Nou rècord Guiness al canto més llarg: 82,56 kilòmetres

Us imagineu anar de Barcelona a Torredembarra fent un canto interminable de més de 80 kilòmetres? Doncs això és el que més o menys va fer Johan Schwartz amb un BMW M5 F10, establint de passada el rècord Guiness al canto més llarg. La gesta va tenir lloc en una pista lliscant convenientment “humidificada”, cosa que, la veritat sigui dita, li resta una mica de mèrit a la aventura. Tot i així, mantenir la concentració durant la mitja horeta que debia durar el canto (va fer 322 voltes!!) també s’ha de valorar en la seva justa mesura. Després de tot, l’anterior rècord a dures penes superava la dotzena de kilòmetres…

Es veia venir: un Toyota GT 86 amb el motor 5.0 V8 del Lexus IS-F

Max Orido // FT-86 Behind the scenes… from Luke Huxham on Vimeo.

Es veia venir. Des del primer moment en que es va presentar el nou Toyota GT 86/Scion FR-S/Subaru BRZ, estava cantat que tard o d’hora apareixeria algú i li endollaria un motor amb una bona dosi extra de potència. Després de tot, sembla que el nou biplaça japonés — definit per molts com el millor cotxe japonés des del Honda NSX — hagi estat concebut des d’un inici amb la idea del drifting en ment.

Com que 200 CV, tot i no estar malament per començar, no és una potència prou digne si el que es vol és anar de canto, l’equip de Manabu “Max” Orido ha decidit muntar-li el motor 5.0 V8 del Lexus IS-F. En altres paraules: 423 CV de potència. Més del doble que l’hereu espiritual del Hachiroku. No sé per què, però tinc la sensació que aquesta conversió no serà la última que veiem sobre la base d’aquest coupé…

Així és com celebren les victòries a Austràlia

Genial la forma en la que Shane Van Gisbergen va celebrar la victòria a la cursa del campionat V8 Supercars que es va celebrar el juny passat al Hidden Valley Raceway. Fins ara havia vist donuts, més donuts i encara més donut — una pràctica, de fet, prohibida explícitament per la federació espanyola — però mai una mostra de drifting tan perfectament executada com aquesta.

Via Racing Gang

Drifting. Radiocontrol. Onboard.

Tres conceptes: Drifting. Radiocontrol. Onboard. Fins ara, sabia que el drifting era tota una religió al Japó. El que no sabia és que la obsessió per aquesta particular disciplina arribaria als extrems de frikisme que es poden veure en aquest video. La veritat és que les competicions de drifting amb cotxes a radiocontrol no són precissament noves.

El que ja no ho és tant és veure-les “des de dintre” (literalment), amb tant detall com es pot veure en aquest clip. Al·lucino. I al·lucino no només pels detalls de l’interior del cotxe, que ja de per sí impressionen… sino perquè, a més a més, pilot, volant i fre de ma es mouen en consonància amb el que fa el cotxe. Més realista, impossible.

Via Speed Hunters.

No és més imbècil perquè no entrena…

Bé. Poc a dir en aquesta entrada. Mireu el video i jutgeu vosaltres mateixos.

Tan difícil és fet un canto? Jo crec que balancejant una mica el cotxe i aplicant la dosi correcte de gas ja n’hi hauria d’haver prou, oi? Fins i tot ens podriem ajudar del fre de ma per descolocar el cul. No sé, no sóc cap expert però juraría que no ha de ser tan complicat. I si no, sempre pot buscar un d’aquests tutorials que corren per internet, com el de Chris Harris amb un BMW E39 M5 o el del mestre Keichii Tsuchiya.

Ben pensat, diria que la inutilitat supina d’aquest home està provocada pels neons. Sigui el que sigui, es tracta d’un merescudíssim #etfelicitofill en tota regla.

Pupurrí informatiu (IV)

• A Porsche sembla que li van bastant bé les coses. Tan bé, que ara vol anar directament a per Ferrari amb una reinterpretació moderna del genial 959. Tan de bo el nou esportiu d’Stuttgart-Zuffenhausen faci honor al seu nom. (via Piston Heads)
• Una interesant entrada sobre el Toyota GT One Roadcar. Probablement, el cotxe més extrem i proper a la versió de curses que s’ha fet mai. (via Cosas Únicas)
• Ducati Muletto: el fill bastard d’una Ducati i un tricicle Piaggio. Qui ho hagués dit de la marca que, anys després, crearia la Desmosedici RR de carrer. (via Bike EXIF)
• No sóc gaire fan de les preparacions basades en Ferrari o Lamborghini, però s’ha de reconèixer que aquest Underground Racing 458 Italia Twin Turbo no està gens, però que gens malament. (via Diariomotor)
• Quan parlem de rallyes, estic segur que no m’equivoco si dic que el so del Porsche 911 GT3 és del millor que hem pogut sentir mai des dels temps dels Audi Sport Quattro S1… o fins i tot el Lancia Stratos! (via GT Spirit)
• Que passa quan li deixes un cotxe de drifting valorat en 120.000 a una conilleta Playboy lleugera de roba que, per més per acabar-ho d’adobar, mai ha conduit un cotxe amb canvi manual? (via Jalopnik)

Després de la versió de curses de la Ford Transit, arriba la variant Drifting Edition

Si fa unes setmanes us parlava d’un particular campionat portugués protagonitzat per la Ford Transit, avui toca parlar d’una Ford Transit Drifting Edition. A diferència de les primeres, que mantenien el motor turbo-dièsel original, aquesta furgo driftera equipa el motor del BMW E39 M5, és a dir, un V8 de 4.0 litres amb prop de 440 CV (de fet, la cilindrada ha pujat fins els 4.9 litres). Si a tot això hi sumem les versions Supervan que Ford va fer amb motors de Formula 1 o la que muntava el motor del XJ220, queda clar que la Transit és (probablement) la furgoneta més ràpida de tots els temps… amb permís de la Renault Espace F1, clar.

Via Carscoop

La essència del drifting resumida en un parell minuts

No sóc gaire amant del drifting, la veritat. Ho admeto. Però a vegades hi ha videos que em deixen en la obligació de publicar-los… tot i que vagi una mica en contra dels meus principis sacrosants. Aquest és el cas del clip d’avui: un video que en tan sóls dos minuts, resumeix d’una forma prou clara el que representa tot això del drifting. Clar que el drifting també pot ser el que es veu en aquest video, on un paio mesura la força G mitjançant el mamellamen de la seva copilota.

Via Jalopnik.

Dedicat a l’Ignasi, l’únic pilot del món mundial que pilotant un BMW de rallyes, no fa cantos ni a les paelles més tancades. Ets el més millor. 

Per a tots aquells que pensen que els Volvos són avorrits…

Normalment, i més si tenim present el que ens ha anat oferint el fabricant suec en els darrers anys, no és difícil associar la imatge de Volvo amb la d’un pare de familia dominguero conduïnt a tres per hora. Que se n’ha fet del 850 T-5R? Que se n’ha fet del S60 R? Amb ho avorrits que són avui en día, resulta curiós veure “viejas glorias” com el Volvo 242, donant guerra i fotent cantos com si d’un BMW E30 es tractés…

Via Jalopnik.

Tandes (i cantos) a Mora d’Ebre

Dissabte passat, al traçat tarragoní de Mora d’Ebre, una grapat de cremats es van reunir amb la seva maquinària amb l’únic objectiu de cremar roda. Literalment. Només els hi va faltar un bidó de benzina i un misto per acabar de liar-la. No obstant, com que aquesta gent es bastant old-school, van preferir fer-ho com s’ha fet sempre: muntant rodes velles al darrere, i peu abaix fins que es doblegui el pedal del gas.

Trobareu les 86 fotos restants a Colla Verglas Foto o clicant directament sobre les imatges d’aquesta entrada.

Només així vaig poder aconseguir fer fotos com aquesta:

O aquesta, amb el meu germà fent ballar la Sabine:

O aquesta altre, amb en Ramon fotent el seu E36 a tres rodes…

El resultat de tot plegat va ser aquest:

El traçat de Mora d’Ebre no és ni molt menys un Montmeló. De fet, ni tan sols s’apropa a un Calafat. És mes aviat un kàrting per nens grans, un circuit ideal per fer tandes, i cantos. Sobretot cantos. Perquè amb una mica de traça, un podía fer quasi tot el traçat de costat, incloent la recta!!

Aquestes tandes, sobretot, van servir al meu germà per estrenar-se de veritat amb la Sabine, per fer-se amb la seva conducció i prendre-li les mides de cara al seu debut als trams catalans la temporada vinent. És per això que al principi va començar muntant gomes Toyo, els semi-slicks que farà servir la temporada vinent, tot i que al cap d’una estona, i en vista de que fer cantos amb aquests pneumàtics era una mica mes complicat, finalment va muntar gomes caca-de-la-vaca per fer una mica l’animal.

El seu copilot i amic de Colla Verglas, en Lluís Comas, també es va estrenar en això dels “cantos” amb el seu Opel GT. No és un cotxe tan fàcil de portar com el BMW, però Déu n’hi do…

I d’entre la resta de cotxes, doncs una mica de tot, especialment BMW. Hi havia dos o tres eme-tres, un parell dels quals també van fer acte de presència al Nürburgring l’estiu passat, així com algún que altre E30 325i, més o menys preparat

La nota de color la posava un Porsche 997 Carrera 4 i un Peugeot 205 Rallye, que van donar una mica de varietat al paddock…

En resum, una jornada d’allò més divertida, amb molt bon ambient i molta, molta olor a goma cremada. A la pròxima cita segur que no hi falto, que el Renault 5 GT Turbo ja fa molts dies que fa bondat al garatge…

Trobareu les 86 fotos restants a Colla Verglas Foto o clicant directament sobre les imatges d’aquesta entrada.

Nota: si vau estar rodant a Mora d’Ebre i voleu alguna foto del vostre cotxe que no heu trobat per aquí, només m’ho heu de demanar. Crec recordar que com a mínim, tinc un parell d’imatges de cadascun dels cotxes que van estar rodant.

Em trobareu a: danidmas@gmail.com