Una visita a Maranello a través de fotos fetes l’any 1988

Avui en dia Maranello és una mena de parc temàtic pels tifosi de la marca: que si la Galleria Ferrari, que si el túnel de vent, que si la dotzena llarga de botigues de souvenirs i memorabilia. Amb una mica de sort fins i tot pots arribar a veure algun cotxe de proves carregat de camuflatge perquè no el puguis identificar. Fa un quart de segle, però, les coses eren lleugerament diferents, tal i com es pot veure en una sèrie de fotos d’època que Markus Haub ha publicat via Petrolicious. Era una època molt molt més propera que la actual, en la que et podies trobar un Ferrari F40 fent proves pels carrers del poble o escoltar els monoplaces de la Scuderia rodant pel traçat de Fiorano. Sense secretismes.

Així eren les fàbriques de Ferrari i Lamborghini a finals dels anys seixanta

Sempre he sentit fascinació per les fotografies i videos d’època on apareixen clàssics com el Lamborghini Miura, qualsevol Ferrari dels anys seixanta o el Porsche 911. En elles sempre hi ha un punt de nostàlgia, un punt evocador d’una època o les coses es feien diferent. Sense tanta electrònica, ni tants robots. Pura artesania. D’aquí que m’hagin agradat tant els dos articles que us porto avui, un de Petrolicious, l’altre de Diariomotor.

Els curiosos efectes del temporal siberià

Ara que el temporal siberià de fred sembla que ha començat a remetre una mica, resulta curiós veure alguns dels seus efectes, digue’m-ne, poc habituals. D’entrada, Ferrari va haver de cancelar la presentació del nou F2012 degut a les fortes nevades que van caure sobre la regió de Modena durant la setmana passada. No obstant, els italians van saber aprofitar la oportunitat per mostrar les bondats del nou FF en un video on apareixien Alonso i Massa conduint sobre neu. No em digueu que la entrada de la fàbrica de Ferrari coberta de neu no és una imatge bocòlica-pastoril de postal nadalenca…

No obstant, l’efecte més curiós de tots va succeïr a Suïssa, aprop de Ginebra, a tocar del llac Leman. El vent i unes temperatures que van arribar fins els -20ºC van ser els responsables d’escultures de gel tan realistes com aquesta d’un Audi 80 Avant:

El diari ARA ho explica molt bé en un video. De fet, païssos tant habituats al fred com Finlandia tampoc es van escapar de la onada de fred: el gel, la neu i la poca visibilitat van provocar un xoc en cadena amb 200 vehicles implicats. Bé, més que “el gel, la neu i la poca visibilitat”, el veritable causant d’aquest accident massiu va ser la velocitat inadequada de TOTS els implicats.

Això sí: la cagada més cagada de totes les cagades que es van fer durant aquests dies va ser la que va fer MINI, al voler batejar el temporal de fred amb el nou de Cooper. Sembla ser que a Alemanya pots “adoptar” una incidència meteorològica — sigui una tempesta, un tifó o un front polar. El que no s’esperaven és que el front polar Cooper provocaria més de 200 morts a tota Europa. L’agència de publicitat responsable de la campanya, juntament amb el fabricant alemany, ja han demanat disculpes. El ridícol, però, ja està fet, passant als anals de la història del marketing com una de les campanyes publicitàries més mortíferes que s’han fet mai — tot i que la culpa no sigui atribuïble a ells directament.

Via Motoring con brio

En venda: Maranello-Rotax 125cc

No sé si algú estarà interessat (si en sabeu d’algú no estaria de més fer-m’ho saber – convido a una Pepsicola), però el meu germà i jo hem decidit vendre el kart. La raó no és altre que la falta de temps per fer-lo servir i que, bàsicament, necessitem els calers per tirar endavant altres projectes. El kart és un Maranello-Rotax de 125cc, molt fiable i ràpid, ideal per entrenar i fer una mica el cabra quan us entrin ganes de cremar adrenalina.

El motor és un Rotax Max i està a mig us, el mateix que les gomes. L’avantatge d’aquests motors és que són super-fiables… i a més a més comptem amb embragatge, el que els fa tremendament còmodes alhora d’engegar-los i posar-se a rodar – aquesta acció, de fet, es fa amb un pulsador darrera el volant. Més còmode, impossible. A volant hi ha un display MYCHRON on es poden llegir diferents dades de la telemetria – algo veritablement impossible quan anem a fondu, i és que les rectes són tan curtes que quasi no hi ha temps de res.

El kart es troba al Kartòdrom Catalunya, a Lliça de Vall, un lloc on, per 72€ al més, us el guarden en unes gàbies i on podreu rodar sempre que volgueu – inclús quan hi ha tandes de lloguer… tot i que no és gaire recomanable. Si volguèssiu portar un kart de fora, el preu de la mensualitat pujaria a 115€, així que és algo a tenir en compte. La veritat és que és molt còmode poder arribar quan vulguis, saber que tens el kart a punt i poder rodar tot el que vulguis – amb la possibilitat de comprar la benzina allà mateix i sabent que hi ha un taller per si passa res.

 

 

 

 

 

 

El preu està en els 2.400€. Amb ell s’inclou el kart, el carret i un parell de pneumàtics davanters a mig usar. El kart mai ha competit, i a excepció d’un paracops davanter una mica atrotinat, es troba en bon estat. Com he dit, és idea per entrenar i estar en forma.

Per qualsevol dubte o en cas de que vulgueu que us passi més fotos, només cal que m’envieu un mail a danidmas@gmail.com. Si veieu això per Twitter, feu-me un favor i feu RT. Que Déu us ho pagui amb moltes voltes ràpides.

Reparto Corse Clienti: el palau dels somnis de Ferrari

Admeto que tot i que de petit era tan ferrarista com el que més, amb els anys m’he anat tornant molt més de Porsche. Coses meves. Tot i així, cada cop que veig un d’aquests cotxets vermells em segueix agafant trempera. Més encara quan parlem de Formula 1. I més si ho fem de monoplaces “descatalogats”. I fins i tot més si aquests s’apilen per dotzenes sota el mateix sostre.

Això és bàsicament el que fa el Reparto Corse Clienti, un departament encarregat de cuidar els monoplaces “privats” que la gent ha anat adquirint al llarg dels anys (quan un cotxe fa dos anys que es va retirar es posa a la venda, coses de l’espionatge), i de portar-los als diferents Ferrari Days que es celebren cada any a diferents circuits del món.

A part dels diferents monoplaces de la Scuderia, (el més antic era un del 1996, mentre que el més nou era el F2008 de Kimi Raikkonen) el Reparto Corse Clienti també s’encarrega de mantenir i gestionar els programes FXX i 599XX, on cada individu s’ha deixat uns 2 milions d’euros (es diu) per poder convertir-se en una mena de pilot provador de la casa, tot rebent les mateixes atencions que reben Fernando Alonso i Felipe Massa. S’ha de reconèixer que veure’ls tots guardats al mateix lloc impressiona força…

Via Jalopnik.

 

 

Rodant amb un 458 Challenge pels carrers de Maranello

Si un es passeja per Maranello, especialment pels voltants de la “porta del darrera” de la fàbrica de Ferrari, no li serà gaire difícil creuar-se amb cotxes de prova, prototips, i d’altres invents del fabricant italià, tot rodant strada amunt, strada avall. Això també inclou, evidentment, els cotxes de curses, i és que resulta molt més senzill anar de la fàbrica al circuit de Fiorano per la via pública, que liar-se amb remolcs, trailers i d’altres solucions mes complicades.

Això és el que (suposo) passa amb el Ferrari 458 Challenge que us presento avui, que va ser caçat – i perseguit – per uns frikis mentre circulava des de la fàbrica fins a l’entrada del traçat de Fiorano. El moment estelar, sens dubte, és el minut 3:17, quan el sorollet del motor V8 dispara l’alarma d’un cotxe només passant-li pel costat. Impressionant. I no menys impressionant és el canvi d’aquesta macchina, capaç de canviar de velocitat (quasi) com un Formula 1.

Via TheAutoUnion.