El nou circuit d’Alcañiz m’encanta. Entre les corbes ràpides i els pronunciats desnivells trobo que és un dels millors circuits que hi ha a Espanya. Tot i així, si el comparem amb l’antic traçat urbà que recorria els carrers del poble la veritat és que té molt poc a fer. Cert és que aquest circuit urbà era estret, massa ràpid i amb unes mesures de seguretat tirant a inexistents. Però és precisament això el que el feia únic, al mateix nivell que el de Pau o fins i tot Macau (el de Monte-Carlo no el menciono perquè les comparacions són odioses). A Racing Gang han publicat un video onboard dels d’abans, aquells amb qualitat VHS, moltes vibracions i una ressolució més aviat tirant a bàsica. Clar que quan els protagonistes són un parell de Porsche 911 tot això passa a un segon terme.
El passat cap de setmana va haver cursa a Alcañiz. Copa d’Espanya de Resistència: una vintena llarga d’inscrits a la D1+D2, amb poc més d’una quinzena de Clios. Com ja vaig escriure per aquí, personalment li tenia moltes ganes a aquest traçat: l’any passat m’ho vaig passar d’allò més bé, i a més a més, aquesta temporada el “mono” era considerable, ja que no em pujava al cotxe, ni per unes miserables tandes, des del Novembre passat. Temps suficient com per què se m’hagi oblidat com funcionava el Clio… o quasi.
Aquest cop corria jo amb el meu germà, i evidentment, el “pique” personal va fer que (quasi) ens oblidèsim que estavem competint en una cursa amb altres pilots: l’únic que ens interesava era veure qui havia quedat davant de qui. La primera sessió liure va servir una mica per fer-me de nou al traçat (i al cotxe!) i reglar una mica les frenades, ja que l’any passat vam tenir més d’un problema amb el compensador. A la segona sessió, per contra, vam anar una mica més per feina, en busca de la volta bona… amb l’inconvenient que les rodes tenien més kilòmetres que un taxi, i és clar: ja pots atacar tot el que vulguis, que l’únic que conseguiràs és anar-te’n recte a cada curva. És el que té ser un equip lowcost, que el material es va servir fins que peti per algun lloc…
L’últim cop que vaig agafar el Clio va ser durant el meeting del CER al Circuit de Catalunya. Això va ser a principis de Novembre de 2009. Quasi 10 mesos després, ja ho tenim (quasi) tot preparat per tornar a la càrrega: aquest cap de setmana, CostaRica Competició corre a Alcañiz!! L’últim meeting que vam disputar, on corrien l’Ignasi i el Gerard, va ser Cheste, on un servidor es va haver de conformar amb veure les curses des de la barrera. Ara, en canvi, per fi podré treure la pols al mono i al casc… que ja fa una mica de olor a naftalina…
Aquest cop correré amb el meu germà, i evidentment, sortirem a guanyar (veu del APM: siiii, claaaaro). La llista d’inscrits va sortir ahir i a la D2 hi ha una vintena de cotxes, 15 dels quals són Renault Clios. En altres paraules, la cursa promet ser interesant.
El circuit és un dels meus favorits, sino el que mes: una recta super-llarga, amb una frenada on redueixes de sisena (al tall!) a primera, unes ràpides al primer parcial d’aquelles on has de tenir les idees clares, i en general, un circuit amb molta pujada i baixada, on l’any passat ens ho vam passar d’allò mes bé. Això si no tenim en compte les 3 visites a Direcció de Cursa i una petita sortida del meu estimat germà…
Nota: ojo als crits del meu germà.
Els lliures i les cronos es disputaran dissabte, i les curses diumenges (per a tota la gent que vulgui venir a veure’ns, que se que sou molts!!). La veritat és que li tinc moltes ganes a aquesta cursa, especialment tenint en compte que no em pujo al cotxe (ni per unes miserables tandes) des de fa quasi un any, que no és poc. Veure’m com va.
Com que tinc un Internet Móvil de Orange, intentaré penjar novetats i noticies breus “al moment”, un live coverage en tota regla.
Colla Verglas 