Tot i que m’agraden moltíssim els reportatges que la revista evo dedica als cotxes moderns, encara m’agraden més els que estan centrats en esportius mítics dels anys vuitanta i noranta (com el del Delta Integrale Evo 3 de l’altre dia, sense anar més lluny). El d’avui va una mica en aquesta línia, comparant esportius turbo que van marcar una època com el Porsche 930 Turbo, el Nissan Skyline GT-R R32 o el Ford Escort RS Cosworth. La nota exòtica la posa el Maserati Ghibli Cup (molt adient, ara que els italians han presentat una berlina dièsel amb el mateix nom), mentre que el contrapunt modern el posa el Renault Megane R26.R. Jo encara hagués afegit algun altre, com el Mitsubishi Lancer Evo VI TME o el Renault 5 Turbo, però tampoc és una mala sel·lecció…
El Maserati Tipo 61 “Birdcage” és un cotxe fascinant. El seu nom significa “gàbia” en anglès, un apel·latiu molt escaient si donem un cop d’ull al entramat de barres que conformen en seu xassís tubular. Aquí el teniu donant unes voltes a Spa-Francorchamps amb motiu del Spa Classic 2011 amb Max Werner al volant.
El Maserati 250F és un dels monoplaces més importants que mai s’han deixat veure per les graelles del mundial de Formula 1. Va ser el monoplaça amb el que Juan Manuel Fangio va guanyar les dues primeres curses de la temporada (Argentina i Bèlgica) abans de fitxar per Mercedes-Benz quan aquests van debutar el W196 amb el campionat ja començat. També va ser el cotxe amb el que el pilot argentí guanyaria el seu darrer títol mundial l’any 1957, i el cotxe amb el que aconseguiria superar el rècord del Nürburgring en 10 ocasions… en una sola cursa.
Estava equipat amb un motor Maserati de sis cilindres en línia i 2.5 litres de cilindrada, d’aquí que no sorprengui la elecció que Tipo250 ha fet per la seva rèplica del mític monoposto italià: el sis cilindres de 2.5 litres d’origen BMW, altrament conegut com a M20.
Tenint en compte que Fangio va deixar l’equip Maserati per un equip alemany, no deixa de resultar irònic que aquest preparador anglès hagi decidit recòrrer a propulsors alemanys per equipar aquesta espectacular rèplica del 250F. A diferència dels motors que trobem, per exemple, en un BMW 325i, el motor del Tipo250F compta amb tres carburadors Weber dobles, els quals ajuden a aconseguir aquest so tan particular de cotxe de curses vintage. Perquè veient el video jo mai hagués dit que el que s’amaga sota el capó és un propulsor fabricat a Münich entre salsitxes i litres i litres de weißbier.
El millor de tot plegat? Que el Tipo250 està homologat per circular pel carrer, d’aquí els poc agraciats parafangs a les quatre rodes. Tenint en compte que és un monoposto en el sentit estricte de la paraula, la veritat és que s’em fa difícil pensar en un cotxe millor per fer el típic passeig dominical.
Abarth acaba de fer pública la principal novetat amb la que es presentaran al saló de Ginebra: el Abarth 695 Tributo Maserati. Al igual que va passar amb el Tributo Ferrari farà poc més d’un any, el Tributo Maserati no és més que un Abarth 500C esseesse pensat per a clients tontos. Perquè no té un altre paraula, ho sento. Ton-tos.
Per començar, la nova proposta del fabricant italià està basada en el Abarth 500C descapotable, el qual té un preu de sortida pel mercat espanyol de 21.590 euros. Sumeu-li els 3.100 euros que costa el paquet esseesse — el qual inclou llandes, suspensió i frens Brembo — i 3.000 euros més per altres opcions com el cuir, el sistema d’escapament Record Monza o els fars de xenó. El resultat és un Abarth 500C esseesse amb un molt bon equipament per uns 27.000 euros. Voleu saber el preu del Abarth 695 Tributo Maserati? 45.000 euros. Quaranta-cinc mil euros. Un quatre, un cinc i tres zeros. Exacte, ho heu sentit bé. Continua llegint →
M’imagino que després de veure l’èxit aclaparador dels FXX de Ferrari, Maserati va decidir engegar el seu propi programa de curses-client amb un MC12 de curses… no homologat ni per curses ni per circular pel carrer. Com en el cas del FXX, només es podia pilotar en esdeveniments seleccionats per la casa… el que per mi no té gaire sentit, podent comprar un MC12 de curses i fer el que et roti amb ell. Dic jo, vaja. En total es van construir una trentena d’unitats l’any 2004, cinc de les quals no es van posar mai a la venda. L’any següent es van fabricar 25 unitats més, fent un total de 50. L’única d’elles en aquest color platejat és aquesta.
Colla Verglas 