A poc que hagueu estat una mica atents als comptes de Twitter i Instagram sabreu que fa unes setmanes vaig estar passant uns dies al Japó amb la meva dona. És un país que m’encanta i que em fascina per molts motius: la gent, el menjar, la cultura, els paisatges, els barris, etc. Sovint penso que acabaria abans dient el que no m’agrada…
Les dos fotos que trobareu en aquesta entrada són les úniques que he trobat d’una sèrie de la que m’agradaria veure més material. Perquè l’Alfa Romeo Giulia Sprint GTA m’agrada, perquè el Toyota Corolla AE86 Sprinter Trueno m’agrada, i perquè aquesta estètica tan japonesa també m’agrada. I és que no sé que tenen les fotos fetes en aquest racó del món, que tenen un ganxo especial. O pot ser és el fet de que m’agradi tant aquest país i la seva cultura automobilística. Qui sap. El fet és que si en trobeu/teniu més, us agrairia m’ho féssiu saber. Gràcies per endavant.
Tot i que sembli mentida, a mi no només m’agraden els Porsche. En entrades anteriors us he deixat un bon grapat de pistes per saber que entre les meves altres passions hi ha un esportiu japonés de 1971 força emblemàtic, conegut al país del sol naixent com a Hakusoka. Estic parlant del Nissan Skyline GT-R KPGC10, un cotxe que per alguna extranya raó em torna boig. A mi i a molta més gent, com queda clar en aquest article publicat a SPEEDHUNTERS que m’ha deixat en estat de shock.
Fa un parell d’horetes que he trobat aquestes fotos per Tumblr i encara no m’he recuperat de l’ensurt. En elles tenim un pobre e inocent Mercedes-Benz SLC (C107) descapotable infectat per un virus japonès anomenat Bosozoku. Els símptomes són inequívocs: innecessaris alerons de proporcions exagerades, colors estridents, tubs d’escapament surrealistes, entrades i sortides d’aire en les que podria viure una familia de quatre membres de classe mitjana, etc. Us asseguro que he vist carrosses de la rua de Nadal menys vistoses que aquesta desgràcia amb rodes… i tot i així no sé per quina raó no puc deixar de mirar-lo.
Tot just ahir deia que la cultura dels cotxes al Japó és una de les més fascinants que hi ha, amb una barreja d’allò més variada en la que podem trobar pràcticament de tot: muscle cars, esportius italians, kei-cars, clàssics europeus. El que sigui. Tot i que jo no vaig tenir la sort de creuar-me en el seu camí, aquestes fotos d’un Renault Spider nipó venen a confirmar el que dic: Japó mola.
Japó compta amb una de les cultures del motor més fascinants que conec. Molt més que la americana o la europea o qualsevol altre que us vingui al cap. És una barreja en la que podem trobar pràcticament de tot: des de muscle cars americans a tuners europeus com Alpina o Brabus, passant per berlines d’altes prestacions tipus AMG, tuners nipons que semblen trets d’una pel·lícula de ciència ficció, clàssics europeus de tota la vida o esportius italians amb interessants modificacions. No hi falta de res. I el millor de tot és que un tampoc s’ha de despentinar gaire per trobar-los. Caminant per barris com Ginza o Omotesando, perdent-se pels carrerons que queden a tocar de Harajuku, passejant pels voltants de Shibuya, un sempre ha d’anar amb la càmera a punt per si de cas. I a vegades ni així. Per qüestions logístiques (de pes, bàsicament) enlloc d’agafar la rèflex vaig optar per la NEX-5, una càmara ideal per retratar cotxes aparcats (sobretot de nit) però horrible quan aquests es mouen ja que és força lenta a l’hora d’enfocar. Tot i així, veiet el resultat en conjunt, crec que tampoc ha quedat tan malament…
Com sempre, trobareu totes les fotos (154) a Google+. Fetes les introduccions, comencem?
Si veieu que en els propers dies estic una mica callat és perquè estaré fora. De vacances. Molt lluny. Visitant el país d’on venen els Lancer, els Imprezas i els Skylines. Els RX-7, els NSX i els Civic. On mengen sushi i teriyaki. I ramen, i yakisoba. Japó. Ens veiem a la tornada.
Fa unes setmanes, Chris Harris va publicar un video imprescindible on es posava al volant del Porsche 962C i aprofitava l’avinentesa per entrevistar al seu dissenyador: Norbert Singer. Si no l’heu vist no us el perdeu, val molt la pena. No obstant, per impressionant que pugui arribar a ser posar-se al volant d’un dels cotxes més importants de la història de l’automobilisme, imagineu-vos per un moment com seria poder-ho fer pel carrer, en el dia a dia, camí del supermercat. D’això va aquest video, un video del que ja us vaig avançar un petit teaser fa uns dies.
Si una cosa saben fer bé els japonesos són els festivals del motor. No fa gaire us parlava del Japan Lotus Day i del Gazoo Racing Festival, trobades dedicades en exclusiva a un fabricant — Lotus-Caterham la primera, Toyota-Lexus la segona — i que sovint tenen com a escenari el Fuji Speedway. Recordo que en tots dos casos no vaig poder evitar mencionar el NISMO Festival, un esdeveniment al que hi aniria encantat.
L’any passat vaig publicar un video boníssim que mai em cansaré de veure. Aquest any la qualitat pot ser ha baixat una mica en aquest sentit, però Speed Hunters ja s’ha encarregat de compensar-ho amb una cobertura excelent — com ve sent habitual — de Dino Dalle Carbonare. Sigui perquè sóc molt fan dels Skyline (sobretot del KPGC10 al R33), perquè des de que Pedro De La Rosa va guanyar el campionat Super GT sempre he sentit una certa fascinació per aquest campionat o perquè sóc un enamorat del Japó, el fet és que a mi aquests festivals em tenen mig obsessionat.
A nivell europeu, Ferrari fa algo similar amb els Ferrari Days, celebrant el final de temporada tot convidant als pilots de la Scuderia en un esdeveniment on es barregen clàssics com el Ferrari 512 M, la Ferrari Challenge o els espectaculars FXX. Per la seva part, Porsche (la divisió nordamericana, com a mínim) celebra cada tres o quatre anys les Rennsport Reunion a diferents circuits d’Estats Units — la darrera va ser a Laguna Seca fa un parell de mesos. No obstant, per alguna extranya raó, l’exotisme d’aquests festivals japos m’atrau més i tot que aquestes trobades de Porsche i Ferrari. Continua llegint
Fa un parell de setmanes vaig penjar un video i unes fotos del Lotus Day Japan 2011, un festival dedicat a la marca que va fundar Sir Colin Chapman en el que no es trobava a faltar cap model – el que inclou un parell de monoplaces de Formula 1 i models històrics com els Europa i Elan originals.
Avui toca parlar de Toyota (a la que també s’hi ha de sumar Lexus, la seva divisió premium), marca protagonista del Gazoo Racing Festival 2011. Que jo sapigués, l’equip Gazoo era l’encarregat de desenvolupar, mantenir i fer còrrer els Lexus LFA a les VLN Series. Algo així com un equip oficial… o quasi. Quan he obert la entrada de Speed Hunters, la sorpresa ha estat trobar no només els ja citats LFA i el nou GT 86 (del que parlaré un dia d’aquests), sino una bona ristra de clàssics, començant pel preciós 2000 GT i els Corolla AE86 Sprinter Trueno, sense oblidar els Supras o un Celica ex-Bjorn Waldegard.
De moment us deixo amb unes fotos, tot i que a l’enllaç original trobareu una molt bona galeria de tot el que va passar. I jo que pensava que la única marca que feia coses d’aquest tipus era Nissan, organitzadora del NISMO Festival…
Via Speed Hunters | Gazoo Racing
Colla Verglas 
