Pot ser que el Bugatti EB110 sigui el gran oblidat?

Finals dels vuitanta i principis dels noranta va ser per molts la era daurada dels ‘supercars’. Cotxes com el McLaren F1, el Ferrari F40, el Jaguar XJ220 o el Porsche 959 lluitaven per copar titulars de la mateixa manera que avui en dia ho fan el McLaren P1, el Ferrari LaFerrari o el Porsche 918 Spyder. El Bugatti EB110 comptava amb tots els ingredients per entrar en aquell selecte club: era exclusiu, doncs només s’en van fabricar 139 unitats, comptava amb un motor V12 de 3.5 litres, quatre turbos, tracció a les quatre rodes i un monocasc de fibra de carboni, i vestia un exquisit disseny de Marcello Gandini. Si a tot això li sumem un nom amb tanta història com el de Bugatti, que més es pot demanar?

D-Day, amb D de D-Type

Kidston es un especialista en clàssics autor, entre d’altres, del video que va reunir Valentino Balboni amb el primer Lamborghini Miura que va conduir com a provador de la casa italiana. Per la seva darrera creació han deixat el nord d’Itàlia i han marxat cap a Coventry, als afores de Birmingham, per retrovar-se amb un cotxe molt, molt especial. Es tracta del Jaguar D-Type, l’esportiu que va dominar les 24 hores de Le Mans entre 1955 i 1957 i un dels cotxes de competició més macos de tots els temps.

The Reunion: 1973-2013, una petita obra d’art sobre un Miura molt especial

Tots els cotxes tenen una petita història al darrere, més encara quan parlem de clàssics. El cas del Lamborghini Miura SV que avui — justament avui — ens porta Kidston va una mica més enllà, doncs és la mateixa unitat que tal dia com avui fa 40 anys un tal Valentino Balboni va provar als voltants de la fàbrica de Sant’Aghata Bolognese. En aquella època Balboni era un passerell que tot just començava en el negoci, i just un 5 de setembre de 1973 provava el seu primer cotxe de carrer per la marca. Des d’aquell dia la resta és història, fins al punt de que el fabricant italià va decidir fa un parell d’anys posar-li el seu nom a un dels seus cotxes.

Un video (quasi) perfecte amb dos McLarens creuant Suïssa

Hi ha dues coses d’aquest video que no arribaré a entendre mai. La primera és com pot ser que tenint dos cotxes com el MP4-12C i el mític McLaren F1, amb un so més que digne sobretot pel que fa al segon d’ells, Kidston hagi optat per col·locar una música insufrible en el segon lloc. La segona gira entorn de la ruta, i és que podent creuar Suïssa (i els Alps suïssos) recorrent algunes de les millors carreteres del món, els protagonistes hagin decidit fer-ho per autopista. Entenc que tenir la possibilitat de creuar túnels a tota velocitat bé s’ho val, però no vull ni imaginar-me el que aquest video hagués guanyat si enlloc de la ruta “ràpida” haguèssin fet el Furkapass. En fi. Si no fos per aquests dos petits detalls, aquest video seria (quasi) perfecte.