BMW ha decidit celebrar el títol que Marco Wittman ha aconseguit aquesta temporada al DTM amb una edició especial a la que han batejat com a BMW M4 Champion Edition. Originals, eh? Se’n faran només 23 unitats, que és el dorsal que el pilot alemany ha lluit aquesta temporada, i comptaran amb una estètica molt personal, entenent per ‘personal’ que no serà del gust de tothom. Per a qui no hagi seguit gaire el DTM aquesta temporada, aquests són els colors que Wittman ha vestit aquesta temporada.
Per més que no em cansi de repetir que no hi ha res com el DTM de finals dels 80 i principis dels 90, us haig de confessar que sento una certa de fascinació pels cotxes moderns, uns invents molt difícils de catalogar a mig camí entre els GT i un monoplaça de la GP2. Són cotxes que poc o res tenen a veure amb els cotxes de carrer en el que suposadament estan basats (per més que Audi s’entesti en fer-nos creure el contrari), on la aerodinàmica és tan complexe que avançar es converteix en una missió impossible. Són cotxes al·lèrgics al contacte, i tot i així és impossible resistirse als seus encants. En el capítol de /CHRIS HARRIS ON CARS publicat ahir, el britànic es posa al volant del BMW M3 DTM de Bruno Spengler. Han passat uns dies i el seu coll encara es ressenteix.
Michael Schumacher va començar a fer-se un nom gràcies al programa de joves pilots de Mercedes-Benz. Coses de la vida, aquesta també és la marca amb la que s’acabaria retirant de la Formula 1 més de dues dècades després, convertit en el millor pilot de tots els temps. Dels inicis del pilot alemany al mundial de resistència ja vaig parlar-ne en el seu dia. La que pot ser ja no és tan coneguda és la seva participació al DTM amb la marca de la estrella.
Fa un parell de setmanes Mike Rockenfeller es va proclamar campió del DTM amb un Audi A5. Per celebrar aquest merescudíssim títol, els d’Ingolstadt han pensat en fer una edició especial del seu elegant coupé limitant-la a només 300 unitats. Sona bé. El problema és que el producte resultant no és ni de bon tros el que un aficionat als cotxes i al DTM podria esperar, sino una merda d’edició “especial” on d’especial no hi ha pràcticament res: llandes de 20″, un horrible aleró fix al darrere, i uns adhesius a banda i banda amb el dorsal i les lletres ROC que el pilot alemany llueix al DTM. I encara gràcies.
Dels BMW M3 del DTM als 320 Turbo del DRM, dels Porsche 934 Turbo RSR i 935 K3 al 956 de Brun Motorsport, del NSU TT al Opel Omega, de l’Alfa Romeo 155 V6 TI al Ford Capri de Zakspeed. El vincle de Jägermeister amb l’automobilisme — sobretot l’alemany — és innegable. Des de fa uns anys, però, la mítica decoració taronja ha desaparegut dels circuits per raons que escapen al meu coneixement, el que és una veritable llàstima. Us imagineu un Audi R18 e-tron quattro vestit amb aquests colors? O els nous 991 GT3 RSR, o els BMW del DTM. Sigui el que sigui, aquí va una petita recopilació dels cotxes, prototips i monoplaces que van lluir els colors d’aquesta beguda alemanya entre els anys 70 i principis dels 90. Per triar i remenar.
L’any 1996 el DTM — reconvertit un anys abans en ITC — va acabar morint d’èxit amb uns costos exorbitants que fins i tot rivalitzaven amb els pressupostos de la Formula 1. Per la temporada següent Zakspeed havia preparat l’Opel Calibra 4×4 definitiu, equipat amb un motor 2.5 V6 d’origen Cosworth que s’enfilava fins més enllà de les 12.000 rpm, i amb un pes que rondava els 1.040 kilos. Per desgràcia els plans es van tòrcer una mica quan Opel va decidir tocar el dos, deixant el cotxe en mans de Zakspeed ja que ells no en volien saber res. Què va fer aquest preparador alemany? Doncs guardar-lo a la seva col·lecció particular tal qual el van deixar en el seu dia: amb la carrosseria de fibra de carboni completament desprovista d’adhesius que poguessin arruinar la seva línia.
Comparar el DTM actual amb el de principis dels noranta és injust, ho admeto. I jo he caigut en aquesta comparació en més d’una ocasió. I de dos. Són dues èpoques diferents, amb necessitats aerodinàmiques diferents que requereixen estils de pilotatge diferents. Amb tres-cents apèndixos aerodinàmics penjant de la carrosseria, qualsevol contacte entre dos cotxes pot acabar trencant un winglet, amb la conseqüent pèrdua de velocitat punta, dècimes per volta, el que sigui. Aquesta és per mi la principal diferència entre els BMW M3 de Ravaglia i els BMW actuals d’Spengler i companyia. I és per això que aquest video m’ha sobtat tant. Es tracta de la primera volta al Red Bull Ring Spielberg, on tocava cursa del DTM la setmana passada, en el Mercedes-Benz de Gary Paffett. No és una lluita aferrissada com les d’abans, però tampoc està malament.
Les 24 hores del Nürburgring no van ser l’únic aconteixement automobilístic de primer nivell durant el cap de setmana passat. Brands Hatch va ser l’escenari de la segona ronda del DTM alemany, un traçat en el que Jenson Button va tenir la oportunitat de fer algunes voltes amb Mercedes-Benz C-Klasse Coupe DTM de Gary Paffet. En el video el teniu passejant a un personatge del que no sabem res però a qui anomenarem “cabró amb sort”. Ara que ho penso, tampoc és el primer cop que veiem a Jenson Button fent de “taxista”, i la veritat és que no se li dona gens malament. No serà que el britànic ja està pensant en una retirada “tranquila” al DTM de la mà de Mercedes-Benz? Pensa malament i encertaràs…
Molt il·lustratiu el set de fotos que he trobat avui per Tumblr. Bàsicament tenim un BMW M3 DTM E30 decorat amb els colors del M3 DTM 2012, al costat del M3 DTM 2012 decorat amb els colors del BMW M3 DTM E30 original. No entraré amb les diferències entre l’un i l’altre (això ja ho vaig fer el darrer cop que vaig comparar aquestes dues èpoques) perquè em poso de mala llet. Només cal que mireu la foto on surten tots dos d’esquena.
Actualitzada: Es tracta d’un video promocional on BMW ha “enfrontat” els dos darrers campions del DTM amb la marca: Roberto Ravaglia, campió l’any 1989 amb un E30 M3 DTM, i Bruno Spengler, campió l’any passat en l’any del retorn de la marca al campionat. Curiós, si més no. Però per més que els comparin…
El video sobre el que gira aquesta entrada seria perfecte si no fos per la horrible música que el seu creador ha escollit per ambientar-lo. Tot i així, cal dir que la espectacularitat de les imatges, amb càmeres onboard des de tots els angles inimaginables — interior de l’habitacle, paracops davanter i posterior, pas de roda — bé es mereixen una oportunitat. Els protagonistes són els de sempre: els 190E 2.5-16 Evo II, els M3, els Audi V8 Quattro, barallant-se cos a cos en traçats mítics com el Nordschleife, el Hockenheimring o el mític Norisring. Us el perdreu?
Colla Verglas 