Recordeu aquell cementiri ple de Ford Sierra i Escort RS Cosworths en algun racó perdut de Suècia? Doncs al Japó també tenen una cosa similar, tot i que amb Toyota Corollas AE86 enlloc de Cossies. Pel que sembla es tracta de la part del darrere d’un taller, i imagino que estaran allà com a font de recanvis. Tot i així fa mal a la vista. Molt. Amb el que que donaria jo per un Hachiroku d’aquests…
Les dos fotos que trobareu en aquesta entrada són les úniques que he trobat d’una sèrie de la que m’agradaria veure més material. Perquè l’Alfa Romeo Giulia Sprint GTA m’agrada, perquè el Toyota Corolla AE86 Sprinter Trueno m’agrada, i perquè aquesta estètica tan japonesa també m’agrada. I és que no sé que tenen les fotos fetes en aquest racó del món, que tenen un ganxo especial. O pot ser és el fet de que m’agradi tant aquest país i la seva cultura automobilística. Qui sap. El fet és que si en trobeu/teniu més, us agrairia m’ho féssiu saber. Gràcies per endavant.
Un cop arribats a les muntanyes de Colorado, més o menys a mig camí entre Chicago i San Francisco, crec que és un bon moment per donar un cop d’ull als cotxes que em vaig trobar en aquesta primera meitat del viatge de noces. Com ja sabeu, una de les meves aficions preferides quan viatjo és fer car spotting i, en aquest sentit, fer-ho en un país amb una cultura automovilísticament tan interessant i variada com els Estats Units pot convertir-se en una experiència d’allò més gratificant.
Com sempre, trobareu totes les fotos al compte de Colla Verglas a Google+ (81) o clicant directament a sobre de qualsevol imatge.
Aquesta tarda, no sé gràcies a quina conjunció astral, he acabat descobrint que el traçat japonés d’Ebisu, un dels temples del drift del país del sol naixent, està a escasos 80 kilòmetres de Fukushima, la central nuclear que, des de fa tres o quatre dies, copa els titulars de tot el món després de l’explosió de tres dels seus reactors. De la mateixa manera, Ebisu també està a menys de 100 kilòmetres de Sendai, la zona més afectada pel tsunami i el terratrèmol del passat divendres.
Pel que es veu, el traçat japonés no s’ha escapat de patir les conseqüències del terratrèmol. Clar que això no deixa de ser una simple anècdota si ho comparem amb les desenes de milers de morts que hi ha hagut, els desapareguts, els desplaçats, les ciutats que van desaparèixer en qüestió de segons. Després de tot, només és un circuit on la gent va a passar una bona estona…
Vagi aquesta entrada com un segon homenatge a totes les víctimes del tsunami (i també de la central nuclear de Fukushima). Estic segur que Japó es recuperarà de tot plegat molt més aviat del que ens esperem. Des de Colla Verglas, i com a enamorat del país que sóc, teniu tot el nostre suport.
Fa un parell de dies que porto donant-li voltes a la idea d’escriure algo sobre el Japó i el terrible tsunami que ha arrasat el nord del país. Com que estic segur que d’imatges de cases destrossades, vaixells encallats i cotxes apilats ja n’heu vist moltes, pensava fer algo una mica més alegre. És per això que el Top 5 d’aquesta setmana el dedicaré al país del sol naixent. Concretament, aquesta entrada està pensada com un petit tribut al Japó i al que aquest genial país ha donat de sí – que al llarg de la història, no és precissament poc…
El rànking d’avui està limitat cotxes de carrer, tot i que haig de reconèixer que he estat molt temptat a incloure cotxes de competició (el Mazda 787B, el Subaru Impreza 555, el Toyota Celica d’en Carlos Sainz). És per això que el d’avui el titularem: Top 5: El millor del Japó — comencen…
5.- Honda NSX
He tingut molts dubtes a l’hora d’incloure el Honda NSX entre el Top 5, però al final, gràcies al savoir faire d’un tal Ayrton Senna a l’hora de posar-lo a punt, unit al fet que el NSX mai ha tingut el reconeixement que es mereixia (clar que amb 280 cavalls poc podien fer contra els rivals del vell continent), crec que aquest és el lloc on ha d’estar. Això per no parlar d’un disseny que, encara avui en dia, quasi 20 anys després de que fos presentat, encara està vigent…
4.- Datsun 240Z
La meva relació amb el Datsun 240Z ha estat sempre una mica d’aquestes que en diuen d’amor-odi. A èpoques m’agradava molt, a èpoques l’odiava amb totes les meves ganes. Ara, per circumstàncies de la vida, i gràcies a Tumblr o blogs com Speed Hunters, em sembla que finalment he aprés a apreciar el coupé japonés tal i com es mereix. I és per això, i perque quasi totes les preparacions que he vist són brutalment guapes, que li he donat el lloc número #4.
3.- Toyota 2000 GT
El Toyota 2000 GT: sens dubte, el clàssic japonés amb el disseny més bonic (i, per què no dir-ho: una mica europeu). Una mica daytoneru si que ho és, s’ha de reconèixer, però això no vol dir que deixi de ser una preciositat. De la versió descapotable, del que només es van fabricar dues unitats per la pel·lícula de James Bond “Només es viu dues vegades”, amb Roger Moore, i que mai es va comercializar… millor no en parlem, que sempre que surt el tema acabo mullant pantaló.
2.- Nissan R32 Skyline GT-R
És inevitable: cada cop que veig aquest Nissan R32 Skyline GT-R no puc evitar pensar en els monstres de Grup A (anomenats, per primer cop, Godzilla) que van arribar a batre els intocables M3 de BMW a principis dels anys 90. Això per no parlar de Bathurst, on també van fer de les seves… i fins i tot al CET espanyol, amb Luís Pérez-Sala al volant!! Clarament, el meu Skyline favorit… o no.
1.- Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10
Doncs no. Perquè el meu Skyline favorit – i per extensió, el meu cotxe japonés favorit – és el Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10. El primer. El millor. Aquesta estètica tan dels anys 70, l’agressivitat del frontal, la carrosseria coupé, el motor de 2 litres i 6 cilindres en línia, etc. No hi ha res en aquests Hakosuka que no m’agradi. Aquí el teniu en un video rodant al Fuji Speedway…
Extra 1.- Toyota Ae86 Sprinter Trueno
Evidentment, se’m feia bastant complicat tancar un Top 5 i no parlar del genial Toyota AE86 Sprinter Trueno, també conegut com a Hachiroku. Tot i que és un trasto que ha de ser genial de conduir, finalment no l’he inclós en el Top 5 (i el meu germà m’odiarà per això, perque a ell li encanta) perquè la estètica no és res de l’altre món. És més, m’atreviria a dir que és lleig. Això sí: el que fa gran aquest cotxe, el que el fa mític, és el motor, la tracció al darrera i, sobretot, el poc pes del conjunt. Com he dit més d’una vegada, és el BMW E30 dels nipons…
I evidentment, ja posats a afegir un extra… hi afegim dos. Que seria d’un Top 5 del millor que ha ofert Japó al món del motor si no parlessim del Mazda MX-5 original? El primer. El lleuger. El bo. Els d’ara s’han anat aigualint amb els anys, però el primer sempre serà aquell trasto de 115 cavalls i menys de 900 kilos de pes, la demostració inequívoca de que per passar-s’ho bé, no calen grans motors V8 ni descomunals quantitats de potència: tot el que cal és un conjunt lleuger i molt ben posat a punt, com el Miata.
Al final, com veieu, més que un Top 5, m’ha acabat quedant un Top 7. No sabeu ho difícil que és fer una tria definitiva de només cinc models, quan estem parlant d’un país capaç d’oferir cotxes com el Subaru Impreza 555, el Mitsubishi Lancer Evolution VI TME o el darrer Nissan GT-R. Esperem que el tsunami i el brutal terratrèmol que divendres van sacsejar el país no impedeixin poder gaudir de molts més cotxes com aquests en el futur…
Colla Verglas 