Tot i que els indrets abandonats són d’alló més fotogènics, s’ha de reconèixer que a vegades sap greu veure segons què. Això és si més no el que he sentit al veure la galeria de fotos de la fàbrica de De Tomaso que ha publicat La Reppublica. Entre la runa i la merda que hi ha escampada per les instal·lacions podem trobar els motllos d’un Pantera que mai arribaríem a veure, alguna carrosseria de Guara i poca cosa més. Per posar-se a plorar…
Fa uns dies SEAT va tenir la gentilesa de convidar-me a la presentació del nou León ST familiar. Es tracta de la tercera carrosseria que presenten, i arriba pocs mesos després del debut de la variant de cinc portes i del SC de tres portes que també vaig tenir el plaer de provar. Per la gama León això és tota una revolució, ja que des del seu debut l’any 1998 sempre s’havia comercialitzat únicament en format cinc portes.
Imagino que entrar al McLaren Tchnology Center, seu tant de l’equip McLaren de Formula 1 com de McLaren Automotive, la divisió responsable dels cotxes de carrer, no està a l’abast de tothom. Me l’imagino com en una pel·lícula de James Bond, amb identificadors amb escàner de retina, cartells amb amenaçadors DO NOT ENTER i coses per l’estil. La realitat segurament és més o menys així (venint d’una empresa dirigida per Ron Dennis no m’extranyaria en absolut), d’aquí que reportatges com el que fa unes setmanes va fer la BBC siguin tan benvinguts.
Sempre he sentit fascinació per les fotografies i videos d’època on apareixen clàssics com el Lamborghini Miura, qualsevol Ferrari dels anys seixanta o el Porsche 911. En elles sempre hi ha un punt de nostàlgia, un punt evocador d’una època o les coses es feien diferent. Sense tanta electrònica, ni tants robots. Pura artesania. D’aquí que m’hagin agradat tant els dos articles que us porto avui, un de Petrolicious, l’altre de Diariomotor.
Avui per fi he trobat una estoneta per veure el darrer video de /DRIVE on visiten la fàbrica de Morgan Motor Company. Deixeu-me dir d’entrada que m’ha deixat absolutament fascinat, i no sabeu de quina manera. Per què? Doncs perquè el que fan entre aquelles quatre parets és artesania total, és amor per l’automòbil en estat pur. I qui millor per explicar els diferents procesos pels que ha de passar un cotxe que el propi CEO de la companyia, Charles Morgan? Em fascina la seva proximitat, em fascina que a dia d’avui encara facin servir la fusta de la manera que la fan servir, i em fascina la quantitat de procesos que encara es fan a mà quan en qualsevol altre companyia es farien ja de forma automatitzada (les sortides d’aire del capó són un molt bon exemple). Queda clar que a Morgan les coses simplement es fan d’un altre manera.
Teniu tres quarts d’hora en els que no sabeu què fer? Doncs aquí teniu la solució — un reportatge de National Geographic sobre el Lamborghini Aventador LP700-4 i com es fabrica, des del disseny inicial fins al cotxe acabat. No sé vosaltres però a mi aquests documentals sempre m’han fascinat, sobretot a l’hora de veure com un munt de ferralla (i per ferralla vull dir fibra de carboni, titani i alumini) pot acabar convertint-se en un joguet com l’Aventador, capaç de transmetre sensacions al·lucinants a qui tingui la sort de posar-se al volant.
Via TheAutoUnion
A dia d’avui, si us apropeu a una trobada de clàssics i en ella us creueu amb un Porsche 911 anterior a 1973, podeu donar per fet que es tracta d’una unitat convenientment restaurada. Passeu-vos per nouonze i veureu de què parlo. Pocs queden ja que encara conservin la pintura original, que 40 anys passen molt ràpid. Un dia, però, tots aquests cotxes estaven aparcats a l’exterior de la fàbrica que el fabricant alemany té a Zuffenhausen, una zona industrial a tocar d’Stuttgart, esperant a ser enviats als seus afortunats destinataris.
En les fotos que trobareu a continuació, publicades per cinelliguy i que he trobat al molt recomanable blog IEDEI, es pot veure com era el dia a dia a la fàbrica de Porsche. De les cadenes de muntatge on s’assemblaven els 911 a la zona on es muntaven els motors, dels aparcament on els 911 esperaven ser enviats als seus respectius destinataris als bancs de rodatge on es verificava que tot funcionava com un rellotge. Comparat amb les megafactories que els grans fabricants tenen avui en dia, amb unes capacitats de producció que fan autèntic vertigen, aquestes imatges són certament relaxants i evocadores.
Aprofito que tinc una mica de temps per actualitzar una mica el blog, que la veritat és que està una mica abandonat. Coses de l’estiu, m’imagino: més temps lliure podría significar més temps per escriure; a la pràctica, no obstant, més temps lliure vol dir més temps per fer coses amb la parella, la familia, els amics. Sortir, anar al cine, quedar amb els amics, arreglar el Clio, viatjar. Tot plegat implica que el temps que li puc dedicar al blog, irònicament, baixa de forma inversament proporcional en relació al temps lliure del que disposo.
No obstant, ara que tinc una estoneta, aprofitarem per penjar un parell de coses, que la carpeta de “entrades pendents” ja comença a abultar massa. Per començar, un curiós vídeo a càmara ràpida on es pot veure tot el procés de fabricació d’un BMW Serie 3: des de la fase de planxa, on es fabriquen els plafons de la carrosseria, fins a la fase final d’ensamblatge, passant per mil-i-un tallers siguin aquests de pintura o on es fan les soldadures… alguns dels quals ben bé podrien fer de escenaris per segons quina escena de Star Trek. Força curiós, la veritat…
Via MotorFull
Molt interesant l’article que he llegit avui sobre Lingotto, al famosa fàbrica de FIAT a Turín que es caracteritza per tenir un circuit òval al terrat, on provaven tots els cotxes que es fabricaven als pisos d’abaix. Va ser inaugurada l’any 1923, i ben aviat es va convertir en la planta de fabricació d’automòbils més gran d’Europa. L’últim cotxe que va sortir d’aquest emblemàtic edifici va ser un Lancia Delta, l’any 1982.
El detall que m’ha cridat més l’atenció, i que jo personalment desconeixia, és que el procés de fabricació de vehicles en cadena culminava a la última planta, on els tècnics donaven un parell de voltes per comprobar que tot estava correcte. És a dir, que a les plantes inferior es muntava la carrosseria i els motors – les partes més pesades – i a mesura que anava avançant en el procés de muntatge, i pujant planta rera planta, se li anaven incorporant altres elements com la suspensió, l’interior, etc. Ho he trobat genial.
Si Lingotto es mundialment coneguda és gràcies a la pel·lícula The Italian Job – no l’americana, que ni passa a Itàlia, sino la bona… la anglesa. En aquest video, a partir del minut 3:42, podreu veure els tres Minis rodant per l’òval…
Personalment he trobat la història d’aquesta fàbrica-circuit molt interesat i us recomano la lectura. Avui en dia desconec si és visitable o no. Tot i que ja no surten cotxes de les seves instal·lacions, l’edifi s’ha reconvertit en oficines i un centre comercial, així que… qui sap. Serà qüestió de plantar-se allà i preguntar…
Via Jalopnik.
Colla Verglas 
