Com pot ser que un paio que té un Lamborghini Countach, un Pagani Zonda C12 S, un Lancia Delta Integrale Evo 2, un Lamborghini Espada o un Lotus Elan senti tanta satisfacció per un cotxe tan insignificant (en comparació amb els anteriorment citats) com ho és el Renault Clio Sport? Per tres raons, principalment. La primera és perquè aquest no és un Clio Sport qualsevol: és el Clio Sport 182 Trophy, la darrera evolució de la tercera generació del Clio, la qual venia farcida de petites millores com les suspensions Sachs de competició, deu cops més cares que les de sèrie, i millors que les que equipaven els Clios de la copa.
Entre els cotxes que m’agraden hi ha d’esculturals, de preciosos, de bonics, de romàntics, d’espectaculars… i després hi hauria un segon grup amb els cotxes que, tot i no ser gaire agradables de veure, tenen un no sé què que els fa atractius. D’entre tots aquests, el que millor descriu aquesta sensació de lleig-però-maco-alhora és el Lamborghini Espada, un coupé de quatre places equipat amb un V12 de 4.0 litres i 350 CV. Tornant de les celebracions que Lamborghini havia organitzat per celebrar el cinquantè aniversari del fabricant italià, Harry Metcalfe va decidir agafar la Route Napolen per veure com es comportava el seu espectacular Espada (fixeu-vos si us plau en ho impecable que està el motor i l’interior). Com que coses com aquesta no es fan tots els dies, Metcalfe va decidir enregistrar-ho tot en un dels cada cop més populars evo Diaries.
Imagineu-vos que teniu un parell de milions d’euros a la butxaca (és molt imaginar) i esteu pensant en comprar-vos un cotxe nou. Deixant de banda el mercat dels clàssics o esportius com el Ferrari F40 (perquè si jo tingués dos milions d’euros aquest seria el primer de la llista), podriem dir que les opcions es redueixen a dos: el Bugatti Veyron i el Pagani Huayra. Cert és que pel que val un Veyron jo abans em comprava un Porsche 991 GT3, un 991 Turbo S, un Cayman S, un 991 Carrera Cabrio i un Panamera híbrid (i encara em sobrarien diners per un 964 Carrera RS, per exemple), però això és un altre tema. Avui toca parlar d’aquests dos: Huayra versus Veyron, Veyron versus Huayra.
La setmana passada les carreteres del nord d’Itàlia es van inundar de Lamborghinis amb motiu de les celebracions del cinquantè aniversari del fabricant italià. Mig segle des de que Ferruccio Lamborghini decidís crear la seva pròpia companyia després d’una mala experiència amb un Ferrari 330 GT. Més de 300 “braus” es van donar cita en un tour en el que hi havia pràcticament de tot: des del primer 350 GT fins el darrer Aventador, passant per concepts com el Calà o cotxes únics com el Miura Jota. Harry Metcalfe, amo de la revista evo i orgullós propietari d’un Countach QV i un Espada, no s’ho va voler perdre. De passada, el britànic va aprofitar la avinentesa per fer un “petit” video de 24 minuts en el que repassa tots els models de la marca equipats amb motor V12 (que és la inmensa majoria). Un video imprescindible on fins i tot profunditza en les diferents versions disponibles que es van fer i les diferències que hi havia entre aquestes.
Pot ser pel nom no us sonarà, però Harry Metcalfe és l’amo de la revista evo. A la seva particular (i exquisita, afegiria) col·lecció de joies italiana — entre les quals hi ha un Lamborghini Countach, un Espada i un Lotus Elan — el britànic acaba d’afegir una nova joguina: un Lancia Delta Integrale Evo II, la darrera evolució del model (el Delta Evo III mai va rebre la llum verda) i de la que només es van fabricar 220 unitats. Equipa un dos litres turbo amb 215 CV de potència, una xifra que avui en dia superen cotxes com el Renault Clio RS, però que a principis dels 90 era més que suficient per passar-s’ho d’allò més bé al volant (si no es trencava, clar). A mi personalment m’agrada més el Delta Integrale 16V, però s’ha de reconèixer que per muscle i virilitat, pocs cotxes marquen paquet igual de bé que el mític Deltona.
Fa uns mesos vaig publicar un video on Chris Harris conduïa el seu Porsche 997 GT3 RS 4.0 per darrera vegada abans de guardar-lo sota cobert durant els mesos d’hivern. Avui toca fer el contrari, parlar de la primera excursió motoritzada ara que ja ha arribat la primavera. En aquesta ocasió, però, Harris i el RS 4.0 han cedit el seu lloc a Harry Metcalfe — editor i “amo” de la revista EVO Magazine — i al seu petit, sublim i encantador Lotus Elan Sprint de 1972.
Abans de sortir a rodar, però, el britànic ens fa una dissertació ràpida de tot allò que ha fet del Lotus Elan el que és: una referència en termes de conducció i sensacions al seu volant durant els 50 anys que fa que es va posar al mercat. Uns números ràpids: 126 CV de potència, poc més de 700 kilos de pes, llandes de 13″ i pneumàtics en mida 155, un 0 a 100 km/h en sis segons i poc més de 200 km/h de velocitat màxima. No cal més.
Fa un parell de dies us parlava de les fotos que Porsche havia publicat del “nou” 918 Spyder. Es tracta d’una tendència cada cop més extesa entre els diferents fabricants, i consisteix de mostrar el cotxe abans d’hora, quan aquest encara es troba en ple procés de desenvolupament, amb l’únic objectiu — dedueixo — de mantenir el hype i que la gent segueixi parlant del cotxe en qüestió. Doncs pel que es veu, Porsche no es va limitar a publicar les imatges, sino que va convidar a diferents mitjans per un primer contacte amb el seu nou super-esportiu. Entre aquest hi havia Harry Metcalfe, l’amo de la revista Evo.
En el video que obre aquesta entrada veureu tots els secrets de la nova creació de Porsche, que no són pocs. Un motor elèctric al davant, un altre al darrera i, just al mig, un V8 de 3.4 litres com el que portava el RS Spyder LMP2. Tot i que m’encanta la simplicitat del Porsche Carrera GT (recordeu que només es va oferir amb un canvi manual), no negaré que aquest invent en el que Porsche està treballant de valent em fascina… i molt. No m’extranyaria que l’any 2013, quan és de suposar que serà presentat el nou Porsche 918 Spyder, super-esportius com el Lamborghini Aventador LP700-4 quedin completament obsolets d’un dia per un altre. El principi d’una nova era? Qui sap.
Colla Verglas 
