Tota la informació sobre el nou Renault Clio Cup 2013

Aquesta darrera setmana ha estat d’allò més animada per Renault. El saló de París va ser l’escenari escollit per la presentació en societat del nou Clio RS 200 EDC. Només uns dies després, al circuit de Paul Ricard i amb motiu de les World Series by Renault, tot el protagonisme va recaure en la versió de curses — el nou Renault Clio Cup de circuits. Les primeres informacions sobre el nou joguet francès no eren gaire clares, centrant-se principalment en quatre fotos i obviant bona part de les especificacions técniques. Avui us podem oferir una mica més d’informació sobre el nou model gràcies a la col·laboració d’en Roger, qui ens ha facilitat el dossier oficial. Comencem?

D’entrada, imagino que per Renault no deu haver estat gens fàcil aconseguir un substitut a l’alçada de l’anterior generació del Clio Cup. Amb 700 unitats venudes des de 2006, i havent estat el propietari d’una d’elles durant tres temporades, creieu-me si us dic que pocs cotxes són capaços d’oferir el mateix grau de prestacions amb uns costos de manteniment tan baixos.

Nou Renault Clio Cup, ara amb turbo i canvi al volant

Fa uns mesos vam prendre la decisió de vendre el Renault Clio Cup que teniem davant la inmiment presentació de la nova generació. Ja sabeu: amb una vintena llarga de cotxes aterrant de cop al mercat, la nostra unitat — fabricada el 2006, sense evolucions ni restyling — tenia tots els números de veure com el seu valor es desplomava en qüestió de dies. Vam fer bé: aquest cap de setmana la nova generació ha estat presentada amb tots els honors al circuit de Paul Ricard.

De moment encara no han trascendit les especificacions tècniques, pel que, tal i com passava en el model de la generació anterior, és d’esperar que el motor segueixi sent igual que el de sèrie: un 1.6 litres turbo-alimentat capaç de rendir una potència de 200 CV (aprox.). Si passar d’un motor atmosfèric a un turbo no fos suficient, el canvi Sadev de sis relacions i accionament seqüencial — una autèntica delicia i absolutament adictiu, creieu-me — cedirà el seu lloc a un canvi de doble embragatge i lleves al volant. En altres paraules, com el Seat León Supercopa. Sobre els frens encara no se sap res, però donat que un canvi de doble embragatge no reté tant com un canvi seqüencial mecànic, és d’esperar que siguin significativament millors que els ítems de sèrie.

Estèticament haig d’admetre que el nou model m’ha deixat molt sorprés — i no precisament en el bon sentit de la paraula. A unes suspensions amb uns reglatges exageradament conservadors — molt alta i pràcticament sense caigudes — s’hi ha de sumar un aleró posterior molt poc afortunat i llums LED diurnes al frontal. Veure aquest darrer element en un cotxe de curses sorprèn una mica, sobretot si parlem d’un campionat com la Clio Cup on el contacte es constant a cada cursa i els paracops són la part més afectada. Pel que fa a l’aleró, només espero que en aquest cas funcioni — el de la generació anterior era purament estètic i, de fet, sense ell es guanyava en velocitat punta.

Un cop les primeres unitats comencin a ser entregades als respectius equips, es d’esperar que la estampa del nou Renault Clio Cup millori de forma sensible amb uns reglatges molt més agressiu. Per això, no obstant, encara haurem d’esperar una mica: les primeres unitats no començaran a rodar fins el 2013, tot i que alguns campionats hauran d’allargar la vida útil dels actuals Clio Cup alguna temporada més. Sigui el que sigui, deixeu-me dir que res no serà el mateix.

Tan de bo hi haguessin més circuits com Brands Hatch

Tot i que Silverstone i Donington Park sovint s’emporten tots els titulars — coses de tenir la Formula 1 i el mundial de MotoGP — sempre he pensat que quan parlem circuits no hi ha cap com Brands Hatch. A diferència dels soporífers circuits dissenyats per Hermann Tilke, el circuit britànic té el que per mi hauria de tenir tot circuit: pujades i baixades, canvis de nivell. Això és el que fa entretingut un traçat i no el que ens preten vendre el dissenyador alemany juntament amb en Bernie Ecclestone.

El video que obre aquesta entrada és un bon exemple d’això que dic. Tot i que dintre el cotxe sempre creuo els dits perquè no hi hagi bofetades, admeto que com a tot bon aficionat i espectador, una mica de xapa i pintura mai fa mal. El campionat no és altre que la Clio Cup — amb retransmissió en directe per televisió, per cert. D’entrada tenim una graella on els participants sembla que surtin de quatre en quatre. Si això li sumes una pista estreta amb grans desnivells, el festival està servit.

Les imatges corresponen al cap de setmana passat, on també es va disputar la primera ronda del competit BTCC britànic. En aquest també va haver gresca de la bona, sobretot després que un dels participants comencés a perdre oli just en plena frenada. Fes-ti-val.

Via Racing Gang

Les 24 hores de 2003 i d’altres idees pecaminoses que em ronden pel cap…

Després de veure l’edició d’enguany de les 24 hores al Circuit de Catalunya, dominada a plaer pel brutal BMW Z4 GT3 de Schubert Motorsport, una cosa està clara: vull còrrer l’any que ve. No obstant, aquestes coses ja se sap com van: també vull un Porsche 911, també vull anar al Japó aquest Pont de la Puríssima i també vull un Audi A4 Avant 2.0 TDI 170 Quattro S-Tronic S-Line. De voler a poder va un món. No obstant, somiar és gratis, i aquest és l’objectiu… si al final no pot ser doncs res, demà serà un altre dia.

Jo he tingut la sort de participar a les edicions de 2002 i 2003 amb un Citroën Saxo Cup i un Renault Clio Cup, respectivament. Us ho asseguro: és una cursa inolvidable. Encara recordo el relleu que em va tocar fer amb el Saxo quan va sortir el sol, diumenge a primera hora: durant la nit haviem trencat el canvi dues vegades, era la meva primera cursa (!) i aquell moment encara el considero un dels tres millors moments que mai he viscut darrera un volant. Encara ara s’em posa la pell de gallina quan ho recordo…

Les fotos, no obstant, corresponen a l’edició 2003, una cursa en la que vam haver d’abandonar prop de la mitjanit quan un Seat Leon Supercopa ens va fer fora de la pista al curvone. Literalment. Cop per darrera i llestos. El resultat? El cotxe cap per avall després de tocar contra les proteccions, el pilot a l’hospital (res greu, per sort) i tota la il·lusió pel terra. Així són les curses, diuen.

El fet és que amb la nova reglamentació a la ma, còrrer les 24 hores del Circuit de Catalunya és més barat i més fàcil del que ho era quan hi vam participar per darrer cop. Per començar, la inscripció és més barata, el que ja és dir tenint en compte que han passat nou anys des de l’últim cop que hi vàrem prendre part; després hi poden haver fins a cinc pilots, amb el que les despeses es divideixen encara més; després està el tema dels pneumàtics, on Dunlop financia un 25% del preu de compra i et regala els sis primers (he sentit per allà, no és que ho hagi llegit enlloc); i, finalment, hi ha primes d’arribada. Més fàcil, impossible.

De moment tot és una idea pecaminosa que em ronda pel cap. Qui sap si d’aquí un parell de mesos no em trobeu fent números, buscant patrocinadors i comparant pressupostos. La veritat és que per falta de ganes no serà…

Fotos cortesia de l’Àngel, un amic que ens va donar un cop de ma a l’edició de 2003. Per fotos bones, les que David Costa ha fet aquest cap de setmana per Motor.cat. Em trec el barret. Més informació a Competició.cat.

La sortida del CER

La sortida de la cursa del CER que el cap de setmana passat vam disputar al Circuit de Catalunya es pot veure de moltes maneres…

Des de dintre, onboard:

Des de fora:

… o des de final de recta:

Amb quina us quedeu?

Per moments, la recta del Circuit de Catalunya semblava la C-16 camí de la Cerdanya, un divendres de Febrer per la tarda. Mira que l’Igna va sortir bé, aprofitant un d’aquests acordions (com jo els anomeno) tan habituals a les sortides llançades. Quan tothom estava frenant, ell ja estava en plena acceleració… fins que es va trobar una muralla de Clios quasi-infranquejable. No se si va ser pels llocs que va guanyar a la sortida, o per la melé que es va formar a la Repsol, però el fet és que després del primer pas per meta, ja anavem en el lloc 27, havent sortit des del 39. Bé, no?

CER a Montmeló: com enviar una bona cursa a la merda per un cargol de la direcció trencat

El passat dissabte vam tenir cursa al Circuit de Catalunya, com ja vaig comentar aquí mateix. Es tractava de la última prova del CER 2010, la Copa d’Espanya de Resistència, i la inscripció era d’autèntic luxe. Tan impressionant era, de fet, que hauriem d’anar a unes 24 hores del 2007 per trobar un nivell d’inscrits similars. En total: 64 inscrits, dels que només 62 van prendre la sortida a la cursa; i 20 Renault Clios enquadrats a la classe D2. La cosa prometia.

A les cronos, l’Ignasi va aconseguir baixar dels 2’09 per marcar un 2’08.8 que el colocava entre els 20 primers (de la D2). Un servidor, per contra, no aconseguia baixar dels 2’10… tancant una sessió de cronos més aviat dolenta, tot i que finalment vam aconseguir qualificar en la 39ª posició, que no estava del tot malament. Per que us feu una idea, la pole de la D2 rondava els 2’06. És a dir, seguim estant a anys llum dels primers.

Clar que rodant un cop cada tres mesos, és el que hi ha. En el meu cas, sense anar més lluny, des de Novembre de 2009, només vaig agafar el Clio pel meeting d’Alcañiz. En un any, dos curses. I pensar que hi ha gent que corre quasi cada setmana…

Definició d’equip amb pocs recursos: aquell on els qui fan la feina són els propis pilots. Avui en dia, una espècie en seriós perill d’extinció. Per sort, de feina hi va haver més aviat poca. Canviar rodes, posar benzina, revisar nivells i poc més. La setmana anterior vam muntar discos i pastilles noves – Renault Sport i Ferodo, respectivament – que durant la cursa van funcionar a les mil meravelles. Si és que no hi ha cotxe més fiable i que dongui menys problemes que el Clio. En serio. L’únic problema que vam tenir va ser amb el pit-limiter que, per art de màgia, va deixar de funcionar després dels entrenaments lliures de divendres. Una putada, però res greu, per sort.

Hem de donar les gràcies, també, a la gent de Prorace per la seva inestimable ajuda quan ens va fer falta, que no van ser precissament poques vegades.

CostaRica Competició vs. Jorge Lorenzo

Els propers dies 12 i 13 de Novembre, CostaRica Competició es medirà amb tot un campió del món de MotoGP, un tal Jorge Lorenzo. Es tracta de la darrera cita del CER, la Copa d’Espanya de Resistència, que es celebra al Circuit de Catalunya. I en aquesta cursa, la mes esperada de l’any, nosaltres sortirem amb el Renault Clio Cup mentre que el pilot mallorquí sortirà amb un Abarth 500 Assetto Corse. Cotxes similars, mateixa categoria.

El que fa d’aquesta cursa una cursa excepconal és que, com cada any, constará d’una única màniga de dues hores amb canvi de pilots i repostatge, a diferència de les dues mànigues de 50 minuts habituals als meetings del CER. Pel que he pogut sentir, la entrada és gratuita, tant a les grades com al paddock, tot i que per això últim no us ho cregueu del tot, que pot ser vaig errat.

Qui es vulgui passar a saludar, ja saps on trobar-nos. Recordeu: divendres i dissabte.

Més info: MotorFull

CostaRica Competició, entre els deu millors a Alcañiz

El passat cap de setmana va haver cursa a Alcañiz. Copa d’Espanya de Resistència: una vintena llarga d’inscrits a la D1+D2, amb poc més d’una quinzena de Clios. Com ja vaig escriure per aquí, personalment li tenia moltes ganes a aquest traçat: l’any passat m’ho vaig passar d’allò més bé, i a més a més, aquesta temporada el “mono” era considerable, ja que no em pujava al cotxe, ni per unes miserables tandes, des del Novembre passat. Temps suficient com per què se m’hagi oblidat com funcionava el Clio… o quasi.

Aquest cop corria jo amb el meu germà, i evidentment, el “pique” personal va fer que (quasi) ens oblidèsim que estavem competint en una cursa amb altres pilots: l’únic que ens interesava era veure qui havia quedat davant de qui. La primera sessió liure va servir una mica per fer-me de nou al traçat (i al cotxe!) i reglar una mica les frenades, ja que l’any passat vam tenir més d’un problema amb el compensador. A la segona sessió, per contra, vam anar una mica més per feina, en busca de la volta bona… amb l’inconvenient que les rodes tenien més kilòmetres que un taxi, i és clar: ja pots atacar tot el que vulguis, que l’únic que conseguiràs és anar-te’n recte a cada curva. És el que té ser un equip lowcost, que el material es va servir fins que peti per algun lloc…

CostaRica Competició torna als circuits…

L’últim cop que vaig agafar el Clio va ser durant el meeting del CER al Circuit de Catalunya. Això va ser a principis de Novembre de 2009. Quasi 10 mesos després, ja ho tenim (quasi) tot preparat per tornar a la càrrega: aquest cap de setmana, CostaRica Competició corre a Alcañiz!! L’últim meeting que vam disputar, on corrien l’Ignasi i el Gerard, va ser Cheste, on un servidor es va haver de conformar amb veure les curses des de la barrera. Ara, en canvi, per fi podré treure la pols al mono i al casc… que ja fa una mica de olor a naftalina…

Aquest cop correré amb el meu germà, i evidentment, sortirem a guanyar (veu del APM: siiii, claaaaro). La llista d’inscrits va sortir ahir i a la D2 hi ha una vintena de cotxes, 15 dels quals són Renault Clios. En altres paraules, la cursa promet ser interesant.

El circuit és un dels meus favorits, sino el que mes: una recta super-llarga, amb una frenada on redueixes de sisena (al tall!) a primera, unes ràpides al primer parcial d’aquelles on has de tenir les idees clares, i en general, un circuit amb molta pujada i baixada, on l’any passat ens ho vam passar d’allò mes bé. Això si no tenim en compte les 3 visites a Direcció de Cursa i una petita sortida del meu estimat germà…

Nota: ojo als crits del meu germà.

Els lliures i les cronos es disputaran dissabte, i les curses diumenges (per a tota la gent que vulgui venir a veure’ns, que se que sou molts!!). La veritat és que li tinc moltes ganes a aquesta cursa, especialment tenint en compte que no em pujo al cotxe (ni per unes miserables tandes) des de fa quasi un any, que no és poc. Veure’m com va.

Com que tinc un Internet Móvil de Orange, intentaré penjar novetats i noticies breus “al moment”, un live coverage en tota regla.

Més info: Vline.org @ Alcañiz