Dani Sordo. Rally Monte-Carlo. MINI Countryman WRC.

Com ja sabeu, l’edició d’enguany del Rally Monte-Carlo marca el retorn de la marca MINI al mundial de rallyes. Durant les darreres setmanes, Dani Sordo i l’equip anglés han estant entrenant de valent, i tot i que dubto molt que puguin plantar cara al Citroën DS3 WRC de Sebastien Loeb — amo i senyor se la prova — s’ha de reconèixer que van ràpid. Molt ràpid. Com a mínim això és el que es despren de la imatge que he trobat pel Facebook: a tres rodes i tallant fins i tot allà on no s’hauria de tallar.

Actualització —

Hi ha una segona imatge, quasi idèntica, però des d’un angle diferent. No us recorda a la mítica foto del Ford Escort Mk2 passant a fondo per un lloc similar?

Video del dia: el retorn de Mini al Mundial de Rallyes

Una de les tornades més esperades al Mundial de Rallyes és la de Mini. De la ma de Prodrive, Dani Sordo i Chris Meeke intentaran emular els èxits de 1964, 1965 i 1967, quan els petit trastos britànics es van imposar al Rally Monte-Carlo. No serà fàcil, però. Sigui el que sigui, el que és un fet és que aquesta temporada 2011 marcarà el retorn d’un nom mític… i amb ell, no podia faltar l’habitual video oficial de torn.

Per cert, durant el passat Saló de Ginebra vaig tenir la oportunitat de pujar-me en un d’ells. Pel que sembla, cosa que jo desconeixia totalment, el cotxe està a la venda per 350.000€ la peça, en un sistema similar al que està vigent al IRC: qualsevol equip privat por adquirir un cotxe pràcticament idèntic al oficial de la marca. La veritat és que, des de dins, si una cosa el diferència respecte al nostre Clio és la fibra de carbono. Pel que fa a la resta, si fa o no fa, i salvant les distàncies, la cosa no canvia tant: palanca de canvis al volant, display petit, minimalisme portat al extrem. Com han de ser els cotxes de competició…

Via Autoblog.

De terra a asfalt en 75 minuts: un tribut a la feina invisible dels mecànics

Si el passat RallyRACC Catalunya-Costa Daurada es va caracteritzar per alguna cosa, va ser per l’etapa mixta de divendres, on es combinaven trams d’asfalt amb zones de terra. Per l’espectador (i la televisió), l’espectacle estava assegurat, ja que els cotxes no podien ser ni 100% terra, ni 100% asfalt, sino quelcom intermig que no servia ni per una cosa ni per un altre. En general, però, els cotxes van optar per un setting més orientat a la terra; m’imagino que entrar en una pista indecent amb reglatges d’asfalt significaría estampar-se al primer revolt.

El fet és que els mecànics només van tenir 75 minuts a l’assistència per passar dels reglatges de terra a la configuració d’asfalt. I no, no penseu que només canviant les molles i els pneumàtics la cosa ja valia. Res més lluny de la realitat. Frens, diferencials, suspensió. M’imagino que també la direcció. Bé. Multitud de coses que es van haver de canviar en un no res.

En aquest video, tot un tribut a la feina quasi sempre invisible dels mecànics, podeu veure a la tropa de Citroën Sport treballant en el cotxe de Dani Sordo. 75 minuts. Una hora i quart on el cotxe passa d’uns reglatges més propers al rally de Finlàndia, a la habitual configuració d’asfalt que tan acostumats estem a veure pels trams de Tarragona.

Via: Racingpasión | Foto: Daylife

216 km/h

Rally de Bulgaria. Dani Sordo. Citroën C4 WRC. Carretera asfaltada. Asfalt de merda, això si. Bots. Forats. Arbres. Pedres. Espectadors. Faroles. Aquell petit rasant mal anotat. Més arbres i més pedres. I el paio, com qui no vol la cosa, a 216 km/h. Listen, and repeat: dos-cents setze kilòmetres per hora. En una carretera en la que a dures penes es podrien creuar dos cotxes sense que un no hagués de trepitjar herba. Im-pressionant.

Se suposa que els pilots de Formula 1 són els més ràpids dins del món del motor. Amb imatges com aquesta, permeteu que discrepi: té més collons en Dani Sordo a 216, que l’Alonso a 360 km/h a final de recta de Monza – amb totes les escapatòries del món, guardarails, asfalt llis i immaculadament perfecte. M’agradaria veure per una carretera d’aquestes al Hamilton anant a aquestes velocitats…

Jo he anat a 216 km/h, en una autopista alemana, amb un Seat Ibiza Cupra TDI. He anat a aquesta velocitat amb un VW Golf GTI al Nürbringen (com diria ma mare). He anat a aquesta velocitat amb el Renault Clio Cup a Montmeló, volta rere volta. Però us asseguro que ni de conya es té la sensació de velocitat que es té en aquesta càmara onboard que porta en Dani Sordo. És realment per treure’s el barret davant d’aquests pilots…

Via: Racingpasión