Sempre havia pensat que el Isle of Man Tourist Trophy era la disciplina del motor més perillosa que hi ha. Videos i documentals com el de Guy Martin així ho demostren. No obstant, si a un traçat com aquest li sumes una cursa amb graella i pilots, sortint en grups de 25, la cosa ja passa a ser nivell tenir els collons com la catedral de Barcelona. O més. En aquest video del Ulster Grand Prix crec que queda bastant clar el per què. Segons els organitzadors, es tracta de la fastest road race in the world. Vistes les imatges, la veritat és que hi ha poc a discutir…
Quan un pensa en la Illa de Man, és quasi impossible no pensar també en el Tourist Trophy i en motos creuan poblets a 250 km/h. Bàsicament, aquest ha estat el principal reclam de la illa des de temps immemorials. Avui, no obstant, no parlarem de Guy Martin i companyia… sino que ho farem de cotxes. Concretament, del nou rècord de volta que ha establert Mark Higgins al volant d’un Subaru WRX STi, a una velocitat mitja de 181 km/h. Repeteixo: cent vuitanta-un kilòmetres per hora de VELOCITAT MITJA!!
Els organitzadors de la Tourist Trophy van fer un forat a la agenda per permetre aquesta volta, la única que va poder realitzar el pilot britànic als 60,8 kilòmetres que té el traçat. Amb el circuit tancat per ell solet, i al volant d’un Subaru WRX STi de sèrie (només tenia la suspensió lleugerament retocada per poder digerir bé els constants rassants que té el circuit), Higgins va marcar un temps de 19:56,7 – un crono dos minuts inferior a l’anterior marca, establerta fa 21 anys per Tony Pond amb un Rover Vitesse. Si els 181 km/h de mitja espanten, espereu a llegir els 260 km/h de màxima que va agafar a la zona més ràpida. Impressionant…
Clar que anar a aquestes velocitats implica assumir un cert nivell de riscos, i si no, als dos vídeos de Road & Track em remeto. En ells veiem a Higgins vivint “el moment de la seva vida” a pocs metres de començar la volta:
Per comparació, i només perquè us pogueu fer una idea, el rècord de volta absolut a la Illa de Man està en mans de John McGuinness amb una Honda CBR1000RR Fireblade, qui va marcar un 17:12,3 a una mitja de 210,8 km/h.
Avui toca parlar d’un altre documental, tot i que aquest cop canviarem els accidents de Formula 1 per el Tourist Trophy de la Illa de Man. Aquesta cursa és, sens dubte, l’esdeveniment on s’han de tenir els collons més ben posats si és vol anar al davant. En aquest sentit, Guy Martin és un dels paios que els té més quadrats… però tot i així, mai ha aconseguir fer-se amb la victòria absoluta, tot i quedar-se molt a prop en més d’una ocasió.
Aquest documental va precissament sobre la seva persona, sobre els riscos reals que implica una cursa d’aquestes característiques, on la més mínima errada pot significar estampar-se contra un fanal, i sobre tot el que envolta el Isle of Man TT, una de els curses més mítiques que es celebren arreu del món.
El que m’agrada de la figura d’en Guy Martin és el seu aire a lo James Hunt, un d’aquests pilots old school que després de cada cursa es fumaven un piti i es bebien una cerveseta; un paio al que et podies acostar i mantenir una conversa, lluny dels flashos i dels aires de diva que acompanyen la majoria de pilots d’avui en dia; un paio normal i corrent. En altres paraules, l’antítesi del capullo de Jorge Lorenzo. Per desgràcia, aquest tipus de pilots s’està perdent a un ritme molt preocupant…
El documental TT3D: Closer to the edge s’estrenarà el proper 22 d’Abril al Regne Unit, tot i que molt em temo que mai arribarà a terres catalanes. Una llàstima. Me l’hauré de baixar.
Colla Verglas 