Tal com us vaig comentar ahir, aquesta tarda Auto 88 m’ha cedit un Fiat 500 TwinAir per poder-lo provar durant el cap de setmana. De moment només he fet una seixantena de kilòmetres, suficients per treure algunes conclusions preliminars, però que encara no m’han permés comprobar algunes coses que volia comprobar. No obstant, demà ja tindré temps de remenar i toquetejar el nou joguet de Fiat, i poder veure d’aquesta manera si aquesta “revolució” de la que tant parlem, i que anomenen TwinAir, és tan bona com diuen.
Abans d’enfilar l’autovia cap a La Garriga, l’he estat provant per Montjuïc i Miramar en companyia de la Sonia, l’altre blogger seleccionada per aquest projecte. Abans d’arribar-hi he hagut de creuar Barcelona, el que m’ha donat la oportunitat de provar (i de quina manera) la interesant tecnologia start/stop. Com suposo que us debeu imaginar, aquesta s’encarrega d’aturar el motor a la que arribem a un semàfor (o aturem el cotxe per la raó que sigui) i el deixem en punt mort. En el moment en que tornem a trepitjar el pedal del embrague per posar la primera, el sistema automàticament torna a engegar-se quasi sense retard: en condicions normals, un ni s’adona.
Fa un parell d’anys vaig tenir la oportunitat de conduir un Smart ForTwo amb un sistema similar. En aquest cas, donat que el cotxe era automàtic, el retard en l’arracada es feia notar d’una forma més acusada, doncs en cap moment calia “posar primera”, sino simplement trepitjar l’accelerador. No obstant, s’ha de dir que el cas del Fiat és força diferent: un servidor quasi no s’hagués adonat que el sistema estava actiu (perquè es pot desconectar, per si no ho havia dit) si no fos pel silenci sepulcral que se sentia en els semàfors.
En aquest sentit, una de les coses que sempre em preocupaven d’aquest tipus de solucions és que a la que estem maniobrant (parar, posar primera, parar, punt mort, marxa enrera, punt mort), donava per fet que el sistema es tornaria boig. No obstant, a la que el cotxe nota que l’aturada no és la “típica aturada en un semàfor” (parar-embrague-punt mort-esperar-embrague-primera-arrencar), sembla ser que es desconecta de forma automàtica fins que el cotxe torna a agafar una certa velocitat. Bona pensada. Dani approves.
Com podeu veure a la imatge, el color del cotxe és el mateix que el de les fotos oficials que vaig penjar ahir: un blau estrident que és qualsevol cosa menys discret. No obstant, haig d’admetre que a mi m’agrada i que va força a joc amb la personalitat del Fiat 500. L’interior està especialment ben treballat (tot i que demà ja tindré ocasió de analitzar-lo amb més detall), amb un disseny que a mi personalment m’agrada força i que sens dubte el diferència d’altres propostes més “generalistes”. Clar que aquest cotxe tampoc està pensat per lluitar de tú a tú amb el Seat Ibiza 1.2, dic jo.
Demà ja entrarem una mica més a fons amb la ergonomia, els acabats i la comoditat general dels comandaments, doncs tinc planejada una petita excursió per Osona, el Ripollés i la Garrotxa.
Ja de camí a La Garriga, on pràcticament tot és autovia, he pogut exprimir una mica més el propulsor bicilíndric de tan sols 875 cc (sempre respectant, això sí, els límits de velocitat). Curiosament, respectar els límits de velocitat m’ha permés adonar-me d’un petit problema que té aquesta versió. El canvi compta amb uns recorreguts molt llargs, especialment la cinquena, el que a efectes pràctics la converteix en un element practicament decoratiu. Per entendre’ns, a 110 km/h, el cotxe quasi ni tira. Està clar que si l’han fet d’aquesta manera és per estalviar combustible, ja que el motor pot circular a menys revolucions. El que no tinc tan clar és si ho han fet pensant en el mercat italià, on la màxima és 130 km/h, o en l’espanyol, on a dia d’avui no es pot passar de 110 km/h.
De totes maneres, la major part del temps l’he fet amb el mode Eco activat, un sistema encarregat de restringir la quantitat de par que entrega el motor amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions. Demà, amb més kilòmetres d’autovia, ho provarem una mica més a fons, així com el propi consum de carburant, que algo em diu que serà força més alt que els 4,1 que anuncien com a dada oficial (i ja sabem que les dades oficials no sempre són del tot realistes).
Dit això, haig de reconèixer que la primera impressió és força positiva, tot i que hi ha un parell de detalls que m’han deixat amb la mosca al nas. Demà és d’esperar que el poguem analitzar amb una mica més d’intensitat: provant tot el que volem provar, mirant el consum (l’ordinador d’abord l’he “descobert” remenant botons ja quasi quan arribava a casa), fent kilòmetres per veure si l’interior és tan còmode com sembla, analitzant amb una mica més d’ull com funciona el mode Eco en carretera (en ciutat ni es nota), etc. Aquestes coses, que us haig d’explicar. Estigueu atents, doncs, perquè seguirem informant.
Trobareu un bon grapat de fotos al compte de Flickr…
Més info: Flickr | Sonia Prado – Off the wall | Auto 88
Colla Verglas 