Segons diu la rumorologia popular, el Nissan GT-R en la seva darrera evolució pot accelerar de 0 a 100 km/h en dos segons clavats. Per fer-ho només cal activar el Launch Control i prèmer l’accelerador a fons, que la màgia de la electrònica ja s’encarregarà de la resta. En la mateixa línia, James May va demostrar que per anar a més de 400 km/h en un Bugatti Veyron no cal cap habilitat especial.
La història de sempre. Què és més ràpid, un super-esportiu de 600 CV o un cotxe de rallyes amb cap i peus? Autocar ha volgut sortir de dubtes, i és per això que ha agafat un Noble M600, probablement la cosa més salvatge que es fabrica avui en dia al Regne Unit, i l’ha enfrontat amb un Skoda Fabia S2000, la referència absoluta del IRC en els darrers tres anys. Potència contra tracció, exotisme contra efectivitat quirúrgica. Qui guanyarà?
No és per ser repetitiu, però avui us volia ensenyar un nou video cortesia de la revista britànica Evo Magazine i presentat pel gran Chris Harris. En aquest cas, la comparativa en qüestió enfrenta els millors esportius turbo-alimentats d’ara i sempre, començant pel genial Porsche 997 GT2 RS, el mític Jaguar XJ220, el brutal Noble M600 i el meu favorit: el Ferrari F40.
El Porsche 997 GT2 RS ofereix ni més ni menys que 611 cavalls. Evidentment, és el més modern i avançat de tots, i això es nota a la carretera, amb una entrega de potència molt linial tot i la brutal patada dels dos turbos que calça el sis cilindres. El Noble M600, per la seva part, brilla per la seva simplicitat (una mica com el F40, en paraules del propi Harris). Una de les coses que més sorprén és el manettino mitjançant el qual pots variar la entrega de potència. No obstant, no és com el de Ferrari, que modifica la entrega de potència i els reglatges del canvi, sino que en el cas del Noble, aquesta rodeta treballa directament amb el mapping del motor, oferint diversos nivells de potència depenent del que necessitem en cada moment: tenim el mode Road, amb 450 cavalls; el Track, amb 550; i el Race, amb 650. Sis-cents cincuanta.
El Jaguar XJ220, per la seva banda, pot té a veure amb el Porsche. De fet, és quasi la antítesi. Mentre que l’alemany té una entrega quasi linial, el britànic té més turbo-lag que cap altre cosa: quan acceleres, pràcticament has d’esperar un parell de segons fins que passa alguna cosa, el que obliga a anticipar-se a quasi tot. En termes de rendiment id’entrega de potència, el XJ220 poc té a fer contra la competència. No obstant, segons Harris el Jaguar és tot el que s’espera d’ell: un super-esportiu que quan deixa anar tota la potència, corre que se les pela. I després està el Ferrari F40. El que ofereix el millor so, les sensacions més pures. El més atleta. El que té més punts en comú amb un cotxe de competició. Només cal veure com li canvia la cara a Chris Harris a la que fot peu avall.
La veritat és que tots ells ofereixen pràcticament el mateix, però cadascun d’ells ho fa d’una forma ben diferent. Mentre que el Porsche és un turbo força linial, el Jaguar XJ220 és tot turbo-lag; mentre que el Noble és un cotxe modern amb un aire old school, el Ferrari F40 roça quasi la perfecció. Jo ja sé amb quin em quedo, i vosaltres?
Via Evo Magazine | Trobareu l’article complet i escanejat a VWVortex
Colla Verglas 