Tot just ahir vaig publicar un video on Richard Meaden, un dels provadors de la revista evo, es posava al volant de l’Audi R18 e-tron quattro guanyador de les 24 hores de Le Mans de 2014. Al final de la entrada vaig deixar anar que per a un periodista del motor, allò era pràcticament el màxim al que un podia aspirar. Doncs bé, Chris Harris no ha trigat ni un sol dia en posar en dubte la meva afirmació.
Ara que la pel·lícula Rush està en boca de tothom, qualsevol cosa mínimament relacionada amb James Hunt o Niki Lauda té la audiència assegurada. I així és com aquest video m’ha captivat des del primer moment: produït per Sky Sports, en ell es comparen dos monoplaces que tot i no coincidir en el temps, si van tenir un paper crucial a la carrera esportiva tant del britànic com de l’austríac. A l’esquerra del ring, sense anar més lluny, tenim el McLaren M26 amb el que Hunt va intentar revalidar el títol aconseguit l’any 1976 — el que es narra a Rush — i amb el que va obtenir la seva darrera victòria. A la dreta, el Ferrari 312B3 de 1974 amb el que Lauda va aconseguir la seva primera victòria amb l’equip italià.
D’ex-pilots de Formula 1 reconvertits en comentaristes i presentadors en tenim molts exemples. Si aquí tenim a Marc Gené o Pedro Martínez De La Rosa, al Regne Unit tenen a Martin Brundle, un paio que té una facilitat de paraula increïble a l’hora d’expressar què se sent al volant d’un monoplaça. Fa poc el britànic va poder fer realitat el seu somni de pilotar un monoplaça de la Scuderia Ferrari al circuit de Fiorano, un video on de passada ens explica d’una manera força gràfica quines són les sensacions que té al volant d’un monoplaça (més o menys) actual.
Spa-Francorchamps és un circuit amb una història i un prestigi similar al que avui en dia té el vell Nürburgring. Amb un traçat que s’endinsa enmig del bosc, amb desnivells estil Dragon Khan i en un escenari — el de les Ardenes — inmillorable, la veritat és que se m’ocurreixen poques formes millors de cremar benzina. El traçat que coneixem avui en dia no és el mateix que tenia quan el circuit es va inaugurar l’any 1922. La part “interessant” s’ha mantingut: La Source, Eau Rouge, la recta Kemmel fins Les Combes. És justament al final d’aquesta recta on el vell Spa continuava recte en un traçat que aleshores mesurava ni més ni menys que 14 kilòmetres. Avui, tot i ser el traçat més llarg de tot el mundial de Formula 1, s’ha de “conformar” amb només 7.
L’any 1995, Colin McRae es va proclamar campió del món de rallyes amb el Subaru Impreza de Grup A. Al mateix temps, tot i que amb uns resultats força més discrets, Martin Brundle es defensava com podia a la Formula 1 amb un Jordan-Peugeot. Coses del màrketing, ambdos pilots van tenir la oportunitat d’intercanviar els papers per un dia: l’escocès posant-se al volant del monoplaça, mentre el britànic feia tres quarts del mateix amb el Impreza sobre una pista de terra.
A mi sempre m’han fet gràcia aquests intercanvis culturals per un dia. Sense anar més lluny, recordo la nefasta experiència de Nicky Hayden amb un DTM mentre intentava emular al gran Valentino Rossi — qui no només s’ha limitat a provar els monoplaces de la Scuderia, sino també cotxes de rallyes, del DTM i qualsevol cosa amb motor i rodes que se li creui pel camí.
Via Motorsport Retro
El Ferrari 250 GTO és un dels cotxes més cars de la història. Recordo que ja fa anys, a mitjans dels 90, un japonés va arribar a pagar-ne uns 2.500 milions de pessetes – uns 15 milions d’euros, al canvi. Avui en dia, aquesta xifra segurament ja ha estat superada en més d’una ocasió (em venen a la ment un 250 TR negre carroçat per Scaglietti i un Bugatti Type 57SC Atlantic), però tot i aquest ball de números que maregen només de pensar-hi, per currículum i pedigree, pocs trastos hi ha que puguin fer ombra al GTO.
En conseqüència, imagineu per un moment que ve l’amo d’una d’aquestes joies i us ofereix competir al Goodwood Revival amb el seu GTO. Caqueta de la bona. Només de pensar que el pots aixafar o ratllar contra un altre contrincant, jo ja em faria enrera, que en aquestes curses no és va precissament lent!! Això és el que deuria pensar en Martin Brundle (ex-pilot de Formula 1, actual comentarista de la BBC) quan Nick Mason li va fer l’oferiment – amb la diferència que el pilot britànic va dir que sí. S’ha de reconèixer que en Brundle comença força tranquil, canviat de velocitat aviat, sense esforçar-se massa i arriscant entre poc i res. No obstant, després del canvi de pilot (cap al minut 10:45) entra en acció Mark Hales, qui no es talla un pél, anant a fondu rigurós des del primer minut.
El video en sí no és res de l’altre món, ho haig de reconèixer, tot i que a mi sí que m’ha cridat força l’atenció. La raó és ben senzilla: al llarg dels anys he sentit moltes coses (i llegit encara més!) sobre aquesta joia de Ferrari, però no recordo haver vist cap video gravat des de l’interior. I la veritat és que és al·lucinant com va aquest trasto, tenint en compte que es va fabricar l’any 1962.
Via Axis of Oversteer.
Colla Verglas 