Probablement, els dos cotxes més horteres que veureu en el dia d’avui

Fa temps que em ronda pel cap la idea de fer una entrada sobre el meravellós món de les llandes, i sobre com s’ha arribat a la situació actual, on un Ford Fiesta “normalet” amb qualsevol cosa per sota de les 17 polzades “fa lleig”. Tot i que aquest tema donaria per una bona entrada, la d’avui es centrarà en dos cotxes molt particulars: un Chevrolet Camaro ZL1 i un Chrysler 300C molt “especials”. I què és el que fa “especials” aquests dos trastos? Doncs que en un clar exemple del que podriem definir com a “complexe de tita petita”, tots dos equipen llandes en mida 30″. Sí, sí… heu llegit bé. Trenta polzades de diàmetre.

Continua llegint

Els Lancia Thema, Flavia i Grand Voyager, i la llei del mínim esforç

Avui Lancia ha fet públiques les novetats que presentarà de cara al Saló de Ginebra, que en un parell de setmanes obrirà les seves i al que un servidor anirà acreditat. Aquestes es podrien resumir en tres noms: Thema, Flavia i Grand Voyager. Clar que anomenar a aquest trio de joies “novetats” és, pot ser, anar una mica massa lluny.

En realitat, tots tres no són res més que models que Chrysler ven en l’actualitat als Estats Units, i als que Lancia tan sóls s’ha limitat a canviar-lis la calandra frontal. I llestos. Ni tan sóls s’han matat a fer fotos decents dels mateixos, sino que han agafat les que ja tenien del Chrysler 300C, del Chrysler 200 i de la Chrysler Grand Voyager, i les han photoshopejat una mica per diferenciarles una mica. El resultat salta a la vista…

Com podeu comprobar, l’esforç és mínim. Tan mínim que ni s’han pres la molèstia de fer les seves pròpies imatges oficials. Tan mínim que al Grand Voyager, no s’han dignat ni a canviar-li el nom. Tan mínim que per no canviar, no han canviat ni les llantes. Ni els colors. Ni el disseny. Només la calandra frontal. I no massa, no fos que ens passessim de la ratlla.

A mi em sembla molt bé que comparteixin models entre Lancia i Chrysler. De fet, ho trobo fins a un cert punt raonable i una decisión intel·ligent. D’aquesta forma, Lancia millora la seva gama de vehicles – que fins ara feia bastanta pena, la veritat sigui dita – i Chrysler guanya notorietat al vendre’s sota la xarxa de distribuidors del fabricant italià. El que passa és que l’esforç per diferenciar aquests tres models entre ambdues marques ha estat nul, totalment inexistent. Una enganxina i llestos. En comparació, al Seat Exeo sí que li van rentar una mica la cara per diferenciar-se del Audi A4 B7. Però el cas d’aquests Lancia-Chrysler és força més lamentable.

El millor de tot és que llegint el comunicat de prensa, a Lancia no tenen miraments per dir tonteries com que el confort americà es troba amb el disseny italià. Disseny de què? En serio? Uns cotxes dissenyats als Estats Units, pensats per al públic dels Estats Units i fabricats als Estats Units: des de quan això és “disseny italià”? Que m’ho expliquin, perquè tinc la impressió de que algú ens vol prendre el pél.

És per tot això que considero que Lancia es mereixen un #etfelicitofill com una catedral. I de passada… un #quenonosengañen!!

Més info: MotorFull