hi ha. La raó? Els centenars de pàgines i comentaris que, sobre ell, hi ha als fòrums de Piston Heads. Així mateix, també és un dels que té més kilòmetres, sino el que més.

El fet és que després del mastagot, el propietari va decidir canviar el color blau elèctric per un violeta-quasi-negre. Amb les llandes negres la veritat és que impressiona força, tot i que per impressionant, em quedo amb el motor 6.1 V12 de 627 CV i la facilitat amb la que puja de voltes. Admeto que a vegades s’em fa difícil haver d’escollir entre aquest i el Ferrari F40. Per cert, presteu atenció al detall dels retrovisors situats a la part superior dels pilars A; és una de les poques unitats que els porta en aquesta posició.

Via Crank & Piston

Mr. Bean se la fot (de nou) amb el McLaren F1

Fa molts anys, quan Rowan Atkinson estava a la cresta de la ona gràcies al paper que feia a Mr. Bean, el britànic va tenir un “petit” accident amb el seu McLaren F1. El més curiós de tot plegat és que l’altra part implicada conduia un Mini, irònicament, el cotxe que Mr. Bean va ajudar a fer encara una mica més famós. L’accident no va ser gran cosa (tot i que la factura del planxista no debia ser precissament “econòmica”), però des d’aleshores, sempre que es parla de l’afició de Rowan Atkinson als cotxes surt el tema de l’accident.

Una de les noticies (automobilísticament parlant) més importants de la setmana passada, mentre jo rondava per Europa, va ser la noticia que va reunir de nou en un mateix titular les paraules “McLaren”, “Rowan Atkinson” i “accident”. En aquest cas, no obstant, la cosa ha estat una mica més seriosa, tot i que Rowan Atkinson ha sortit il·lés de la nata. El cotxe, no obstant…

… ha quedat força més tocat. Tant, que el V12 que habitualment viatja darrera del conductor ha desaparegut de la escena del crim. Per sort, i segons he pogut llegir per blogs i fòrums varis, el monocasc de fibra de carbono sembla que ha quedat intacte, cosa que indica que el cotxe es podrà salvar. Clar que la milionada que costarà probablement serà d’escàndol.

Curiosament, Rowan Atkinson va ser el convidat al programa Top Gear no fa ni tres setmanes. Entre els diferents temas que va tocar (mentre presentava la segona entrega de Johnny English) estava el seu estimat McLaren, amb el que ha fet la friolera de 50.000 kilòmetres des de que el va adquirir (original) l’any 1997. Amb tants kilòmetres (per un cotxe d’aquestes característieques, amb status de mite), segurament es tracti del segón McLaren F1 més utilitzat de quants s’han fabricat (unitats de prova a apart), just darrera del de Flemke (l’únic de color blau amb llantes negres).

Com sempre, l’important aquí és que en Rowan Atkinson està bé… i que el McLaren (algún dia) tornarà a circular. Coses de no ser una garage queen

Via Segundos | Autoblog

McLaren MP4-12C vs. McLaren F1 (GTR)

Atenció que arriba la comparació injusta del dia: el nou McLaren MP4-12C, cara a cara contra el venerable McLaren F1. La responsable de la mateixa és la revista britànica Autocar, i el lloc escollit per dur-la a terme és, curiosament, el circuit de Top Gear. El fet és que veient els dos contrincants hi ha alguna cosa que falla, algo que grinyola. Per un costat tenim el nou MP4-12C, un cotxe que sobre el paper ha de deixar en evidència al 458 Italia i al Gallardo LP560-4; per l’altre, tenim un F1 GTR de curses, reconvertit per poder ser utilitzat en carreteres públiques. Algo falla, oi? Un cotxe de carrer (que per més competitiu que sigui, segueix sent de carrer) contra tot un guanyador de les 24 hores de Le Mans, disfressat, això sí, de carrer. No és precissament el que jo anomenaria una comparativa del tot justa

Només hi veig dos solucions al assumpte: o agafen un F1 de carrer, que tot i que només s’en van fabricar una seixantena d’unitats, al Regne Unit encara hi deuen quedar unes quantes; o agafen el nou MP4-12C GT3 del que us parlava l’altre dia. Qualsevol altre cosa és perdre el temps… clar que poder veure aquests dos trastos cara a cara tampoc ho calificaría jo de “perdre el temps”, la veritat sigui dita…

Via MotorFull (article d’un servidor)

Un recorregut pels “arxius” de BMW Classic

El museu que BMW té al costat de la fàbrica a Münich, al igual que el de Porsche a Stuttgart-Zuffenhausen, són relativament moderns. No fa gaires anys, els “museus” de les dues marques es caracteritzaven no precissament per l’abundància, amb més aviat pocs cotxes en un espai més aviat reduït. Per sort, els temps han canviat i avui en dia podeum gaudir de dos grans museus (tres, si comptem el de Mercedes-Benz a Stuttgart) on s’aplega gran part de la història de l’automobilisme mundial.

No obstant, mentre que al Porsche Muzeum sembla que no hi falti cap dels cotxes que van fer gran la marca alemanya, al de BMW sí que hi trobem a faltar algún dels cotxes més emblemàtics del fabricant. La resposta (i els cotxes que hi falten) es troben al “arxiu” que BMW té a pocs metres del museu, a la seu de BMW Classic.

En aquest reportatge d’Autoblog, que no té desperdici, hi veureu, entre d’altres: dos McLaren F1 GTR, més un F1 de carrer (no hi ha dos sense tres, diuen), un parell de E21 320i Grup 5, un E46 M3 GTR, algún E30 M3 del DTM alemany… i això que no he parla dels cotxes de carrer! Pràcticament tots els cotxes que han tingut certa rellevància a la història de la marca de Münich hi són presents, incloent-hi el BMW X5 LM que equipava el mateix motor que el V12 LMR guanyador de les 24 hores de Le Mans l’any 1999. Quasi res. Per desgràcia, l’accés no és públic… i és una pena, doncs la veritat és que sembla molt millor aquesta “exposició” que el propi museu en sí!

Via Autoblog | Galeria