Que el Nürburgring és un circuit perillós ho saben fins i tot els pilots del Ring-Taxi, d’aquí que les compilacions de castanyes, bufetades i accidents varis a YouTube estiguin a la ordre del dia. Aquests videos van bé per recordar que conduir al Nordschleife no és el mateix que jugar a la Play Station des de la comoditat del sofà de casa. Després de tot, les lleis de la física són inexorables: si entres a la sortida de Brünnchen una mica abans (i una mica més ràpid) del que toca, tindràs molt números d’aixafar el cotxe. I el que és aplicable a Brünnchen és aplicable a qualsevol altre zona del circuit. Aquí va una compilació de vuit minuts amb accidents d’allò més estúpids — alguns per culpa del pilot, d’altres per culpa de quatre gotes d’oli. No em negareu que no és hipnònic…
El Rally de Finlàndia, antigament conegut com a 1000 Llacs (un nom molt més maco i evocatiu, tot sigui dit de passada), sempre ha estat un dels més ràpids del mundial i, en conseqüència, també un dels més perillosos i on més fàcil era trinxar el cotxe. A continuació teniu un video molt al estil Passats de Canto amb una selecció de castanyes made in Finland, collita del 1985-1994. Hi ha una mica de tot, des de Grups A amb cap i peus fins a iogurteres rodants, tots ells amb un mateix denominador en comú: que tard o d’hora tots acaben amb les potes enlaire. Tant és així que estic pensant en obrir un taller de planxisteria a Jyväskylä….
En cosa d’un mes el meu germà i jo estarem rodant pel Nürburgring amb un parell de Suzukis Swift Sport de Rent4Ring, en companyia un cop més dels amics de TheAutoUnion en la que serà la setena edició del Rebel Run. La veritat és que després d’un any del nostre darrer viatge ja comença a haver-hi ganes de tornar, de fer Schwedenkreuz i Fuchsröhre a fons, de “saltar” a Pflanzgarten i de llençar-nos a l’interior del Karussell. Clar que després de veure videos com els que corren per Facebook/Twitter, un recorda els perills que s’amaguen al vell Nordschleife i es planteja algunes coses.
Stefan Bellof va tenir una carrera esportiva tan fugaç com llegendària. Ell va ser qui va establir el rècord de volta al Nürburgring amb un temps de 6:11 tot just fa 30 anys (no us perdeu la entrada que li han dedicat a Racing Gang), un rècord que encara segueix vigent a dia d’avui. Durant el Gran Premi de Monaco de 1984, aquell on la cursa es va haver de suspendre per culpa de la pluja i on Ayrton Senna es va convertir en una estrella pilotant un modest Toleman, Bellof va acabar en tercera posició amb l’únic monoplaça atmosfèric de la graella.
A aquestes alçades de la pel·lícula crec que ja no cal que comenci a mencionar les raons per les que penso que Walter Röhrl és un dels millors pilots de rallyes de la història. No obstant, el pilot alemany tampoc és infal·lible, tal i com es va poder veure en el passat Lavanttal Rallye on Röhrl feia les funcions de cotxe “0” amb un Audi Sport Quattro S1 E2. Amb una pista glaçada digne dels millors Monte-Carlos, l’Audi s’en va anar recte contra un banc de neu danyant el faldó davanter. Està clar que no és un dany significatiu, ja que de fet (i pel que es veu a les imatges) va poder continuar sense problemes, però s’ha de reconèixer que fa mal veure-ho. Clar que més mal va fer la rebrincada de Michele Mouton a la Race of Champions de fa uns anys.
Així es recuperaven els cotxes accidentats a les 24 hores de Le Mans de 1970, una edició que si es recorda per alguna cosa és per ser la cursa en la que es va rodar la pel·lícula “Le Mans” que va protagonitzar Steve McQueen. Fa mal només veure-ho. El cotxe en qüestió és el Porsche 917K de l’equip de John Wyer amb el que corrien David Hobbs i Mike Hailwood, i que va haver d’abandonar quan només es portaven disputades 49 voltes.
Tot i que YouTube està inundat amb videos onboard del Nürburgring, entrar al circuit amb amb una càmera està prohibit (sense anar més lluny, a mi personalment m’han parat un parell de cops per dur la càmera a la vista). El que fa la gent és tan senzill com passar la barrera amb la GoPro amagada entre les cames, sortir de la zona de sortida, fer una esse que hi ha marcada amb uns cons, parar-se a un costat, muntar la càmera i llestos. Fàcil. Tothom ho fa, nosaltres també (i més d’una vegada).
El que passa és que en caps de setmana on s’acumula molta gent, això pot provocar més d’un ensurt. I si no que li preguntin al paio del Peugeot 207 protagonista del video (per topar-se i després per pujar-lo a YouTube perquè tots ens poguem riure d’ell). Cal dir que el conductor del BMW M635i també té part de culpa. I és que no m’extranyaria que tots dos estiguessin més pendents de que la càmera estiguès encesa que no pas de mirar on tocava.
Prepareu les crispetes perquè a continuació trobareu dos video-resums amb les millors castanyes que han donat de sí les curses durant aquest 2012. Arribats a final d’any, aquests videos són tot un clàssic. Aquest cop, no obstant, els dos clips seleccionats m’han agradat molt perquè prescindeixen de tota música prescindible. En ells hi trobareu únicament el so dels comentaristes… i a vegades ni això. Quaranta minuts en total amb els millors accidents de rallyes, NASCAR, BTCC, F-Ford i altres campionats de monoplaces, la Clio Cup, la MINI Challenge i fins i tot les 24 hores de Le Mans. Per triar i remenar.
Divendres Sant és un dels dies més animats al Nürburgring. D’alguna manera, aquesta jornada marca l’inici de temporada després del llarg hivern. I clar, la gent arriva amb moltes ganes i després passa el que passa. D’entre els videos que he vist, hi ha un que m’ha cridat poderosament l’atenció. Està grabat a la entrada d‘Adenauer Forst, una curva que no trobo especialment complicada (sobretot si la comparem amb d’altres molt més perilloses, començant per Fuchsröhre just uns metres abans) però que la gent insisteix en menjar-se-la amb patates.
Curiosament, Adenauer Forst és el mateix revolt (o conjunt de revolts, podriem dir, perquè és una zona força revirada) on es va grabar un dels videos més memorables que recordo del Nürburgring. Data de 1970, una època on ni els cotxes eren el que són ara ni les mesures de seguretat s’assemblaven a les que tenim avui en dia. Tot i així, tal i com es pot veure al video, la gent entrava passadíssima volta sí, volta també. Com he dit, Adenauer Forst no és especialment complicada. El principal problema és que la entrada és cega i costa molt trobar el punt d’entrada venint des d’abaix. D’aquí que molta gent arrivi massa ràpid i es mengi el piano amb patates.
En els dos videos que trobareu més avall veureu que, tot i haver passat més de 40 anys entre l’un i l’altre, la gent segueix cometent les mateixes errades. Curiós, si més no. De fet, revisant entrades anterior he vist que l’any passat ja vaig publicar un de similar. En fi. AL final serà veritat això que diuen de que l’home és l’únic animal que s’entrabanca dues vegades amb la mateixa pedra.
Ja que estic, molta atenció al accident d’un Honda CR-V que va quedar totalment desintegrat durant la mateixa jornada. Tant el conductor com l’acompanyant es troben perfectament, però no deixo de pensar què va portar a aquell paio a entrar tan a lo bèstia en aquell revolt. Què es pensava? que era en Ken Block? Jo al Nürburgring he entrat tres vegades amb el Meriveyron, i mai se m’ha passat pel cap anar ràpid. Sabia que és el que tenia entre les mans, sabia que entrar 2 km/h més ràpid del que toca en un revolt podria significar una subvirada que m’enviés fora, sabia que el xasís és un bunyol. En fi.
El Gran Premi d’Alemanya de 1976 passarà a la història per dues raons: va ser la darrera cursa de Formula 1 que es va disputar al Nürburgring, i l’escenari de l’accident en el que Niki Lauda quasi perd la vida després de perdre el control del seu Ferrari a Bergwerk. Per sort, el pilot austríac “només” (moltes cometes) va patir cremades de consideració, un fet que li va permetre reaparèixer 39 dies després — amb la cara visiblement afectada per les cremades — al Gran Premi d’Itàlia, a Monza, classificant-se en una molt meritòria quarta posició final. Aquella lluita amb James Hunt — que culminaria amb una polèmica victòria de Mario Andretti al Gran Premi del Japó, boicot inclós — està sent portada a la gran pantalla per Ron Howard (imprescindible seguir-lo a Twitter) en una pel·lícula que portarà el títol de “Rush”.
Lluny de ser una producció hollywoodiana com la nefasta “Driven” de Silverster Stallone o “Days of Thunder” amb Tom Cruise, Rush promet ser tremendament fidel al que va succeïr l’any 1976. El propi director no ha dubtat en publicar imatges del rodatge en el seu Twitter, i en elles hem pogut veure joies com el McLaren de Hunt o fins i tot el Tyrrell P34 de sis rodes. La escena estrella de la pel·lícula segurament serà la que correspon al accident de Lauda a Bergwerk, un incident que no només va marcar aquella temporada sino que també va provocar una profunda revisió de la seguretat als circuits a partir d’aleshores. Per desgràcia, rodar aquesta escena “a porta tancada” era missió impossible al Nürburgring, i prova d’això és el video que ha publicat Bridge to Gantry:
No sé vosaltres, però jo em moro de ganes de veure-la. Ara bé, s’admeten apostes: amb quin títol arribarà a Espanya? “Ruedas en llamas”? “Formula ardiente”? “Velocidad”? “Duelo de titanes”?
Colla Verglas 