El Gran Premi de Monaco als anys 60

Aquest cap de setmana el Gran Premi de Monte-Carlo ha donat molt de joc (especialment tot el que ha tingut relació amb Lewis Hamilton). Resulta interesant, ara que tenim les imatges fresques, veure com era el traçat l’any 1966. Les imatges corresponen a la primera escena de la pel·lícula Grand Prix de John Frankenheimer, de la que en alguna ocasió recordo haver parlat per aquí. No està de més tornar a donar-li un cop d’ull…

Santa Devota sense una frenada definida, la curva Loews sense hotel Loews, la curva Portier quan veritablement hi havia un “portier” (un pont), el túnel quan apenes media uns quants metres (perquè no hi havia cap hotel a sobre), la chicane, molt més ràpida, situada un bon grapat de metres més endavant, la zona de les piscines fent-se recte, la Rascasse quan era un angle de 180º i no hi havia cap restaurant… l’absència total de guardarails en la zona que corria paral·lela a l’aigua…

Actualment s’ha de reconèixer que Monte-Carlo és un traçat perillós. Entre d’altres coses, s’arriben a agafar velocitats de fins a 300 km/h. Clar que si ho posem en perspectiva, els pilots dels anys 60 sí que es jugaven la vida… i si no, que li diguin a l’italià Lorenzo Bandini, qui va perdre la vida un parell d’anys després.

Via Speed Hunters.

Un parell de videos més d’Antti Kalhola…

Aquí van un parell de reculls del gran i genial Antti Kalhola, el millor editor/realitzador/muntador de videos relacionats amb el món del motor. Els ha trobat el meu germà navegant per YouTube (ja sabeu, un video et porta a un altre… i així et pots tirar quatre dies sense parar), i la veritat és que estan força bé: Gravel For Breakfast i Live In High Gear. El que més em sorprén de tot plegat és que encara, a dia d’avui, en cada nou video de Kalhola que em trobo hi apareixen imatges i seqüències que no havia vist fins ara. Aquest paio ha de tenir un arxiu etern…

Aviso que és possible que ja els hagi penjat amb anterioritat…

Ayrton Senna: 10 minuts, 70 avançaments

Que Ayrton Senna ha estat un dels pilots més grans de tots els temps, si no el que més, no ho dubta ningú. Prova d’això són videos com aquests, on es podeu veure fins a 70 avançaments diferents en només 10 minuts. Tot i que hi ha de molt bons, com a conjunt em segueixo quedant amb la primera volta a Donington Park 1993, on es va pixar, entre d’altres, a un tal Schumacher, al seu arxienemic Prost i a Damon Hill.

Per cert, algú s’apunta la setmana que ve a veure el documental? Dilluns? Dimarts? No sé ni cines ni horaris, però s’accepten propostes. 

Via Motorpasión F1.

Mercedes-Benz SLS AMG F1 Safety Car

Aquest any, Mercedes-Benz ha estrenat un nou Safety Car: el SLS AMG. Tot i que enguany encara no ha aparescut en cap Gran Premi, l’any passat es va deixar veure un total de 21 vegades en només 19 curses, el que és tot un rècord absolut des que va ser introduït ara ja fa uns anys. En aquest video trobareu tot el que cal saber sobre aquest trasto, que no és poc, explicat pel propi Bernd Maylander, el pilot encarregat de conduir-lo des de fa 11 anys. A més a més, també veureu el iaio Schumacher (dient que és massa lent) i al jove Nico Rosberg, parlant de tot el que ha de tenir present un pilot casa cop que el Safety Car entra a pista. Força interesant.

Via Axis of Oversteer.

La complicada logística d’un equip de la Formula 1 al Gran Premi de Monaco

Molt interesant la entrada que avui he vist via F1 Actual. Parla de la complicada logística a la que han d’enfrontar-se els equips de Formula 1 cada cop que van a còrrer a Monte-Carlo. El principal problema, indubtablement, és la falta d’espai, el que els obliga a fer deu-mil històries per poder encabir tot el material que habitualment porten a les curses. Per començar, si normalment viatgen amb cinc camions diferents, quan van a Monaco només ho poden fer amb quatre… ja que literalment no hi ha lloc on deixar-los.

Per començar, al costat del paddock només pot haver-hi un sól camió. Això obliga als equips a deixar quasi tot el material repartit entre el ja de per sí petit box i el camió que els hi queda més a ma. El segón camió queda estacionat a un aparcament de diferents nivells que és on es troba el paddock de la GP2. Un tercer camió queda aparcat al fons del paddock (que no sé per què li segueixen dient paddock si no és més que un carrer al costat del port)… i el quart es troba a tocar de l’autopista, fóra de la ciutat. Evidentment, això els obliga a tenir preparats diversos vehicles per anar amunt i avall recollint peces en la mesura que sigui necessari… pel que la tasca de mantenir tots els stocks sota control es més important que mai. Ja m’imagino jo als mecànics de l’Alonso buscant una clau del 13 al camió equivocat…

Via F1 Actual.

La col·lecció d’un modelista obsessionat amb la Formula 1

Al llarg dels anys he vist moltes col·leccions de miniatures (algunes de les quals han estat publicades al blog). No obstant, recordo poques que estiguin tan ben exposades, ordenades i classificades com la d’aquest brasiler. En total, la col·lecció compta amb uns 1.400 kits a escala 1/20, cinc-cents dels quals han estat muntats per un amic. Totes les miniatures han estat realitzades posant molta cura en el més mínim detall (a vegades les diferències entre dos models es redueixen a un parell d’adhesius), un detallisme que s’ha basat, també, en la increible col·lecció de llibres i revistes relacionats amb la Formula 1 que aquest bon home guarda a casa seva.

Si penseu que aquest hobby va totalment en contra d’una vida en familia, m’imagino que us farà gracia saber que el paio en qüestió està divorciat des de fa nou anys… curiosament la mateixa època en la que va començar a notar la obsessió que l’ha portat a decorar la casa seva com un autèntic museu de la miniatura: catifes a quadres, taules amb els models a escala que (imagino) ja no cabien a les vitrines, llantes de Formula 1 reconvertides a làmpares, etc.

Veritablement impressionant…

Més info: Speed Hunters | Jalopnik

El veritable esperit de Montjuïc

Tot i que l’Esperit de Montjuïc que es va disputar al Circuit de Catalunya no va estar gens malament, s’ha de reconèixer que estava a anys llums del veritable esperit de Montjuïc, tal i com es pot apreciar en aquesta es-pec-ta-cu-lar fotografia de l’any 1971 feta a la sortida del Angle. Del mateix any, de fet, és la següent foto feta al rudimentari paddock del circuit, a tocar de l’Estadi Olímpic, on es poden veure els Ferrari 312 B2 de Clay Regazzoni i Jackie Ickx:

I quasi sense voler-ho, com em passa habitualment quan començo a buscar coses per Google i YouTube, m’he creuat amb aquest genial video, d’una qualitat bonísima, del Gran Premi d’Espanya de 1971. Les imatges slow motion just després del rasant de l’estadi són bestials. El que no sabia és que aquesta cursa va ser la primera on es van fer servir pneumàtics slicks. Curiós.

Trobat a Tumblr.

Hamilton i Button, amb el McLaren MP4/4 d’Ayrton Senna

Ser pilot oficial d’una escuderia com McLaren té els seus avantatges, i un d’ells és poder perdre’s per les instal·lacions del McLaren Technology Center; més concretament, pel magatzem on guarden tots i cadascun dels monoplaces que han competit mai per l’equip de Woking a la Formula 1. Aquest és el cas de Jenson Button i Lewis Hamilton. L’any passat, en un video promocional d’alguna de les moltes marques que els patrocinen, van tenir accés precissament a aquestes instal·lacions. La primera impressió ha de ser brutal, poder fer un repàs a la història de la màxima categoria concentrada en un sol recinte no té preu (em consta que Williams i Ferrari també compten amb històries similars). Allà estaven els McLaren de James Hunt, de Niki Lauda, de Alain Prost… i, com no, el McLaren MP4/4 que tant Senna com el pilot francés van utilitzar durant la temporada 1988.

Aquesta temporada, per si no ho sabeu, és coneguda pel domini absolut dels monoplaces de Woking. I quan dic absolut, vull dir absolut de veritat. Riu-te tu dels darrers mundials de Schumacher amb Ferrari. Durant aquella temporada, l’equip britànic va aconseguir 15 victòries de les 16 curses que tenia la temporada (haguèsin fet 16 de 16 si Senna no s’hagués tocat amb un doblat a Monza, crec recordar). Va ser el monoplaça que va engegar la històrica rivalitat entre Senna i Prost. Va ser el monoplaça, més concretament, que va portar el pilot brasiler, un ídol per Lewis Hamilton. D’aquí que els dos paios flipin tant amb el que tenen entre les mans.

Via Speed Hunters.

Caterham Seven vs. Team Lotus Formula 1

Aquesta setmana, el Team Lotus de Tony Fernandes ha comprat Caterham. Trobareu tota la info en aquesta entrada que vaig publicar a Motor.cat. La única cosa de la que us volia parlar és la brutal diferència de tamany que hi ha entre un Caterham Seven (R500 Superlight, en aquest cas, tot i que poc importa) i un monoplaça actual de Formula 1. Sembla mentida.

Coses a destacar de la noticia? Que amb la de milions i milions que rebrà el petit fabricant britànic, sembla que el futur està garantit per Caterham. No obstant, tots els rumors que apuntaven a que es quedaría amb els drets de fabricació del Elise un cop Lotus Cars deixés de produïr-lo sembla que s’aniran a la merda (amb perdó de l’expressió) degut a la batalla legal que en l’actualitat mantenen Dany Bahar (CEO de Lotus Cars) i Tony Fernandes (nou propietari de Caterham) sobre l’ús de la marca Lotus a la Formula 1 (recordeu que enguany hi ha dos equips defensant aquest nom: Lotus-Renault i Team Lotus).

Més info: Motor.cat – El Team Lotus de Tony Fernandes compra Caterham

L’espionatge industrial a la Formula 1 durant els anys 60

Imagineu la següent situació: Sebastian Vettel i Adrien Newell, pilot i dissenyador de l’equip Red Bull, i clars dominadors dels entrenaments de pre-temporada, estan intrigats per la velocitat punta dels Ferrari a final de recta. Sense pensar-s’ho dues vegades, es dirigeixen al box dels italians i comencen a investigar el monoplaça vermell. Tal és la permisivitat de Stefano Domenicalli i Fernando Alonso que al final acaben per pujar-se al Ferrari, quedant-se amb tots els detalls i secrets del 150º Italia: la posició de conducció, la inclinació del volant, l’aerodinàmica del frontal, etc.

Impossible, oi? Doncs ara canvieu en Vettel i en Newell per Jim Clark i Colin Chapman, (aleshores, pilot i director de Lotus Grand Prix) i veureu per què era tan diferent la Formula 1 dels anys 60 de la Formula 1 actual, on el secretisme és absolut en tots i cadascun dels àmbits de le enginyeria.

Els cockpits eren diferents, l’adherència era diferent, la seguretat del públic era diferent, les innovacions eren diferents, les lluites eren diferents, els pilots eren diferents, les revolucions eren diferents, la aerodinàmica era diferent, els contravolants eren diferents, la seguretat dels circuits era diferent, els circuits en sí eren diferents, la telemetria era diferent, l’amistat entre pilots era diferent, les càmeres onboard eren diferents, els cascs eren diferents, Eau Rouge era diferent, els mecànics eren diferents, el paddock era diferent.

Via Tumblr.