Chris Harris ens explica com aconseguir que un Audi S4 li planti cara al nou RS 4

Fa uns anys, guanyar potència en un cotxe no era ni barat ni fàcil d’aconseguir. Per contra, ara només ens cal un connector OBD-II i un ordinador per convertir la nostra discreta berlina en un monstre capaç de plantar-li cara a esportius de molt més prestigi. Precisament sobre això gira el nou video de Chris Harris, en el que es dedica a comparar el nou Audi RS 4 amb un S4 “preparat” per Revo Technik. He escrit “preparat” entre cometes perquè en el fons no es tracta d’una preparació en el sentit tradicional de la paraula, sino només d’unes línies de codi que, un cop instal·lades a la ECU del S4 via el connector ODB-II, transformen el rendiment del V6 bi-turbo per complet.

El punt de partida, en aquest sentit, és d’allò més senzill: pot un Audi S4 (V6 turbo, 333 CV) reprogramat plantar-li cara al nou RS 4 (V8 atmosfèric, 450 CV)? La resposta és d’allò més gràfica. I tot per uns 1.400 euros.

Quan Audi va presentar el RS 4 recordo que vaig comentar ho absurd que em semblava gastar-se prop de 90.000 euros en un familiar quan pel mateix preu un podria comprar-se un esportiu de veritat per anar al circuit i un familiar dièsel per al dia a dia. En aquest sentit he fet una cerca ràpida a Coches.net per veure què trobava. El primer resultat és un S4 equipat amb tot i amb uns 62.000 km per “tan sols” 38.000 euros. Estic segur que amb els temps que corren i pressionant una mica aquesta xifra pot arribar a baixar bastant. Si a això li sumem els 1.400 euros que val la repro de Revo Technik tenim un preu “final” de 42.000 euros. Tenint en compte que un RS 4 ja s’en va fins els 87.000 euros, encara em sobrarien euros per comprar-me un Porsche 996 Carrera 4S. O un Lotus Elise. O un 911 3.2 de 1987.

Clar que, de totes maneres, també cal dir que els passos de rodes del RS 4, la potència màxima més enllà de les 8.000 rpm o les descomunals llandes de 21″ que equipa, així com el rendiment que segurament té quan es circula a bon ritme (i no només en una recta com Brungtinthorpe), mai es trobaran en un S4 per més reprogramacions que porti a sobre. Questió de gustos. Tot i així, jo crec que encara em quedaria amb un A4 3.0 TDI quattro i un Porsche pel cap de setmana. Clar que tampoc us negaré que la idea d’un S4 amb prestacions de RS 4 però sense la imatge exageradament macho d’aquest tampoc em desagrada…

Via PistonHeads

Per què no convertir els aeroports deficitaris en circuits?

No sé vosaltres, però jo ahir vaig estar veient Salvados. El tema d’aquesta setmana tractava sobre com els polítics han estat dilapidant els diners de tothom en infraestructures que ningú necessita durant els darrers anys. Línies d’Ave que tenen un cost operatiu de 1.000€ per viatger, mega-construccions abandonades com la Expo de Zaragoza (o el Fòrum de Barcelona, que pel cas és el mateix)… o aeroports amb només quatre vols a la setmana.

Un dels casos que ens cau més a prop (i això que aquí també n’hem tingut, i molts) és el de l’aeroport de Lleida-Alguaire, unes instal·lacions que reben un vol a Mallorca d’anada i tornada el divendres, i un altre diumenge. I ja està. Un aeroport deficitari es miri com es miri, per més que el molt honorable senyor alcalde insisteixi que a l’hivern la cosa canvia molt tenin la neu i els Pirineus a dos passos. (De fet, hi ha menys distància de Barcelona a La Molina que de Lleida a Viella, això per no mencionar el fet que en la primera tot és autovia i en la segons carretera secundària).

I dic jo (un cop feta la introducció): no seria una bona idea reconvertir els aeroports deficitaris en circuits? Tal i com es veu a la imatge, les instal·lacions de Lleida-Alguaire no donen per gaire, tot i que amb un parell de rectes i un parell de variants, en no res es podria tenir un traçat la mar d’entretingut: ample, ràpid. Vale. No seria una meravella, ja que apenes hi ha desnivells (que és el que, al cap i a la fi, fa entretingut un circuit), però segurament donaria més joc que únicament com a aeroport. Concentracions, curses d’acceleració per a tunerus, tandes. La única cosa que cal és una bona superficie asfaltada… i llestos. I ja posats, si deixen pistes de grava entre recta i recta també tindriem un bon traçat mixte de rallycross. Possibilitats, les que vulguis.

Al Regne Unit, un país plagat d’aeròdroms heredats de la Segona Guerra Mundial, els fan servir per proves de velocitat, com el VMax a Bringtingthorpe. A la Indycar van una mica més enllà i fins i tot s’hi disputen proves de la Indycar, com al aeroport d’Edmonton. El tema del soroll, un dels principals arguments en contra dels circuits de cotxes (i si no, que li diguin als responsables del Jarama) deixaria de ser un problema, donat que un avió sona MOLT més que un cotxe, per més Akrapovic que porti.

El de Lleida-Alguaire pot ser no seria la opció més adient, ja que, com es veu a la imatge, la única recta de la que disposa no dona per gaire. No obstant, l’aeroport de Ciudad Real (que és deu vegades més gran) o el de Leon, Burgos, Castelló… serien alternatives molt vàlides per ser reconvertides, encara que només fos ocasionalment, en circuits.

Autocar prova el Bugatti Veyron Supersport

Si hi ha un cotxe que juga a la seva pròpia lliga, aquest és el Bugatti Veyron Supersports. Ni el Pagani Huayra, ni el Lamborghini Aventador LP700-4, ni el Ferrari 599 GTO. Cap d’ells aconseguirà mai fer-li ombra, senzillament perquè els 1.200 cavalls que ofereix el W16 quad-turbo, i els 430 km/h que pot assolir quasi sense despentinar-se estan fora de l’abast de qualsevol altre esportiu amb cap i peus (i amb aquest “cap i peus” estic deixant fora els kit-car Veyron-killer wannabes).

Clar que la velocitat punta només és la punta de l’iceberg en aquest missil balístic. El que fa brutal aquest cotxe, per a mi, és la patada que et dona cada cop que apretes l’accelerador. No recordo on ho vaig llegir, però deien algo així com que l’acceleració del Veyron Supersport és més alta que la que sents al caure al buit. No sé si és veritat o no, però no em sorprendria.

Les xifres fan por: 0-100 km/h en 2,6 segons, 0-160 en 5 clavats, 0-320 en 22,2 segons… i després venen els 50-115 en 1,7, o els 10,1 segons que necessita per fer el quart de milla. La facilitat amb la que aquest cotxe passa de 200 a 300 km/h és brutalment al·lucinant, més ràpid i tot del que el Meriva triga en arribar als 100 km/h. I el millor de tot, per a mi, és que anant a 360 km/h, el presentador pot aguantar el volant amb una ma, i mirar a la càmara amb tota la tranquilitat del món. Aquest cotxe és Déu.

Via TheAutoUnion.